El professor de filosofia i dibuixant Mikko ha publicat el còmic La guerra dels veïns, una obra editada per Garbuix Books que transforma la política internacional en una comunitat de propietaris. A través de la figura d'un administrador de finques, l'autor analitza els enfrontaments contemporanis, l'economia, el canvi climàtic i la tecnologia per explicar el funcionament del món actual. La publicació té el seu origen en la feina de l'autor a la publicació digital Mâtin!, on recrea l'actualitat des de l'any 2021.
La geopolítica des d'una perspectiva comunitària
L'obra estructura el planeta com un bloc de pisos de cinc plantes. La primera planta correspon a Oceania; la segona, a Àfrica; la tercera, a Àsia; la quarta, a Amèrica, que inclou un balcó verd equivalent a la selva amazònica; i la cinquena, a Europa, formada per cinquanta pisos. El terrat es reserva per a les elits financeres, amb referències a figures com Elon Musk i la cursa espacial, mentre que el soterrani acull la caldera i els recursos energètics, com les reserves de gas controlades per Vladímir Putin.
En l'anàlisi del repartiment de poder, La guerra dels veïns documenta una bretxa de gènere en la direcció dels països, assenyalant que, de 131 caps d'Estat o de govern representats com a presidents d'apartament, només 36 són dones. El còmic també classifica aquests mandataris segons la seva edat, des dels 37 anys de Daniel Noboa fins als 91 de Paul Biya, i el seu mètode d'elecció.
Conflictes armats i aliances internacionals
El relat radiografia les tensions entre Estats. Aborda la guerra d'Ucraïna i el xoc entre Putin i Volodímir Zelenski, així com el conflicte a l'Orient Mitjà, centrat en els atacs d'Israel sota el govern de Benjamin Netanyahu i la milícia de Hamàs a Palestina, presentant elements armamentístics com la Cúpula de Ferro. Així mateix, l'autor cataloga les relacions diplomàtiques globals en diferents categories, des de les enemistats fins als blocs d'aliats com els BRICS, formats per la Xina, el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica, amb la incorporació de Síria.
Crisi climàtica i transformació tecnològica
La publicació compta amb intervencions d'especialistes per desgranar àrees tècniques. L'economista Timothée Parrique exposa el concepte del decreixement davant les desigualtats globals i factors com els aranzels de Donald Trump o la inflació derivada de la COVID-19. Per la seva banda, Jim Skea, president del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), explica la precarietat ambiental utilitzant la caldera de l'edifici com a metàfora de les emissions de CO2. En aquest apartat, es fa referència a la despesa energètica de l'Aràbia Saudita en competicions esportives i a la responsabilitat dels sectors més rics en l'impacte ambiental. Finalment, el professor Aurélien Péron col·labora en els capítols dedicats a la globalització, la massificació turística i la cursa per liderar la intel·ligència artificial.












