L’arxiu municipal de Can Bordils ha inaugurat aquest dimarts l’exposició ‘Miquel Salom i els pioners de la fotografia’, una mostra que recorre l’evolució d’aquesta disciplina des dels seus inicis al segle XIX. L’acte, presidit pel regidor de Cultura Javier Bonet, s’emmarca dins el festival Mallorca PhotoFest i romandrà obert al públic fins al 27 d’agost. El projecte ha comptat amb l’organització de la directora general de Patrimoni, Pilar Ribal, i la col·laboració de l’associació Art Palma Contemporani.
El llegat del col·lodi humit i la tècnica artesanal
La mostra commemora el 175 aniversari del col·lodi humit, un procés fotogràfic inventat per l’escultor britànic Frederick Scott Archer l’any 1851. Aquesta tècnica va suposar una transformació radical en la història de la imatge en permetre obtenir resultats nítids i fidels mitjançant un procediment artesanal que encara avui manté diversos seguidors.
Miquel Salom, comissari de l’exposició, és un dels especialistes que continua utilitzant aquest mètode. Per a aquesta ocasió, l’autor ha cedit material del seu estudi de Santa Maria del Camí, que inclou des de càmeres d’època i documentació històrica fins a creacions pròpies i recents realitzades amb aquestes tècniques primigènies.
Dels orígens de Daguerre a les avantguardes
L’exposició ‘Miquel Salom i els pioners de la fotografia’ proposa un itinerari tècnic i temàtic que comença amb els primers invents del segle XIX. El recorregut vincula els orígens de la disciplina amb el daguerreotip de Louis Daguerre i les investigacions de Nicéphore Niépce, a qui s’atribueixen algunes de les primeres imatges de la història.
A més d’aquests referents, la mostra recorda el paper d’altres figures essencials com Bayard o Fox Talbot, considerats els pares de la creació fotogràfica. Segons s’ha destacat durant la presentació a Palma, el conjunt de peces permet observar com aquest art va anar incorporant innovacions durant el segle XX a partir del llegat d’aquests precursors. Amb aquesta proposta, ‘Miquel Salom i els pioners de la fotografia’ ofereix una anàlisi documental sobre una modalitat artística que, malgrat la seva rellevància actual, és relativament jove en el context de la història de l’art.
