El duet menorquí Delên, format per Len Mesquida i Quim Torres, trenca un silenci de catorze anys amb la publicació de «Bellver». Aquest nou llançament, compost per dues cançons inèdites, no busca reprendre ni allargar la trajectòria de la formació nascuda a Ciutadella, sinó escriure’n l'epíleg definitiu. Dues dècades després de la seva creació l'any 2006, el grup torna amb el propòsit explícit de triar el seu propi final i donar resposta a una aturada precipitada.
Un epíleg musical en dues cares
Concebut com un díptic circular pensat per ser escoltat en bucle, «Bellver» es divideix en dues meitats que transiten de la foscor a la claror. La cara A, titulada «Enemic Invisible», recupera la melangia íntima que sempre ha caracteritzat l'univers sonor de Delên. Tot i això, ara ho fa des de l'acceptació emocional, agombolant la tristor des de l'experiència.
A la cara B, «Ses coses bones», aquesta claror interior surt a fora en un esclat ple de veus dolces i platerets. La nostàlgia s'allibera per convertir-se en un enyor vitalista, marcant el camí cap a un espai lluminós sense parets. Amb aquesta doble resposta, la formació tanca l'interrogant existencial que habitava en les seves composicions anteriors.
De Ciutadella a la interrupció sobtada
La història de Delên va arrencar fa vint anys quan Len Mesquida i Quim Torres —provinent de la banda Sinevara— van unir les seves inquietuds. Amb una sonoritat a cavall entre el pop intimista i el folk, cantada íntegrament en el menorquí en què pensen i senten, van connectar de pressa amb el teixit cultural.
Després d'una primera maqueta el 2006 que els va obrir les portes a escenaris com l'Heliogàbal de Barcelona o el vaixell de La Fura dels Baus al port de Maó, van publicar el seu primer disc, Sa roba estesa, l'any 2009. Aquest treball, produït per Jaume Pla (Mazoni) i acompanyat per nombrosos músics i les il·lustracions de Tòfol Pons, va consolidar la seva proposta fràgil i propera. L'any 2012, de retorn a Menorca després d'una etapa a l'Empordà, van enregistrar Bonanova, el seu segon i aclamat àlbum de dotze cançons.
La llum després de catorze anys de silenci
Malgrat la bona acollida de Bonanova i la presència a programes de gran difusió, aquell mateix 2012 el grup va aturar màquines de cop, suspenent diversos concerts. No va ser un final meditat; els cossos i les cançons van col·lapsar davant d'una roda infinita de preguntes, deixant la seva obra guardada.
Ara, el 2026, aquesta publicació funciona com una redempció sincera. Tal com recull l'escriptora Anna Gornès en el text que acompanya el treball, el retorn no obeeix a la necessitat de reivindicar el passat, sinó a l'oportunitat de completar una història. Un comiat lluminós per tornar a trobar-se amb la música i sanar tot allò que havia quedat pendent.
