La plataforma Filmin estrena el 25 de setembre el documental «Astrid Lindgren, diarios de guerra», una cinta dirigida pel cineasta alemany Wilfried Hauke que revela com la creadora de Pippi Calzaslargas va forjar aquest icònic personatge. A través dels diaris íntims redactats per l’autora entre 1939 i 1945, la producció demostra que la nina pèl-roja va néixer com una antítesi directa al feixisme i com a refugi davant una profunda crisi personal.
El naixement d’un símbol antiautoritari
Astrid Lindgren va viure la Segona Guerra Mundial des de la neutral Suècia, però el seu contacte amb el conflicte va ser constant. L’escriptora treballava al centre de control postal d’Estocolm, una posició que li permetia llegir correspondència privada i militar. Aquesta feina li va atorgar un coneixement primerenc sobre la persecució i deportació del poble jueu. La indignació davant els crims del règim nazi va quedar plasmada en els 17 quaderns manuscrits que conformen el seu diari.
L’autora expressava una preocupació ferma per l’educació dels infants, amb l’objectiu d’evitar que es convertissin en dictadors o figures autoritàries. D’aquesta voluntat neix Pippi Calzaslargas, una nena independent, lliure i irreverent, dissenyada per oposar-se frontalment als valors dels règims totalitaris europeus.
Crisi personal i consolidació literària
L’evolució del conflicte bèl·lic corre en paral·lel a les dificultats personals de l’escriptora. L’any 1944, mentre enfrontava una greu crisi matrimonial i cuidava la seva filla malalta, Karin Nyman, Lindgren va començar a relatar-li les històries de Pippi. La redacció d’«Astrid Lindgren, diarios de guerra» evidencia com l’escriptura va esdevenir una eina per comprendre l’esfondrament d’Europa i, alhora, trobar-se a si mateixa com a autora. Aquest procés culmina l’any 1945, coincidint amb el final de la guerra, amb la publicació de la primera obra del personatge.
Reconstrucció documental a través de tres generacions
El projecte documental construeix el retrat de Lindgren a partir exclusivament de les seves paraules. La pel·lícula inclou reconstruccions dramàtiques on l’actriu Sofia Pekkari interpreta la jove escriptora, utilitzant únicament declaracions i textos reals. A més, l’obra compta amb la participació directa de tres generacions de la seva família: la seva filla Karin Nyman, la seva neta Annika Lindgren i el seu besnét Johan Palmberg, els quals aporten els testimonis centrals del llargmetratge.
