Quan es demana a Anna Gornès què és Suralita, respon amb naturalitat i determinació: un centre de creació dedicat a la música i a les arts sonores. Situat a Manacor, Suralita és un espai pensat per a artistes que es troben en fase d’experimentació i recerca. Un lloc on, segons Gornès, es poden “provar coses sense pressió”, treballar en solitari, escoltar-se i prendre’s el temps per descobrir cap on vol caminar cada projecte.
Aquest espai, fundat per les creadores Joana Gomila i Laia Vallès, va néixer de la seva pròpia necessitat d’un lloc on assajar, investigar i construir. Però ben aviat la iniciativa es va obrir a més persones. La voluntat de compartir-lo i d’estendre aquesta possibilitat de creació va esdevenir el motor d’una estructura cooperativa que acull artistes d’arreu de les Illes.
Un ecosistema que arrela en el territori
Tot i que el projecte sorgeix de la realitat artística de Manacor —un municipi amb una vida musical especialment activa—, la seva mirada abraça tot l’arxipèlag. Hi han fet residència artistes de Mallorca, però també de Menorca i Eivissa. En total, Suralita ofereix unes catorze residències a l’any, algunes de les quals són becades gràcies al suport del Teatre Principal de Palma. “Les residències becades són les que generen més expectació”, explica Gornès, tot i admetre que cada convocatòria implica una tria difícil i dolorosa.
Gornès reivindica l’impacte d’aquestes estades en el recorregut artístic de qui hi participa. Cita l’exemple de Carme Vives, del grup Reïna, que va aprofitar la seva residència per reprendre cançons escrites anteriorment i iniciar una nova etapa en solitari. Però més enllà de resultats concrets, Gornès subratlla que la veritable aportació de Suralita és crear condicions per al joc, la llibertat i la pausa.
“Volíem visibilitzar allò que habitualment queda ocult: els processos de creació”
– Anna Gornès
REC REG: posar en valor el procés
Del 4 al 7 de desembre, Suralita impulsa una nova edició de REC REG. Pensar, gravar, regar la música, una trobada que combina pensament, pràctica i comunitat al voltant de la creació musical contemporània. “Volíem visibilitzar allò que habitualment queda ocult: els processos de creació”, diu Gornès.
Aquesta edició inclourà projeccions, tallers, lectures, concerts i espais de diàleg. Entre les propostes, destaca la col·laboració amb el Cineclub 39 Escalons, que projectarà un documental sobre Víctor Nubla. També hi haurà una trobada sobre maternitats i creació, un tema que preocupa especialment a l’equip de Suralita. “Volem entendre com creen les artistes que també són mares. Com es pot continuar produint enmig de la criança?”, planteja.
Els concerts de Edi Pou, Arnau Obiols i els Sara Fontán marcaran el vessant escènic de les jornades. Però més enllà de l’escenari, aquests artistes oferiran xerrades per compartir metodologies de creació, obrint així una finestra als seus processos.
Xarxa i col·laboració com a mètode
Suralita no opera en aïllament. Tot el contrari. Gran part de les activitats tenen lloc en espais diversos de Manacor: Can Lliro, el Conservatori de Música, o l’Institució Alcover. “Intentam fer xarxa i tenir incidència al territori”, resumeix Gornès. Les aliances amb entitats culturals i institucions locals formen part de l’estratègia del projecte per arrelar-se i amplificar el seu abast.
“És un projecte fràgil, però hi ha il·lusió i sentit”, diu. I afegeix: “Hi ha molta gent bona, però manca estabilitat per fer créixer la seva feina”
– Anna Gornès
Precarietat i resistència
Quan se li demana per la sostenibilitat del projecte, Gornès és clara: “No estam en una situació d’estabilitat ni molt manco”. L’estructura de Suralita es manté, en gran part, gràcies a la dedicació voluntària de les persones que el fan possible. “Feim altres feines per poder sostenir això”, admet.
Amb una ajuda pública que cobreix només una petita part de les necessitats, el projecte avança gràcies a la convicció que crear espais per a la recerca sonora i musical a les Balears és imprescindible. “És un projecte fràgil, però hi ha il·lusió i sentit”, diu. I afegeix: “Hi ha molta gent bona, però manca estabilitat per fer créixer la seva feina”.
Convocatòries, tallers i més activitats el 2026
El gener vinent, Suralita tornarà a obrir la convocatòria anual de residències, i també repetirà la convocatòria internacional adreçada a artistes en procés de maternitat. A més, amb el suport de l’Ajuntament de Manacor, han posat en marxa Mapes Cantats, un taller amb alumnat migrant que parteix de les cançons de la infància per construir relats de vida.
També continuaran propostes com el Discofòrum, les trobades de pensament o el podcast Fleuma, on entrevisten artistes residents. Gornès explica que la voluntat és mantenir viu un espai d’experimentació que serveixi de suport i visibilització a projectes musicals en procés, des de la perspectiva de l’escolta, la reflexió i el vincle amb la comunitat.
Crear en comú
A Suralita no hi ha pressa. Hi ha espai. Espai per parar, per pensar, per jugar amb el so. Per tornar a començar. Per compartir. Per regar, com diu el títol del REC REC. I per entendre que el que passa abans del concert, del disc o de l’obra també importa. Que els processos també són cultura.
