Donallop, més Joana Pol que mai, es prepara per publicar els propers mesos el seu nou treball discogràfic: D SUPERLLUNA. El disc sortirà sota el segell Propaganda pel Fet!, de Manresa, i suposa un punt d’inflexió en la trajectòria del grup. Abans del llançament oficial, el 26 d’octubre faran una preestrena en directe al Teatre Principal d’Inca.
En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Joana Pol desgrana les claus del disc, parla de les seves influències i reflexiona sobre els reptes de fer música en català des de Mallorca i Catalunya.
Un canvi radical d’influències
“En aquest àlbum hi ha hagut un canvi total de paradigma”, explica Joana Pol. Per primera vegada, ha compost tota sola les cançons. El resultat s’allunya del so anterior de Donallop i s’acosta a les referències musicals que l’han marcat des de l’adolescència: “Madonna, Christina Aguilera, Britney Spears, Destiny’s Child, Beyoncé… Tot això que sonava a la televisió musical dels noranta i principis dels 2000”.
La cantant reconeix que és un filtre molt diferent i que ja es nota en els senzills avançats: “Se nota moltíssim, i m’agrada perquè em sent més lliure. Durant molt de temps vaig tenir la sensació que només podia ser un tipus concret d’artista dins l’escena on vàrem començar”.
«Jo sempre he estimat la música ballable, ser la reina de la discoteca, i la meva música no reflectia res d’això. Ara, sí»
– Joana Pol (Donallop)
Prejudicis dins l’escena indie
Pol recorda que durant anys va viure amb la sensació de no poder expressar totes les seves influències: “Record que en un grup d’amics de l’escena indie de Palma vaig dir que el videoclip de I Can’t Get You Out of My Head de Kylie Minogue em semblava increïble, i quasi em varen expulsar d’aquella conversa. Hi havia molts prejudicis”.
Amb D SUPERLLUNA assegura que ha volgut trencar amb aquestes limitacions: “Aquest disc respon a llevar-me tots aquests prejudicis, a emprar tot el ventall del que he escoltat i m’ha influenciat al llarg de la vida. Jo sempre he estimat la música ballable, ser la reina de la discoteca, i la meva música no reflectia res d’això. Ara, sí”.
El paper de Pere Bestard
Tot i aquest pas endavant personal, Pere Bestard continua plenament implicat en el projecte. “Jo he dirigit aquest disc, però ell no n’està fora. Li agrada el que hem fet i s’ho passa bé en directe. A més, el fet que jo em posi en primer pla li ha permès explorar altres facetes, com rodar els nostres videoclips o dirigir la fotografia. Ens hem divertit molt obrint aquestes vies creatives”.
Una tornada a Mallorca
El concert de preestrena a Inca serà especial. “Fa molt de temps que no feim un concert complet a Mallorca. El darrer va ser l’estiu del 2023. A Inca serà una manera de tornar a casa i compartir-ho amb la família i els amics, que només han vist aquest canvi a través de les xarxes”.
En els darrers anys, Donallop ha actuat sobretot a Catalunya, on viuen actualment: “Mai hem aturat del tot, però hi ha hagut una davallada de ritme. Amb aquest disc volem recuperar la dinàmica i tornar a girar. És més fàcil fer-ho des de Manresa que des de Mallorca, això és evident”.
Un disc amb format físic
El llançament de D SUPERLLUNA està previst per al mes de novembre. Ja s’han publicat tres cançons avançades, i abans del concert hi haurà encara algun senzill més i alguna sorpresa.
El disc no només sortirà en digital: “Per a mi és molt important l’edició física. Propaganda pel Fet! ens dona aquesta possibilitat i sí, hi haurà vinil. Convé treure’l”.
«És cert que en els escenaris sembla que les dones tenim més projecció, però quan mires els cartells veus que sovint encara es compleix una quota»
– Joana Pol (Donallop)
Reflexions sobre l’escena musical
Tot i viure a Catalunya, Joana Pol continua atenta al que passa a Mallorca. “M’enyor molt de l’illa i de la facilitat que hi havia fa uns anys. Fa poc vaig veure un cartell d’un festival amb només grups masculins i em va doldre. Avui en dia això em sembla desfasadíssim”.
Sobre la presència femenina a l’escena musical, apunta: “És cert que en els escenaris sembla que les dones tenim més projecció, però quan mires els cartells veus que sovint encara es compleix una quota. I és molt més difícil trobar dones darrere: tècniques de so, productores, músics de banda. Jo volia incorporar dones al directe, però ha estat molt complicat trobar-ne”.
Lletres i missatges
Algunes de les noves cançons tenen un component reivindicatiu: “Reina del temps parla directament d’això. Jo he escrit sobre coses que em preocupen, però sense voler abanderar-me. Per exemple, Qui te plora neix d’aquesta reflexió sobre la salut mental i la velocitat en què vivim. Pareix que parlar-ne s’ha convertit en una moda, però sovint no es correspon amb el que es fa en realitat. És impossible que això no es traspuï en les lletres”.
Entre Mallorca i el món
Pol també reflexiona sobre la dimensió de l’escena en català: “És un bon moment comparat amb quan vàrem començar, però continua essent petit. El següent pas seria poder moure’s per un territori més ampli sense prejudicis lingüístics. Nosaltres hem tocat a Madrid, Bilbao, Andalusia, Saragossa, França, Itàlia o Anglaterra, sempre en català, però són coses molt aïllades comparades amb tocar a Catalunya”.
Segons la cantant, això fa que sovint sembli que sempre actuen els mateixos noms: “Cada temporada hi ha uns quants grups que els va millor que tots els altres. Però en realitat hi ha moltíssima gent fent música”.
