L’Obra Cultural Balear (OCB) ha suspès la gestió del Govern de Marga Prohens en matèria de llengua i cultura durant el tercer i darrer debat de política general al Parlament. El president de l’entitat, Antoni Llabrés, ha denunciat aquest 20 d’octubre un escenari de «quadrienni negre» marcat per l’absència de polítiques lingüístiques d’acollida per a la població nouvinguda i per la passivitat institucional davant l’ofensiva discursiva de l’extrema dreta contra la identitat de les Illes Balears.
Promeses incomplertes i regressió de drets
L’entitat cultural assenyala que les mesures derivades dels acords entre el Partit Popular i Vox han suposat una regressió directa en àmbits clau com l’educació i la funció pública. Aquesta situació contrasta obertament amb el discurs pronunciat per la presidenta autonòmica fa un any, on va subratllar la necessitat de protegir la cultura i la llengua pròpies. Segons Antoni Llabrés, aquestes proclames han resultat ser fum.
El diagnòstic de l’entitat apunta a una inhibició del Govern a l’hora d’exercir la seva funció estatutària. L’executiu, emparant-se en la necessitat de garantir la governabilitat, ha evitat confrontar el clima d’odi instigat contra la llengua, permetent un empitjorament constant de la situació sociolingüística a l’arxipèlag.
40 anys de la Llei de normalització lingüística
La crítica arriba en un moment simbòlic: el quarantè aniversari de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística. Per a l’OCB, aquesta efemèride evidencia la urgència d’aplicar noves polítiques lingüístiques que reverteixin la fragilitat social del català i en frenin la pèrdua d’espais d’ús i transmissió.
L’entitat recorda que fa dos anys ja va posar sobre la taula del Consolat de Mar un document elaborat per experts amb cinquanta mesures d’implementació immediata. Aquestes propostes, dissenyades per garantir la sostenibilitat cultural, continuen sense resposta per part de l’administració.
Repte demogràfic i cohesió social
El creixement demogràfic accelerat, qualificat d’insostenible per la mateixa presidenta el curs passat, requereix accions urgents en l’àmbit de la integració. L’OCB insisteix que l’arribada de nous residents ha d’anar acompanyada de polítiques lingüístiques efectives i de recursos accessibles perquè puguin aprendre i utilitzar el català.
Sense una oferta formativa suficient, l’accés a l’idioma queda limitat per les desigualtats socials de cada individu. L’entitat conclou que posar les eines necessàries a l’abast de tothom no és excloure, sinó garantir la igualtat d’oportunitats. L’objectiu final és situar el català com un instrument essencial de participació, cohesió i convivència dins la societat d’acollida.
