L’espera s’ha acabat. El pròxim 8 de maig, Xisca Garau, coneguda artísticament com a Xisk, llançarà el seu nou treball discogràfic: Dolenties. La cantant, productora i compositora originària de Pòrtol torna amb una proposta que no deixa ningú indiferent. No és només música; és una declaració d’intencions, un exercici de política emocional que posa el focus en les vivències de les dones i les dissidències sexuals i de gènere. En aquesta conversa, l’artista ens obre les portes del seu univers creatiu, des de la gènesi d’un títol amb caràcter mallorquí fins a la duresa de les realitats que l’han inspirada a alçar la veu. Seu al costat de la Xisk i escolta la confessió d’una artista que ha decidit anar directament al gra.
L’honor d’una expressió pròpia
El títol del disc no és una casualitat ni una tria estètica buida. Per a Xisk, les paraules tenen un pes geogràfic i sentimental que volia reivindicar des del primer moment. La tria de Dolenties neix d’una voluntat ferma de fer valdre la llengua pròpia de l’illa, marcant distàncies amb altres variants del català i buscant la complicitat de la seva terra.
L’artista explica la necessitat de diferenciar aquest concepte del que s’entén a altres territoris: “Em feia ganes posar-li aquest nom perquè tinc amigues a Catalunya, i moltes que ara viuen aquí a Mallorca, tenim un grup molt fort i sòlid. Una vegada vaig demanar: ‘Però vosaltres, quan dieu el concepte de dolenties, el teniu allà?’. I clar, elles tenen entremaliadures, trapellades, una mica això. Em feia ganes posar aquest títol perquè, al final, també és posar una mica d’honor a aquesta expressió que tenim nosaltres aquí a Mallorca”.
Aquestes “dolenties” no es queden en la superfície de la simple anècdota infantil o la trapelleria; es transformen, sota la pell de Xisk, en una eina de lluita i visibilitat. La cantant assegura que en aquest treball ha buscat una contundència que potser no havia explorat abans: “He agafat un poc de tot: la part més reivindicativa i de l’afectivitat i la sexualitat, que també era una part important. Sempre he estat molt reivindicativa amb el tema de la terra, de l’amor i de les relacions, però és veritat que aquí he anat directament al gra. No he tingut gaire pudor a dir les coses d’una manera molt contundent”.
“Vam tenir converses de coses quotidianes, del nostre dia a dia, i em va impactar molt perquè vaig veure una realitat i unes violències en què jo, com a dona cis, no m’hi havia trobat mai”
– Xisk
Frustracions reals i àudios de WhatsApp
Dins de l’esquelet sonor de Dolenties, una de les peces que més ressalta per la seva cruesa és “Kara”. És una cançó que no neix de la ficció literària, sinó de la realitat més immediata i de la necessitat de compartir les frustracions quotidianes que sovint queden silenciades. Xisk detalla com la inspiració va ser absolutament real, fugint de qualsevol artifici narratiu per centrar-se en la veritat crua de les seves companyes.
Sobre la gènesi d’aquest tema, l’artista confessa: “És més l’expressió que sembla que se’n riuen de nosaltres. Va venir una mica com jo ho explicava: una vegada vaig enviar un missatge a un grup de WhatsApp que tenim les col·legues i vaig dir: ‘Escolteu, si em voleu enviar àudios de testimonis de coses que us han passat, de frustracions que heu tingut…’. Jo venia de xerrar d’alguna situació incòmoda en què ens havíem trobat, i elles em van enviar àudios. Vaig agafar el més general del que m’havien explicat”.
Però el disc no es limita a l’experiència personal de Xisk com a dona cis. L’artista reconeix obertament que la seva mirada s’ha eixamplat i s’ha transformat en entrar en contacte amb altres realitats que li han sacsejat les conviccions més profundes. Aquesta obertura de mires ha estat el motor de la seva nova creativitat: “Mesos enrere, en presentacions de llibres i esdeveniments per la ciutat, vaig coincidir amb moltes persones, amb penya dissident, persones trans, persones no-binàries… amb diferents perfils. Vam tenir converses de coses quotidianes, del nostre dia a dia, i em va impactar molt perquè vaig veure una realitat i unes violències en què jo, com a dona cis, no m’hi havia trobat mai. Amb els àudios, aquests testimonis i aquest cercle que he anat trobant, em va donar molta inspiració per fer aquest tema”.
Entre el somni i la ràbia política
A Dolenties, la fantasia també té el seu lloc, però mai com una via d’escapament, sinó com un mirall de la realitat més aspra. “Sirena”, el primer tema del disc, serveix per il·lustrar aquest contrast entre el món oníric i el pessimisme que es desprèn de l’actualitat social.
Xisk recorda com va sorgir la idea: “Tot partia d’un somni que vaig tenir. Em vaig despertar i va ser molt impactant: unes onades venien cap a mi, hi havia unes sirenes enormes… Era una part més fantàstica. Però després, si penses en la realitat que vivim i en com estan les coses actualment, és bastant difícil no recórrer al que un viu en el seu dia a dia. Jo veig les coses complicades”.
L’artista parla d’una bombolla necessària, però conscient, una protecció davant d’un món que sent hostil: “Moltes vegades dic que tinc el privilegi de viure en una bombolla molt maca, d’envoltar-me d’espais on estic molt còmoda i on em trob molt bé, i sé que hi ha llocs on directament intent no anar o no posar-me en la situació d’haver d’estar-hi, perquè sé que són espais incòmodes on la meva existència incomoda o la meva manera de pensar incomoda”.
Aquesta incomoditat no és una percepció aïllada, sinó que per a Xisk és un reflex directe de l’estat actual del món i de la política: “Les coses estan bastant malament. Sobretot als mitjans de comunicació i a les xarxes, m’intent alimentar bastant del que passa en l’àmbit polític, i veig que anem fent passes enrere. Sembla que algú ens vol aspirar cap enrere, tornar a dinàmiques que se’n van del progrés i de deixar viure en pau a la gent”.
“Sembla que algú ens vol aspirar cap enrere, tornar a dinàmiques que se’n van del progrés i de deixar viure en pau a la gent”
– Xisk
L’evolució: de la innocència a la contundència sonora
Mirant enrere, la Xisca Garau que va començar la seva carrera amb temes com “Ruta” o “Salvatge Pau” sembla una persona diferent de la que ara presenta Dolenties. El camí ha estat marcat per un aprenentatge forçat per les circumstàncies de la indústria i una maduresa personal que s’ha filtrat a través dels altaveus.
L’artista recorda els seus inicis amb una barreja de nostàlgia i consciència: “Crec que ni jo m’ho esperava. Quan vaig començar, partia molt de la innocència d’entrar en el món i en la indústria. Jo anava com un peixet, una mica duta per la corrent i a veure què passava, sense cap mena de pretensió. En aquell moment era una floreta tendra que s’ha de trobar en situacions incòmodes i vivències que a vegades no són agradables. El moment en què ha sortit Dolenties, jo estava en un punt de molta energia i de moltes ganes de mostrar frustracions i de fer coses que siguin comunitàries, on la gent se senti representada”.
Aquest canvi radical no només es nota en el missatge, sinó també en la textura del seu so. Xisk ha abandonat l’electrònica més envolvent dels seus inicis per explorar territoris més agressius i l’ús conscient de l’autotune.
“No hi ha hagut una intenció estètica de dir ‘vull fer això al cent per cent’. Ha estat més un ‘ara mateix és el que m’envolta, és on m’agrada estar i el que m’agrada escoltar’. M’agrada investigar fins a quin punt està el meu límit, fins on puc arribar o fins on puc canviar el que solia fer”.
La cuina del so: l’error com a mètode creatiu
Xisk és molt més que una veu; és una ment productora que ha crescut exponencialment des que va començar a trastejar amb la música a la seva casa de Pòrtol. La seva formació ha estat orgànica i, en gran part, autodidacta fins que va arribar a mans de professionals com Jaume Gelabert a Tramuntana Estudis, una experiència clau per polir el seu so sense sacrificar l’esperit experimental.
La cantant relata el seu procés amb una humilitat sorprenent: “El primer àlbum el vaig fer des de casa sense gaires coneixements de què era la producció. Vaig tenir la sort d’anar coneixent gent i d’anar a Tramuntana Estudis amb en Jaume Gelabert. Dolenties, per exemple, ha acabat sent una cosa més acurada, amb una mica més de coneixement, però també amb molta experimentació: errors que, potser, posava un plugin o un delay on no tocava i acabava aprofitant allò per fer una cosa més creativa. M’ha agradat moltíssim convidar gent que fa música i dir: ‘Veniu, que pot sortir una cosa xula'”.
Aquesta seguretat tècnica guanyada amb el temps l’ha portada a produir per a altres artistes, com és el cas del disc de Carol Hazas. Xisk veu la producció com una forma d’acompanyament i d’aprenentatge mutu: “Carol va ser de les primeres persones que em va escriure per fer coses juntes. Li feia ganes produir amb una dona i em va incitar a fer-ho. Són mirades diferents poder conèixer com funcionen altres artistes a l’hora de crear”.
Escenaris i el repte de la música a Mallorca
Amb el disc a les portes, l’agenda de Xisk és un reflex de la seva energia inesgotable. A més de la presentació de Dolenties, té previst inaugurar el festival Incart com a DJ, un espai on planeja desconstruir els temes del nou disc per adaptar-los al context de l’esdeveniment. També té cites marcades al calendari com el Satèl·lit Fest el pròxim 23 de maig i el seu debut en escenaris valencians.
“Fa un mes vam tancar un concert a Altea, a Alacant, i serà la primera vegada que estigui al País Valencià. Em fa moltes ganes perquè així ja hauré tocat una mica a la majoria dels territoris de parla catalana”.
Malgrat l’èxit i la feina acumulada, l’artista no amaga un cert escepticisme sobre la indústria musical a la seva pròpia illa. Mallorca és, per a ella, un territori de llums i ombres pel que fa al reconeixement del talent local: “A Mallorca no sé si hi ha lloc per a mi. Sempre tinc els meus dubtes. Partim d’una manera d’entendre la cultura on a vegades costa descobrir gent nova o artistes que estan sortint d’aquí. Com deia l’altre dia, si he de donar una empenta per fer-me un lloc, estaria disposada a fer-ho”.
La passió de Xisca Garau sembla no tenir aturador. Amb l’estrena de Dolenties encara per pair, el seu cap ja viatja cap a nous projectes sonors, demostrant que la creació és per a ella una pulsió vital: “És impossible deixar de fer coses. Soc una persona que viu, respira i li passen coses. En el disc dur ja tinc una carpeta que posa ‘Nou EP’. Per a mi l’estudi és el meu moment de pau i de connectar amb mi mateixa. De moment, no crec que m’aturi”.
