L’artista Gustavo presenta aquest dimecres 5 de juny a la Misericòrdia, dins el programa Art Palma Summer, l’exposició Gustavo. De la calle al cosmos. Retrospectiva 1963–2025. Més de seixanta anys de trajectòria es resumeixen en una mostra que recorre les etapes clau d’un creador que ha viscut entre Berlín, Brussel·les, París i Capdepera. Amb motiu de la inauguració, UEP! Mallorca ha conversat amb ell a l’estudi on treballa des de fa més de trenta anys.
Una retrospectiva després de seixanta anys de carrera
Després de dècades d’activitat artística a diferents països, Gustavo repassa amb serenitat l’origen d’aquesta exposició: “Després de 62 anys d’anar pel món, mai se m’havia fet res oficial aquí. Fins i tot hi havia obra meva als Estats Units o Alemanya, però no a Mallorca”. L’oportunitat va sorgir després del Premi Jaume II, i l’organització es va decantar per fer-la durant l’estiu, coincidint amb l’arribada dels seus amics i col·leccionistes a l’illa.
“En els anys 70 ja començava a fer quadres criticant la situació política del moment”
– Gustavo
De Palma a Berlín passant per Capdepera
L’exposició inclou una selecció de 130 peces. “És un 1 o un 2% del que he fet”, diu. Segons el propi artista, compta amb més de 5.500 obres. Les primeres pintures, dels anys seixanta, inclouen escenes urbanes de Palma, com un quadre ambientat a la Plaça Major. També hi ha escultures de bronze dels anys 80 i 90, i peces fetes amb ferro tractat. “Les figures les dibuix jo i les pinta la meva dona, que també és artista”, explica.
L’organització de la mostra ha implicat recuperar obres antigues de col·leccions particulars. “Hem hagut de telefonar a col·leccionistes i amics, mos deixes aquest quadre, mos deixes aquest altre… i així”, comenta. Una part important del procés ha estat la classificació: “Està molt organitzat, molt ordenat, pràcticament cronològicament”.
Del dibuix al diari Balears a la crítica política
Un dels punts de partida de la seva trajectòria va ser la secció El dibujante en la calle, por Gustavo al diari Baleares, on retratava escenes quotidianes de la ciutat. Després va passar per una etapa figurativa i més endavant va incorporar la crítica política. “En els anys 70 ja començava a fer quadres criticant la situació política del moment”, recorda.
L’exposició recorre aquest viatge temàtic i estètic. A la planta baixa es concentren els anys 80 i 90. Al primer pis, majoritàriament obra dels 90 i dels 2000. El segon pis acull la fase més recent, que l’artista associa amb el títol de la mostra: “De la calle al cosmos”.
El canvi d’enfoc des de la guerra d’Ucraïna
Els darrers temps han provocat una transformació notable en el seu estil. “Fa més d’un any que no pint personatges com abans, grotescos, absurds, que feien riure. Ara faig coses més serioses”, admet. Aquest canvi s’ha produït arran de l’impacte de les guerres d’Ucraïna i Palestina. “Sempre he estat crític, però també emprava la poesia i la ironia. Ara això m’ha tocat fort”.
Aquestes reflexions prenen forma en obres de temàtica còsmica, una evolució que l’artista no considera un trencament, sinó part d’un recorregut de “sis o set períodes” en la seva trajectòria. Malgrat tot, manté una mirada activa sobre la seva feina: “Encara pint i venc quadres. Estic nerviós per veure com quedarà tot muntat”.
“Hi ha la possibilitat que quedi una part a la Misericòrdia. Jo voldria deixar alguna cosa”
– Gustavo
Una vida de nòmada amb base a Capdepera
Gustavo ha viscut llargues temporades a Brussel·les, París i Berlín, però fa més de tres dècades que resideix a Capdepera. L’espai on viu i crea és també una part central del seu procés artístic: “Tenc un estudi gran on puc caminar, moure’m, fer coses”. Destaca també l’impacte que ha tengut el seu entorn familiar: “Ma mare sempre deia que mon pare i jo teníem la mateixa veu, que érem com un clon”.
Col·laboracions i reconeixements
Durant la conversa, l’artista recorda especialment l’etapa amb la Galeria Pelaires i la col·laboració amb Pep Pinya: “No l’hi he agraït mai prou. Durant cinc anys, amb el contracte, cada mes ens pagava i podíem viure de l’art”. Aquella etapa va consolidar una part important de la seva producció, amb una mitjana d’entre vuit i deu quadres nous cada dos mesos.
També rememora l’etapa a Berlín, on un col·leccionista va batejar un hotel amb el seu nom: Hotel Gustavo. “Durant anys tot era meu. Quan arribaves en taxi a l’aeroport, només de dir el nom, els taxistes ja sabien on era”.
La possibilitat d’una exposició permanent
Preguntat sobre el futur de l’exposició, Gustavo expressa el desig que una part de les obres puguin quedar a Palma: “Hi ha la possibilitat que quedi una part a la Misericòrdia. Jo voldria deixar alguna cosa, inclús regalar una obra o dues perquè estiguin en un lloc visible”. Tanmateix, reconeix que una exposició permanent amb una selecció estable és una opció complicada.
Mentre tant, aquesta retrospectiva resumeix més de seixanta anys de treball. “Això només és un 2% de tot el que he fet”, recorda l’artista. Però suficient per fer visible una trajectòria que, des del carrer fins al cosmos, ha deixat petjada en galeries, col·leccions i ciutats de tot el món.
