L’editorial Acantilado publica aquest setembre de 2026 l’obra Rafael Moneo, construir las ideas (1954-2024), un nou llibre sobre Rafael Moneo firmat per l’arquitecta Carmen Díez Medina. L’assaig ofereix la primera lectura global del pensament teòric que sustenta la pràctica de l’arquitecte navarrès. La investigació recull material d’arxiu inèdit i es vertebra a partir de més d’un centenar de converses directes mantingudes entre l’autora i l’arquitecte durant els darrers cinc anys.
Els orígens d’una vocació artística
Abans de projectar edificis, Rafael Moneo va desenvolupar un fort vincle amb la pintura durant la seva infància a Tudela. Entre 1948 i 1952, l’arquitecte va pintar diversos quadres al costat de figures com César Muñoz Sola o el germà jesuita Adrián Martínez, i va arribar a formar-se al taller madrileny de Daniel Vázquez Díaz. Aquest primer contacte amb la creació artística precedeix el seu trasllat a Madrid l’any 1954 per iniciar els estudis universitaris.
Un mapa vital a través de l’arquitectura
Aquest llibre sobre Rafael Moneo estructura el seu pensament a través d’una seqüència cronològica i geogràfica. El relat repassa la seva formació al costat de Sáenz de Oíza, la seva estada a Dinamarca el 1961 amb Jørn Utzon, i el seu pas per Roma abans d’iniciar la seva etapa docent. La publicació també detalla els anys clau a Estats Units, especialment a Nova York i el seu període com a director del departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard a partir de 1985.
Durant aquest trajecte vital, el text documenta els intercanvis teòrics amb figures fonamentals de l’arquitectura contemporània com Peter Eisenman, Aldo Rossi o Rem Koolhaas, fins al seu retorn definitiu a Madrid l’any 1990, on va consolidar la seva plenitud professional treballant, entre altres, en l’ampliació de l’estació d’Atocha.
L’autora darrere la investigació
Carmen Díez Medina, encarregada d’ordenar i contextualitzar aquest arxiu sonor i documental, és doctora per la Technische Universität Wien i catedràtica a la Universidad de Zaragoza. Actualment presideix la Asociación de historiadores de la Arquitectura y el Urbanismo (AhAU). Coneix de primera mà el mètode de treball analitzat al llibre, ja que va formar part de l’equip professional de l’estudi del propi arquitecte a Madrid.
