El documental "Òrbita Col·lapse: identitat, territori i memòria a través de les lletres d’Antònia Font" ha iniciat el seu camí per les pantalles i espais culturals. Aquesta obra audiovisual, dirigida per la jove cineasta Aina Oliver Mestre, explora l'impacte del monocultiu turístic a l'illa de Mallorca a partir de l'univers poètic i musical del grup Antònia Font.
Allò que va néixer originalment com a Treball de Final de Grau (TFG) d'Estudis de Mitjans Audiovisuals al TecnoCampus, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha transcendit les aules per convertir-se en un testimoni essencial sobre la identitat del territori. A través d'aquesta conversa amb UEP! Mallorca, la directora desgrana el procés creatiu d'un projecte que funciona com a radiografia d'una pèrdua col·lectiva i, alhora, com a manifest d'esperança per a les noves generacions.
El naixement d'un projecte íntim i sociològic
La gènesi de la cinta sorgeix d'una doble voluntat per part de la cineasta: l'anàlisi de la transformació d'un territori i el reconeixement d'una banda sonora fonamental. En asseure's a repassar l'origen de la seva obra, Aina Oliver Mestre deixa clara la intenció fundacional del seu treball de final de carrera. "És un reportatge documental que intenta ajuntar i tractar dos temes. El primer i principal és fer un repàs de la trajectòria i del que ha significat Antònia Font, per les illes i per Mallorca. I, per altra banda, ho centra més en tot el recorregut de les seves cançons per també ajuntar-ho amb el tema de l'evolució que ha patit Mallorca, en tot el tema de la massificació turística i tot el que ha canviat".
El procés per arribar a aquesta conjunció de conceptes no va ser casual, sinó fruit d'una observació sociològica de la quotidianitat illenca. La directora relata com una lectura específica va actuar com a detonant definitiu per estructurar el guió i el propòsit de la cinta. "Aquesta idea em va venir per un article que vaig veure d'un dels testimonis, Martí Colom, on es feia aquest estudi de les seves cançons i es relacionava amb el turisme". L'objectiu, a partir d'aquella revelació, va ser clar i directe per a la jove estudiant de l'àmbit audiovisual. "S'havia de senyalitzar un poc tota aquesta quotidianitat que escoltàvem a les seves cançons passades, perquè la gent s'adoni de com ha canviat tot".
"Quan escoltem Antònia Font, ho fem amb nostàlgia, perquè escoltem coses de 'una Mallorca que ja no podem viure. Però no ens hem de quedar en aquesta nostàlgia"
– Aina Oliver
L'homenatge a la banda sonora d'una vida i la sorpresa del grup
El lligam d'Aina Oliver amb l'univers poètic d'Antònia Font transcendeix la simple recerca acadèmica per endinsar-se en l'esfera purament biogràfica. La memòria personal esdevé el motor autèntic de la seva investigació. "Jo des que vaig néixer els he escoltat, durant tota la meva vida. El meu motiu principal era fer un homenatge al grup".
Tot i tractar-se d'una obra independent, nascuda exclusivament sota el paraigua universitari de la UPF, la cineasta va buscar i trobar el suport directe d'alguns dels protagonistes indirectes del documental. "He tingut ajuda. Ha aparegut en Pau Debon com a testimoni. M'ha ajudat en l'àmbit de drets de les cançons i tot aquest procés de papers". L'aproximació als membres del grup va requerir un aclariment d'intencions, establint els límits d'allò que s'estava gestant. "Ells em van deixar clar que no volien un documental sobre ells".
L'intercanvi de perspectives amb els autors de les lletres va generar una de les anècdotes més reveladores de tot el procés creatiu, evidenciant la desconnexió entre la intenció original de les composicions i el pes que han acabat adquirint amb el pas dels anys. "Se sorprenien. Ells no s'havien adonat que amb les seves cançons ens revelaven aquesta evolució". Amb un to on es barreja la ironia i el descobriment profund, la directora explica l'impacte d'aquesta revelació mútua. "Els ho explicava, i deien que ells feien cançons i no sabien com se les escoltava la gent, els va agradar molt adonar-se'n".
El contrast visual entre la memòria d'arxiu i l'illa actual
Per donar forma a aquesta reflexió sobre la identitat i el territori, el documental es construeix a partir d'un diàleg visual constant que enfronta el passat amb el present. El muntatge de la cinta utilitza recursos històrics per fixar la mirada en una època que, segons la premissa del projecte, s'està esvaint definitivament sota el pes del monocultiu turístic. "D'imatges d'arxiu, bàsicament són imatges d'Antònia Font de concerts dels inicis".
Aquesta nostàlgia encapsulada en els directes antics de la formació musical no actua en solitari, sinó que col·lideix deliberadament amb els fotogrames de la realitat contemporània. "També podem veure imatges de la Mallorca actual, per contrastar amb tot allò que diuen els testimonis, que són els protagonistes principals que narren el documental". Així, l'obra audiovisual de mitja hora de durada esdevé un mirall on l'espectador pot observar les cicatrius de la massificació. L'impacte sobre aquells que han visionat el treball ha estat rotund i compartit. "Tots es queden sorpresos. Transmet tota aquesta ignorància i genera aquest impuls de dir que tot això s'ha de tornar a recuperar".
"Això ha estat el meu treball de final de carrera i em sorprèn molt. Jo estic molt agraïda de fer projeccions, si algú em diu 'ho pots projectar aquí', jo encantadíssima"
– Aina Oliver
La nostàlgia com a motor d'esperança i resistència
El nus central de l'entrevista desemboca en la tesi fonamental d'"Òrbita Col·lapse", una confessió colpidora sobre la pèrdua de l'entorn. Aina Oliver Mestre descriu amb cruesa la impossibilitat d'habitar l'illa de la mateixa manera que relaten les lletres del grup. "Totes aquestes coses que teníem per quotidianes, no fa tant de temps, de fa vint anys, que presenten aquestes cançons tan explícites... aquest estil, aquesta tranquil·litat, que totes aquestes coses ja no hi són, i ja no les podem viure".
Aquest diagnòstic d'una Mallorca irrecuperable podria conduir cap al fatalisme, però la cineasta rebutja transformar el seu documental en un simple exercici de derrota. L'acte d'escoltar la música es transforma en una eina política i emocional. "Quan escoltem Antònia Font, ho fem amb nostàlgia, perquè escoltem coses d'una Mallorca que ja no podem viure. Però no ens hem de quedar en aquesta nostàlgia". Per a la jove directora, la presa de consciència ha de derivar necessàriament cap a l'acció. "Ens hem d'adonar del passat i lluitar per tirar endavant".
En un moment en què el col·lapse turístic copa el debat públic, la veu d'Oliver esdevé un clam reivindicatiu ple de fermesa. "Si no tenim optimisme i no veiem que millorarà cap a un futur, no arribarem enlloc. Hem de lluitar. Tornar enrere del tot queda clar que no és possible, però intentar aturar coses i fer passes enrere... crec que hem de tenir l'esperança d'això".
Un viatge inesperat des de les aules cap a les places
L'èxit i la demanda per visualitzar l'obra audiovisual han desbordat completament les previsions inicials de la creadora. Allò que havia de ser exclusivament una avaluació acadèmica per tancar l'etapa universitària s'ha transformat en un reclam cultural amb itinerància pròpia. "S'han sorprès com jo. Jo no m'esperava ni presentar-ho enlloc. Això ha estat el meu treball de final de carrera i em sorprèn molt. Jo estic molt agraïda de fer projeccions, si algú em diu 'ho pots projectar aquí', jo encantadíssima".
Aquesta modèstia contrasta amb el calendari de projeccions oficials que ja acumula el documental "Òrbita Col·lapse: identitat, territori i memòria a través de les lletres d’Antònia Font". El calendari de passis s'inicia aquest mateix diumenge 8 de novembre a Barcelona, on l'obra es projectarà al Casal Lina Òdena a les 10:30 h. Posteriorment, la cinta viatjarà a Mallorca per a una cita el 13 de novembre a Sa Pobla, concretament a Sa Congregació a les 19:30 h. Durant el mes següent, la reflexió sobre l'illa continuarà amb dues projeccions estratègiques més: el 8 de desembre a Montuïri, a la Sala Polivalent del Molinar a les 18:00 h, i tancarà el cicle d'aquest any el 29 de desembre a Pollença, a l'espai de Can Llobera, també a les 18:00 h.
Per a Aina Oliver Mestre, aquest trajecte inesperat també ha servit per clarificar el seu propi camí dins de la professió cinematogràfica. Havent deixat enrere la carrera, el seu interès s'allunya de les narratives inventades per abraçar l'exploració de l'entorn més immediat. "M'he adonat que tot aquest tema de la ficció no m'agrada, m'agrada més la realitat, retratar coses reals, i ara vull començar a estudiar un màster documental". Amb aquesta convicció per retratar la veritat nua, la jove cineasta posa punt final a una confessió on la càmera i la música s'han unit per intentar aturar, encara que sigui per uns instants, el pas implacable de la massificació.
