Amb motiu de la Nit de l’Art, entrevistam Xavier Fiol, galerista i activista cultural. “Volíem donar un missatge de pau, i pensàrem: quin és el color que dona més llum? El blanc.” Amb aquesta idea, Xavier Fiol descriu l’origen de la proposta que presenta enguany a la Nit de l’Art a la galeria del carrer Sant Jaume. Ell mateix ha comissariat una exposició construïda amb peces de set artistes col·laboradors habituals de la galeria. “Volíem crear un espai de llum, de tranquil·litat, on un es pugui sentir a gust, sortir de l’agressivitat del dia a dia.”
L’espai, diu, s’ha concebut com una mena de cosmos blanc. “Cadascú aportà una obra pensada expressament per transmetre aquesta sensació. No cercàvem grans pretensions, simplement una atmosfera que et permeti estar.” El projecte va sorgir d’una conversa informal entre artistes i es va materialitzar com una resposta estètica a un context que, segons Fiol, “esdevé cada vegada més distòpic”.
Un triangle a Madrid i un garatge a Palma
Fa deu anys, Xavier Fiol va obrir un espai a Madrid, al carrer Mallorca. “Era un local petitó, i en un primer moment vaig pensar que allò no era per a mi. Però amb l’ajuda d’un arquitecte amic el transformàrem en un espai triangular, amb una il·luminació peculiar. La gent encara ho recorda.” Allà, diu, s’hi fan projectes petits, sense grans pretensions. “Cada un amb la seva jugueta, deia mon pare.”
A Palma, un altre espai singular és el garatge de Són Armadans. “Això era el nostre magatzem, amb les caixes i el paper de bombolla. Ara també és un espai creatiu. Si tens un projecte, el presentes i el pots fer.” Enguany, han col·laborat amb l’Escola Universitària de Belles Arts i han acollit una mostra amb estudiants de quart curs i artistes joves. “La Gabrielle Curry va venir de Londres amb sa mare només per l’exposició. Tothom content.”
A l’exposició hi participa Joan Bonnemaison, Gabrielle Curry, Óscar González, Elia Menang Setiadi, Adria Miko i Rebeca Morey. “Vanguardia pura”, diu Fiol. La mostra es completà amb una performance de Concha Vidal, artista vinculada a la galeria, que hi aportà una mirada escènica i crítica. “Tot plegat dona una modernitat a l’espai que els joves valoraren molt.”
“La Nit de l’Art és l’acte cultural més potent que tenim a les Balears”
– Xavier Fiol
Dels Ex-Crocodiles a la primera galeria
“Jo no estudiava per muntar una galeria. Volia ser director de cine, per això vaig fer un any de Periodisme a Bellaterra, però allò no era per mi.” Va tornar a casa i va fer el servei militar mentre tocava en una banda de rock, els Ex-Crocodiles. “Una vegada vàrem fer de teloners de Mecano a la Plaça de Toros. L’endemà, el sergent em va cridar: tu ahir on eres, Fiol?”
A partir d’aquí, començà una trajectòria feta de feina a galeries, amistats amb artistes i vendes ambulants de litografies. “Jo anava amb una carpeta i mostrava les obres a metges i arquitectes. Encara hi ha qui me diu: tenc aquella litografia que em vas vendre per 3.000 pessetes.” L’any 1989 obrí la seva galeria. “Sempre he posat molt de carinyo en la meva professió. I encara que sigui precari, jo no sé fer res més.”
El sentit d’una nit col·lectiva
“La Nit de l’Art és l’acte cultural més potent que tenim a les Balears”, afirma. “No ho dic per competir amb la música o el teatre, sinó perquè hem estat pioners. Vam obrir camí.” Fiol remarca la importància d’haver sabut reconduir el model, adaptant-lo al pas del temps. “Al principi, xerraves amb tothom. Ara, amb tanta gent, és més difícil. Però el missatge continua viu: obrir portes, fer xarxa, mostrar art contemporani al gran públic.”
ArtPalma, Nit de l’Art i resistència col·lectiva
Fiol també ha estat implicat en les associacions de galeries. Va ser president de AGAIB i més endavant d’Art Palma Contemporani. “Volíem fugir del concepte de galeria com a botiga. Defensàvem el galerisme com una eina de promoció cultural.”
A mitjan anys noranta, inspirats per experiències vistes a Nova York, provaren d’obrir totes les galeries una nit. “Aquella primera Nit de l’Art érem quatre o cinc. Ara hi ha milers de persones i ho hem hagut de reorganitzar. Quan jo era president, vam passar-la de dijous a dissabte. Em pensava que no vindria ningú, i al final va funcionar.”
Però també hi ha tensions. “Els dissabtes no se ven. Es fa ciutat, sí, però nosaltres també vivim d’això. Els nostres artistes han de poder vendre obres. No tot pot quedar en una festa.”
La fotografia, un repte pendent
Una part important de l’energia actual de Fiol està centrada en recuperar un festival de fotografia. “Palma Foto va començar l’any 2001, va anar creixent, però vendre fotografia és molt difícil. Sense ajudes, no es pot sostenir.” Ara treballa per crear Mallorca Photofest, una mostra que duri tres mesos i impliqui galeries, institucions i festivals com PhotoEspaña. “La fotografia és un llenguatge contemporani de primer nivell. I hi ha molts artistes que no tenen espais on mostrar la seva feina.”
Fiol espera que el projecte es consolidi a partir del 2026 i que serveixi per donar visibilitat a fotògrafs documentals, conceptuals i periodístics. “Volem fer xarxa i crear context. Ara tenim un equip i ganes. A veure si ho aconseguim.”
“Això és molt precari. Hi ha moments molt durs. Moltes vegades no arribes a final de mes”
– Xavier Fiol
Galeries com a manera de viure
“Això és molt precari. Hi ha moments molt durs. Moltes vegades no arribes a final de mes”, diu Fiol amb contundència. “Hi ha dies que, si ve algú i no pots pagar, no pots dir-li res. I així anam tirant.” Explica que la passió per l’ofici i l’estima pel que fa han estat claus per resistir. “Jo no he tengut mai cap disgust gros que m’hagi fet deixar-ho, però han estat dècades difícils. Ara, si ho hagués de tornar a fer, ho tornaria a fer.”
“Palma és una màquina de creativitat. Ara mateix hi ha catorze galeries associades. Nosaltres pensam constantment en com motivar, en com difondre l’art dels nostres artistes.”
Parla amb entusiasme del paper del galerisme en la vida cultural de la ciutat. “Sempre has d’anar un poc per davant. Això és precari, sí, però també és una vocació. I, si no hi hagués negoci, jo ho tenc malament, però de moment ho anam escampant.”
