La 17a edició de la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma ha fet una pausa en les seves projeccions habituals aquest 26 d’octubre per acollir una jornada de reflexió històrica a Ca n’Oleo, a Palma. Davant d’una sala plena, la sessió s’ha centrat en l’evolució del barranquisme als torrents de l’illa, analitzant la geografia i la història dels accidents mortals i els grups de rescat entre els anys 1830 i 2024. La conferència principal ha estat impartida per Xisco Gràcia, actual president de la Societat Espeleològica Balear.
Més seguretat i l’impacte de l’equipament tècnic
Durant la trobada, s’ha constatat un canvi de paradigma en la pràctica d’aquesta disciplina. Xisco Gràcia ha assenyalat que, tot i produir-se un major nombre de rescats, la proporció d’accidents i víctimes mortals ha disminuït en relació amb la quantitat de persones que freqüenten els torrents a Mallorca. Aquesta tendència positiva respon a una millor preparació tècnica dels esportistes. En aquesta mateixa línia, el públic assistent ha recordat el gran auge que va viure l’activitat durant la dècada dels anys noranta, impulsat per l’aparició de nou material, més informació i la publicitat.
La taula d’experts ha comptat amb la participació de Toni Sosa, bomber del Grup de Rescat de Muntanya del Consell de Mallorca, qui ha destacat que la introducció del neoprè va suposar un punt d’inflexió per poder recórrer els torrents amb aigua, transformant la pràctica en una experiència molt més satisfactòria. Per la seva banda, Emili Colom, un membre molt actiu dels equips de rescat durant els anys vuitanta i noranta, ha contrastat la situació actual amb el passat, recordant que abans sortir a escalar suposava una qüestió de vida o mort.
El debat sobre el cobrament dels operatius
Un dels moments més intensos de la jornada ha girat entorn de la possibilitat de fer pagar els rescats. Aquesta qüestió, que depèn de les condicions en què es produeix cada accident, ha generat uns minuts de debat entre els ponents i els assistents. Totes les parts han coincidit a assenyalar que es tracta d’un assumpte extremadament delicat que ja fa temps que és objecte de discussió. A més, des del públic s’ha posat en relleu la feina que s’està fent per garantir que, els 365 dies de l’any, hi hagi un sanitari disponible per assistir les víctimes en el mateix moment del rescat.
La trajectòria de l’investigador principal
L’encarregat de conduir la conferència, Xisco Gràcia Lladó, nascut a Palma el 1962, és Doctor en Geografia i Llicenciat en Ciències Biològiques per la UIB. Com a especialista en espeleobusseig i en l’estudi de coves litorals a Mallorca, acumula més de cent publicacions entre articles i capítols de llibres. A més de presidir la Societat Espeleològica Balear, va ser un practicant habitual de barranquisme durant els anys vuitanta i noranta, i és coautor de l’article sobre els aspectes geogràfics i històrics dels accidents als torrents mallorquins.
