El músic mallorquí Miquel Serra, presenta el llibre Consolacions el 12 de maig a la llibreria Espirafocs d’Inca. El volum, publicat per Nova Editorial Moll, es va gestar a la vegada que el seu darrer disc, enregistrat en solitari i de manera analògica. Serra parla amb UEP! Mallorca sobre aquest procés creatiu simultani, les dificultats de viure de la música a l’illa i el reconeixement com a artista.
Una obra dual: llibre i disc nascuts alhora
Miquel Serra escriu i compon des del mateix lloc, però sovint amb canals paral·lels. El llibre Consolacions i l’àlbum del mateix títol varen sorgir en un mateix moment vital. “Una cosa i l’altra no tenien gaire a veure, tret que han estat fetes en paral·lel. Pot haver-hi vivències compartides, però són dues peces independents”, explica.
El disc, com altres del seu repertori, es va enregistrar de forma casolana, amb un quatre pistes i sense producció externa. “És un disc meu típic, defensat tot sol, gravat a casa, molt de proximitat. Té lletres properes i un to més seriós”, diu Serra.
“És una gran verborrera mental d’idees que em defineixen bastant”
– Miquel Serra
Pensaments curts, directes i inusuals
El llibre, en canvi, s’aparta dels formats tradicionals. No és una novel·la, ni una biografia convencional. És una successió de textos breus, idees condensades, anotacions i reflexions personals. “És una gran verborrera mental d’idees que em defineixen bastant”, apunta. “No és un relat fet, sinó una mostra de com pens, de com reaccion a les coses.”
Serra reconeix que li costa resumir el contingut del llibre perquè no té estructura clàssica. “És com una autobiografia poc habitual. No narra una vida, però mostra maneres de veure el món.” El volum serveix també com a espai on exposar “vicis ocults”, on mostrar aspectes personals que sorprenen fins i tot a la seva família més propera.
Exposició íntima i complicitat amb el lector
A Consolacions, l’autor es mostra sense filtres. “Aquí hi ha coses que no se sabien. Gent propera m’ha dit que hi ha reflexions que no hauria dit mai. Jo no ho he viscut com un risc, però sembla que per ells sí”, comenta.
Tot i la càrrega personal, Serra manté que qualsevol lector s’hi pot veure reflectit. “Qualsevol podria haver escrit aquest llibre a partir de la seva pròpia vida. No crec que la meva sigui diferent. El que xoca és la manera de contar-ho, molt espontània i empàtica.”
“Fa temps que estic desconectat de l’actualitat musical.”
– Miquel Serra
Una inquietud constant i el pes de la constància
Després d’anys de trajectòria musical, Serra ha obert una llibreria. “Som un poc inquiet, però més que agosarat, em consider constant. Faig música, escric, vaig provant coses”, diu. Tot i això, no es defineix com a una persona especialment creativa, sinó més aviat com algú que manté el fil actiu.
En aquest context, escriure ha estat un repte. “Escriure és un dels arts més difícils. El que avui et sembla suggerent, al cap d’un mes pot no dir-te res. Amb la música no em passa tant. Consider que faig cançons que aguanten millor el pas del temps.”
La dificultat de viure de la música
Serra mai ha intentat professionalitzar-se del tot com a músic. “No he volgut viure mai de la música i això m’ha permès fer sempre el que he volgut. Si hagués intentat fer-ne una professió, hauria hagut de transigir molt.”
També creu que el seu projecte tindria més recorregut fora de Mallorca. “A Catalunya tendria més sortida. Aquí el circuit és molt limitat, tot i que hi ha gent molt interessada en el que es fa”, assenyala.
Segons ell, la seva proposta no encaixa amb les tendències actuals. “No estic de moda. La música que faig és per escoltar, no és de consum ràpid ni de festa. No es basa en bases pregravades. És una feina artesanal.”
L’artesania com a principi creatiu
Aquest caràcter artesanal impregna tota la seva obra. “Intent oferir una cosa que proporcioni plaer d’escolta. Que algú pugui identificar els arpegis, els detalls, la construcció. És música feta a mà, no a partir de plantilles.”
Serra diu que actualment escolta molt poca música nova. “No m’atrau gaire el que s’està fent ara. M’agrada la Joanna Sternberg, que fa guitarra i veu, i sempre torno als Beatles. Però fa temps que estic desconectat de l’actualitat musical.”
El reconeixement i l’impacte emocional
Tot i no perseguir-lo activament, reconeix que li importa el reconeixement. “Tots el cercam. El que vols és que la gent rebi el que tu has volgut transmetre, com passa quan escoltes una gran cançó o llegeixes un gran llibre.”
Amb Consolacions, Miquel Serra ofereix una doble proposta: un disc íntim i un llibre personal, que es donen la mà sense arribar a tocar-se. La presentació serà el 12 de maig a Espirafocs, a Inca, i comptarà amb la participació del professor Toni Agüera.
