La celebració de l’onzè aniversari d’Espora Records no és una efemèride qualsevol. El pròxim divendres 24 d’abril, la sala Es Gremi de Palma es convertirà en l’epicentre de la resistència sonora amb una nova edició del cicle Friday I’m In Love. En el cartell, un nom ressona amb la força d’un vendaval mediterrani que ha hagut de travessar l’oceà per trobar la seva veu: Ġenn. La banda, originària de Malta, però establerta a Brighton, aterra per primera vegada a l’illa per presentar el seu aclamat àlbum de debut, unum, i oferir un tast del seu nou material.
Seiem amb la bateria Sofia Rosa Cooper i la guitarrista Janelle Borg. Hi ha una calma elèctrica en la seva presència, la seguretat de qui ha entès que la música és, abans que res, un acte de supervivència col·lectiva. Entre anècdotes sobre la vida a la carretera i la il·lusió de tornar a trepitjar terra mediterrània, les integrants de Ġenn es despullen en una conversa que transita entre l’experimentació sonora i la denúncia de les estructures d’una indústria que, massa sovint, prefereix l’etiqueta a l’art.
L’herència del frenesí i el so transcendental
El nom de la banda no és una elecció estètica a l’atzar. En maltès, “Ġenn” significa bogeria, un estat de frenesí que ha definit la seva trajectòria des dels inicis. Sofia Rosa Cooper reflexiona sobre com aquest concepte ha evolucionat amb elles a mesura que creixien com a músics i com a persones. Per a la bateria, la bogeria és el fil que uneix el seu passat amb el seu present.
“Crec que sempre ha reflectit el viatge boig que totes hem fet per arribar fins a aquest punt i les històries que tenim. Musicalment, sempre hi haurà un toc de bogeria, però definitivament ara està una mica més suavitzat”, explica la Sofia amb una mitja rialla que denota maduresa.
Aquesta evolució no només es nota en l’actitud, sinó en una arquitectura sonora que fuig de les classificacions fàcils. Quan se li demana a Janelle Borg que defineixi el so de la banda en només tres conceptes, la seva resposta és quirúrgica, gairebé un manifest: “Experimental, transcendental i una barreja de gèneres i cultures”. No és una definició buida; és el resultat d’haver passat d’un post-punk visceral a territoris on la psicodèlia i el folk mediterrani es donen la mà.
Sofia aprofundeix en aquest canvi de rumb: “Crec que simplement va evolucionar d’aquesta manera naturalment; buscàvem més direccions on créixer, experimentant més vida i volent explorar això creativament”.
“Fins i tot després de tots aquests anys, encara pot semblar que tenim alguna cosa a demostrar, així que això definitivament pot ser limitant a vegades”
– Ġenn
El retorn a la llum del Mediterrani
Parlar amb Ġenn és parlar d’identitat geogràfica. Tot i viure al Regne Unit, tres de les seves integrants porten Malta a la sang. Per això, actuar a Mallorca no és només una data més en la gira; és una mena de retrobament amb les arrels, amb una llum i una manera de viure que Brighton no pot oferir. La Janelle no amaga les seves ganes de sentir el caliu de l’illa:
“Bé, per la meva part, estic desitjant que arribi el sol, el mar i el menjar… i, per descomptat, la cultura i l’hospitalitat mediterrànies inigualables! No puc esperar!”, exclama la guitarrista amb un entusiasme que encomana.
Aquest vincle amb el sud d’Europa impregna també els seus referents. Tot i que confessen que tenen influències molt variades que fan difícil trobar un punt comú exacte, hi ha una banda que les uneix en admiració i respecte.
“Tenim influències tan variades, per ser sincera, que és difícil precisar-ne de compartides. Però sempre hem mirat col·lectivament cap a Pigsx7; pensem que són humans i músics increïbles”, diu la Sofia.
“Sisterhood”: La germandat com a escut
En una indústria musical que sovint devora els projectes emergents, Ġenn ha trobat en la seva pròpia unió la millor eina de gestió i resistència. Es defineixen com una “sisterhood”, una germandat que va més enllà de la coordinació sobre l’escenari. Per a Sofia, aquesta xarxa afectiva és el que les manté dempeus davant les adversitats del sector.
“Crec que tenir un sistema de suport fort és probablement l’única manera de sobreviure a la indústria. Sempre ens donem suport les unes a les altres, passi el que passi, i aquest vincle és el que ens manté a totes el seny”, confessa la Sofia amb una serietat que evidencia la duresa del camí recorregut.
Aquesta unió és especialment rellevant quan es tracta de navegar per un entorn que encara les mira amb prejudicis. Com a banda formada per dones i persones no binàries, Ġenn ha hagut de lidiar amb la cara més amarga de la correcció política buida: el tokenisme.
“Crec que l’obstacle més gran que hem enfrontat i continuem enfrontant és el tema del ‘tokenisme’ a la indústria. Sovint hem sentit que no hem tingut l’oportunitat que volíem perquè ja havien ‘marcat la casella’. Alguns festivals encara tenen un camí més llarg per recórrer del que pensen pel que fa a la cura dels cartells. És una autèntica llàstima”, lamenta la bateria.
L’etiqueta que limita
La visibilitat és un ganivet de doble tall. La Sofia reflexiona sobre com l’etiqueta de “banda femenina” pot arribar a ser una gàbia d’or que impedeix que la música sigui valorada pel que realment és.
“Crec que quan ets una banda de presentació femenina i tens una imatge forta, la cosa pot anar per dos camins. D’una banda, la gent se sent impel·lida a voler saber-ne més i vol escoltar; i de l’altra, interpreten el que volen a primera vista i no es molesten a invertir en la música. Fins i tot després de tots aquests anys, encara pot semblar que tenim alguna cosa a demostrar, així que això definitivament pot ser limitant a vegades”.
Aquesta realitat les ha portat a adoptar una ètica de treball Do It Yourself (Fes-ho tu mateix), on la banda es gestiona com una empresa. Una decisió que, segons la Janelle, ha estat una escola de vida però també una font d’esgotament.
“Definitivament, és molta feina, però ens ha ensenyat a operar com un negoci i a desenvolupar una mentalitat empresarial, cosa que ens ha servit de moltes maneres. Totes hem desenvolupat un munt d’habilitats gràcies a la banda. Ara estem delegant lentament i construint un equip extern, la qual cosa ha estat útil, ja que fer-ho tot tu mateix pot portar a l’esgotament i a molt d’estrès”, admet la guitarrista.
“S’estan invertint menys diners en les arts, cosa que crea una bretxa de riquesa creixent entre els artistes que tenen èxit professionalment i aquells que no tenen els mitjans per finançar el seu treball”
– Ġenn
La crisi dels espais i el futur de la innovació
L’entrevista agafa un to més polític quan es parla de la situació actual de les sales de concert i l’estat de la música en viu. La Janelle Borg fa una anàlisi punyent de com el context socioeconòmic està asfixiant el teixit cultural de base.
“Crec que és una situació que reflecteix el clima socioeconòmic i polític actual de molts països. S’estan invertint menys diners en les arts, cosa que crea una bretxa de riquesa creixent entre els artistes que tenen èxit professionalment i aquells que no tenen els mitjans per finançar el seu treball. Els espais de base i independents són crucials, ja que són els que donen als artistes emergents (i fins i tot als consolidats) —especialment aquells de classe treballadora o aquells que no tenen el suport de grans capitals des del principi— l’oportunitat de perfeccionar realment el seu ofici, curar la seva visió i construir el seu públic. Sense ells, les grans empreses (especialment les tecnològiques) continuaran estrenyent el seu monopoli sobre la indústria, cosa que comportarà menys experimentació, diversitat i innovació genuïna”.
Davant d’aquest panorama desolador, el consell de la Sofia per a les bandes que comencen és gairebé un acte de rebel·lia: “Només intenteu divertir-vos i connectar amb la música i la gent amb qui esteu creant”.
El que Palma pot esperar
El concert del 24 d’abril a Es Gremi no serà una repetició de la seva gira anterior. Ġenn arriba amb la necessitat de mostrar cap a on es dirigeix el seu so. Han hagut de prendre decisions artístiques difícils, deixant enrere temes que ja no les representen per fer lloc al futur.
“El nou set és una mena d’aparador i una visió de la direcció en què ens movem. Hem tingut cura d’incloure cançons que reflecteixin aquesta visió i hem hagut de deixar anar algunes cançons antigues pel camí”, explica la Sofia.
Janelle afegeix que el públic podrà degustar “un tast del que vindrà, a més dels vells favorits d’unum. Bones vibracions i energia, i una experiència dinàmica que esperem que sigui la primera de moltes experiències a Mallorca!”.
Mentre escolten en bucle a la furgoneta una barreja de Little Simz i els nous sons dels seus amics Cabiria, les noies de Ġenn ja miren més enllà del concert. Després de Palma, el pla és continuar escrivint la seva història, encara que esperen que la part més immediata inclogui una mica de descans:
“Ja estem reservant una mica de temps per anar a la platja l’endemà del concert, així que les recomanacions de platges són benvingudes! Però, bromes a banda, hem estat ocupades escrivint i planejant la nostra següent fase, així que això definitivament continuarà després de Mallorca. Espereu més música de Ġenn aviat!”, conclou la Janelle.
La bogeria sembla, no ha fet més que començar a refinar-se. Palma té una cita amb el frenesí el pròxim 24 d’abril.
