El Casal Solleric ha tancat l’exercici de 2025 amb un registre total de 100.852 assistents, una xifra que supera la barrera psicològica dels cent mil visitants i marca una distància considerable respecte als anys anteriors. Aquestes dades, fetes públiques avui, 15 de gener de 2026, per l’Ajuntament de Palma, confirmen una tendència a l’alça en l’afluència a l’espai del Passeig del Born, tot i que cal analitzar-les en el context de la recuperació progressiva de l’activitat cultural i turística de la ciutat.
L’informe presentat detalla una evolució numèrica ascendent en els darrers quatre anys. Si es comparen els registres de 2025 amb els de 2023, quan es comptabilitzaren 49.217 visitants, l’assistència s’ha duplicat. La diferència és encara més acusada si es pren com a referència l’any 2022, un exercici que es va tancar amb 27.981 usuaris; les dades actuals pràcticament multipliquen per quatre aquella xifra. Respecte a l’any immediatament anterior, el 2024, quan es van registrar 67.485 persones, l’augment també és substancial, consolidant un creixement sostingut de l’equipament.
L’anàlisi de les dades mensuals
El desglossament de les dades per mesos permet observar els pics d’interès i l’estacionalitat de les visites al centre d’art. Segons l’estadística facilitada, el mes de setembre es manté com el moment de major afluència de l’any, coincidint habitualment amb l’inici de la temporada artística a Palma. El setembre de 2025 va registrar 15.129 visitants, superant els 12.827 del mateix mes l’any anterior i doblant els 7.133 de 2022.
Un altre punt àlgid de l’any 2025 va ser el mes de març, amb 12.255 assistents, una xifra que contrasta notablement amb els 5.739 de març de 2024. Els mesos d’estiu també mostren un comportament a l’alça, tot i que més moderat que la tardor o la primavera; per exemple, l’agost de 2025 va comptar amb 8.992 visitants, mentre que l’any anterior se n’havien registrat 3.299. El mes amb menys afluència de 2025 va ser el desembre, amb 4.734 persones, una dada molt similar a la de l’any previ.
La valoració institucional i la programació
Javier Bonet, primer tinent de batle i regidor de Cultura, ha vinculat aquest creixement directament a la gestió municipal. Segons el regidor, la resposta del públic es deu a una “aposta per la qualitat” en les polítiques culturals i a la programació d’artistes que l’Ajuntament considera de primer nivell. Bonet defensa que l’estratègia s’ha basat a combinar creadors locals amb noms nacionals i internacionals.
La programació de la legislatura ha inclòs noms internacionals com Tony Oursler, Peter Halley, Julian Opie, Quino o Jesús Soto. En l’àmbit estatal, s’han exposat obres de Premis Nacionals com Luis Gordillo, Concha Jerez i Ángela de la Cruz, i s’anuncia la incorporació propera d’Eva Lootz i Joan Fontcuberta a aquesta llista.
Pel que fa a l’escena local o vinculada al context balear, l’informe destaca la presència d’artistes com Bernard Roig, Tomeu Ventayol, Ela Fidalgo, Lucía Gorostegui, Marcelo Viquez, Joana Cera o Robert Ferrer. També s’esmenta com a fita l’organització de la mostra sobre “La jove plàstica a Mallorca”. Des de l’àrea de Cultura també es posa èmfasi en la participació del Casal Solleric en el projecte “Paysage Miró”, dissenyat per reforçar el vincle de Joan Miró amb la ciutat.
Aliances i objectius a llarg termini
Un altre factor que Cort assenyala com a determinant per a aquestes xifres és la política de col·laboració institucional. Segons Bonet, s’han mantingut lligams de cooperació amb grans institucions museístiques de l’Estat, citant explícitament el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, l’IVAM de València i el MACBA de Barcelona.
Finalment, l’Ajuntament emmarca aquesta evolució estadística dins d’una estratègia major: la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura per a l’any 2031. El tinent de batle considera que les dades d’assistència reforcen les aspiracions de la ciutat per aconseguir aquesta nominació. Més enllà del triomfalisme de les declaracions oficials, les xifres indiquen una reactivació objectiva del flux de visitants al Casal Solleric, tot i que queda per avaluar l’impacte qualitatiu d’aquest augment en el teixit cultural local.
