Amb motiu de l’únic concert que Ja t’ho diré oferirà a Mallorca aquest 2025, parlam amb Cris Juanico, veu i fundador de la banda menorquina. Una conversa íntima, marcada pel record de Sente, el retrobament amb el públic i la persistència d’un repertori que, més de trenta anys després, continua viu.
Un retorn impulsat per l’absència
Després de més de vint anys allunyats dels escenaris, la reunió de Ja t’ho diré sorgeix en un context inesperat: la mort de Sente, bateria i un dels membres fundadors del grup. El dolor d’aquesta pèrdua va actuar com un catalitzador emocional per reprendre el fil. «Després de la mort d’en Sente, hi va haver un sentiment molt fort que havíem de fer qualque cosa», confessa Cris Juanico. El record de l’amic, i el reconeixement que molts altres músics li varen retre en dos homenatges consecutius, varen ser l’espurna que va encendre la nova etapa.
«Ens vam adonar que el que havíem fet feia trenta anys, totes aquelles cançons i aquella aventura vital de dedicar-nos a la música, havia calat molt més del que pensàvem», explica. L’impacte no només es feia evident entre el públic fidel, sinó també entre els músics més joves que es varen sumar als concerts d’homenatge. «Va ser un xoc. Ens van fer veure que allò havia estat molt influent per a ells».
Tot i que Sente ja no hi és, la seva empremta continua viva. «De qualque manera, ell ha estat qui ha propiciat aquest retrobament. També va ser ell qui va impulsar els concerts del 2003 i del 2013. I aquesta vegada, tot i no ser-hi, també hi ha estat».
«Hi ha gent que ens ha dit que aquestes cançons ja no són nostres, que són del públic, i el públic les vol sentir»
– Cris Juanico
Les cançons que ja no són només del grup
Per a Juanico, la relació amb el repertori ha canviat amb els anys. El grup percep les seves pròpies cançons amb una mirada diferent a la del públic, però entén que ja no els pertanyen en exclusiva. «Les cançons són de qui les escolta», afirma. Aquest desplaçament del sentit original esdevé evident quan el públic canta, vibra o s’emociona amb lletres que formen part de la seva vida quotidiana.
«Hi ha gent que ens ha dit que aquestes cançons ja no són nostres, que són del públic, i el públic les vol sentir», relata. La complicitat amb qui escolta es manifesta en cada actuació: «Si tu dalt de l’escenari t’ho passes bé i ho pots fer arribar al públic, és quan hi ha una comunió que és invencible».
«Hem rebut molts inputs després dels concerts. Gent que ens felicita, que ens dona les gràcies. Fins i tot n’hi ha que ens demanen que no aturem, que n’hi hagi més. I això ens toca molt», diu. Segons ell, la reacció col·lectiva no és només nostàlgia, sinó una necessitat compartida: «Aquestes cançons són part de la seva banda sonora vital. I això és molt fort».
L’únic concert a Mallorca el 2025
El pròxim 12 de setembre, Ja t’ho diré actuarà a Lloseta en l’única data prevista a Mallorca aquest 2025. Un concert concebut com un esdeveniment especial, en què no es limitaran a fer un “bolo” convencional. «No serà un concert d’una hora. Serà llarg, intens, pensat perquè la gent pugui reviure molts moments, molts records», avança Juanico.
El grup ha escollit fer només uns pocs concerts, en llocs significatius: un a Menorca, un a Mallorca i dos a l’Empordà. Aquesta decisió respon tant a qüestions logístiques com emocionals. «No hi havia cap expectativa, però tot allò que va passar arran dels homenatges ens va fer reconnectar», diu. «Vam tornar a vibrar aquest cuc que a vegades passa. I vam pensar: per què no?»
A Lloseta, oferiran un concert complet que repassarà tota la seva trajectòria, amb èmfasi en les peces més conegudes però també amb espai per a moments menys previsibles. «Serà un concert de debò, com els d’abans», insisteix.
«No serà un concert d’una hora. Serà llarg, intens, pensat perquè la gent pugui reviure molts moments, molts records»
– Cris Juanico
El retrobament amb el públic
Un dels factors clau per fer realitat aquesta minigira ha estat la resposta del públic. «A Girona, després d’un concert, quan vam baixar de l’escenari gairebé es va buidar tot. Hi havia unes 4.000 persones i ens vam mirar entre nosaltres pensant: això què és?», recorda. A partir d’aquell moment, van començar a parlar seriosament de tornar.
«Dins dels concerts que hem fet, la nostra experiència com a músics ha estat espectacular. Acabem amb una felicitat absoluta perquè ens ho passam bé dalt de l’escenari. I això es transmet», afirma Juanico. Aquest plaer compartit genera una sensació d’“invencibilitat”: una comunió intensa que, segons ell, és el nucli de tot concert autèntic.
«És gent que té ganes de tornar a escoltar aquelles cançons en directe, des de la veu original, des de la sonoritat coral amb què foren concebudes. I això es nota molt», afegeix.
Una trajectòria marcada per la constància
La història de Ja t’ho diré arrenca a Maó l’estiu de 1986. En un entorn marcat pel final de la dictadura i el naixement de noves llibertats, un grup d’amics s’uneix al voltant de la música. Al cap de pocs anys, el projecte agafa forma i, amb una cinquantena de cançons al repertori, el 1991 fan el salt a Catalunya.
«No hi havia internet, ni mòbils. Era com anar d’excursió per un camí sense asfaltar», recorda Juanico. A poc a poc, a base de concerts i presència en programes com Sputnik, aconsegueixen fer-se un lloc a l’escena musical catalana. La constància, l’autogestió i el compromís amb una proposta personal foren fonamentals.
Reptes i resistències en el context actual
El cantant denuncia la dificultat de mantenir una activitat musical estable avui dia. L’absència de sales, la rigidesa normativa i la concentració de recursos en grans festivals dificulten la sostenibilitat de projectes com el seu. «Si no sembram, no recollirem», avisa. També remarca la importància de donar suport als artistes que treballen des de l’autoria, fora del circuit comercial de versions o música de ball.
Fotos de : TXUS GARCIA
