La música i la llengua teixeixen de manera indestriable la identitat d’una comunitat. Amb l’objectiu de reflexionar sobre el paper vital de la cançó en la transmissió cultural, l’Obra Cultural Balear (OCB) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han engegat a l’espai de Ca n’Oleo, a Palma, el cicle de conferències «La llengua que es canta». Aquesta trobada, inaugurada el 8 d’octubre, reuneix especialistes, docents i músics per analitzar la memòria compartida, els èxits assolits i els futurs reptes de la música en català.
Quatre dècades de trajectòria i els 50 anys de Cucorba
El cicle neix emmarcat en una doble efemèride clau per a la cultura del país: el quarantè aniversari de les polítiques de normalització lingüística i el mig segle de trajectòria de la formació musical Cucorba. L’acte inaugural ha aplegat els màxims representants de les entitats impulsores, amb la presència d’Antoni Llabrés, president de l’OCB; Llorenç Perelló, director general de Cultura, i Carme Pinya, degana de la Facultat d’Educació de la UIB.
Per obrir el programa, l’etnomusicòleg i professor Jaume Ayats ha ofert una mirada profunda als repertoris compartits dels Països Catalans, posant el focus en aquelles cançons populars que tenen la capacitat de fer poble i cohesionar la societat.
L’educació i el futur de la música en català
Les jornades plantegen un recorregut transversal des de les aules fins als escenaris. El 9 d’octubre, el pedagog Llorenç Gelabert Gual analitza l’evolució històrica de les cançons a l’escola al llarg de vuitanta anys. La jornada es complementa amb una taula rodona dedicada als himnes i artistes dels darrers quaranta anys, enriquida amb audicions comentades per reviure el patrimoni sonor recent.
El 10 d’octubre, el debat se centra en l’acció directa de la creació musical com a motor de normalització lingüística, una qüestió que desgranen els experts Isidor Marí i Ivan Solivellas. Aquest mateix dia, l’històric llegat de Cucorba pren la paraula mitjançant Francesc Aguiló, Gabriel Gamundí i Francesc Vicens.
Com a tancament, el cicle mira cap endavant amb la taula rodona «I demà… qui cantarà?», on s’aborden el relleu generacional, l’aparició de nous llenguatges sonors i la vitalitat dels espais culturals on la música continua bategant.
