El ballarí i coreògraf internacional Igor Yebra impartirà una masterclass de dansa clàssica a Palma el pròxim dissabte 31 d’octubre. L’esdeveniment tècnic i formatiu tindrà lloc a l’Estudio de Danza María Antonia Mas, espai on l’artista basc compartirà la seva experiència amb l’alumnat assistent. Aquesta trobada coincideix de ple amb la recent publicació de la seva autobiografia, un llibre on explora la seva consolidada trajectòria als escenaris d’arreu del món i afronta obertament el seu recent diagnòstic d’esclerosi múltiple.
Una trajectòria internacional des de Bilbao al món
Nascut a Bilbao, Igor Yebra va iniciar la seva formació a l’Escuela de Víctor Ullate a Madrid, on va aprendre de mestres com Karemia Moreno, Ángela Santos i Pino Alosa. El seu debut professional es va produir precisament al Ballet de Víctor Ullate l’any 1988, sent l’únic integrant original en actiu que va participar en l’estrena de la companyia al Teatro Arriaga. Un cop va fer el salt en solitari, es va integrar primer a l’Australian Ballet (1997-1999) per després forjar la seva extensa carrera com a intèrpret independent al voltant de tres grans eixos estilístics.
D’una banda, va establir un fort vincle amb l’escola francesa a través de Charles Jude i el Ballet de la Ópera de Burdeos, on va ostentar la categoria d»étoile’ durant deu anys. De l’altra, va aprofundir en l’escola italiana apadrinat per Carla Fracci, convertint-se en primer ballarí convidat del Ballet de la Ópera de Roma (2002-2012). Finalment, la seva admiració per l’escola russa i el seu tracte amb Yuri Grigorovich el van portar a fer història l’any 2004: va ser el primer ballarí no rus en protagonitzar l’obra Iván el Terrible al Palacio Estatal del Kremlin, actuant per a 6.000 espectadors.
Durant les últimes dècades, ha ballat com a figura convidada en desenes de gires i produccions amb companyies dels cinc continents, incloent-hi el Ballet Nacional de Cuba, La Scala de Milán, el Scottish Ballet, el Ballet Argentino de Julio Bocca, el Teatro San Carlos de Nápoles, l’Arena de Verona, i els ballets nacionals de Lituània, Hongria i Veneçuela, entre molts altres.
L’escriptura i l’art de seguir ballant davant l’adversitat
La visita de l’artista a Mallorca s’emmarca també en un moment de transformació personal plasmada al llibre Igor Yebra. ¿Por qué somos tan estúpidos y no estamos ya bailando?. L’obra funciona com una autobiografia d’un dol inesperat. Després d’una vida dedicada a l’estricte domini del moviment corporal, l’autor s’enfronta al diagnòstic d’esclerosi múltiple, descrit com el gran gir de guió de la seva existència.
Aquest relat converteix una experiència mèdica en un text universal sobre com continuar avançant quan la vida canvia de pas sobtadament. Mitjançant valors associats a la disciplina de la dansa —com la vulnerabilitat, la llibertat i la capacitat de tornar a aixecar-se— transforma el dolor personal en una eina d’acompanyament col·lectiu, plantejant que l’única resposta vàlida davant l’adversitat és continuar ballant mentre continuï sonant la música.
Amplitud de repertori, coreografia i direcció
La versatilitat de l’intèrpret li ha permès assumir rols clàssics, neoclàssics i contemporanis, treballant coreografies històriques de George Balanchine, Michel Fokine o Serge Lifar, així com peces contemporànies de William Forsythe, Jiří Kylián o Hans van Manen. Nombrosos coreògrafs internacionals han dissenyat papers específicament per a ell.
Més enllà de la interpretació, va fundar la seva pròpia escola de dansa a Bilbao l’any 2006 i va dirigir l’Escuela Municipal de Amurrio. En el camp coreogràfic, va debutar amb l’òpera Il signore Bruscchino i ha creat adaptacions per a obres com La Traviata, Carmen o el reeixit ballet El Cisne XXI, una versió masculina de La muerte del cisne. A més, ha participat com a actor en les obres Esto no es la casa de Bernarda Alba i El beso de la mujer araña, dirigides per Carlota Ferrer. Entre els anys 2018 i 2021 va assumir la direcció artística del Ballet Nacional Sodre de Uruguay, i el 2022 va dirigir l’escena de l’òpera Dido & Eneas a Montevideo. També ha estat director de l’escola del programa televisiu estatal Fama a bailar.
Aquesta trajectòria està avalada per innombrables guardons, destacant el Gran Premio del Concurso de Eurovisión para Jóvenes Bailarines (1991), el Premi Danza & Danza a Itàlia (1996), el Premi Léonide Massine (2003), la Medalla Delmira Agustini a l’Uruguai (2020) i el seu ingrés l’any 2009 com a membre del Consejo Internacional de la Danza de la Unesco.
