L’escriptora felanitxera Olívia Lund presentarà el proper diumenge 31 de maig la seva primera novel·la, Corcs, en el marc de la Fira del Llibre de Palma. L’obra, publicada per Nova Editorial Moll, se centra en la història de na Glòria per traçar una rondalla mallorquina contemporània que ret homenatge a les dones de la Part Forana. L’acte de presentació comptarà amb la participació de la professora Júlia Mérida i tindrà lloc a les 18:00 hores.
De relat premiat a novel·la de llegat familiar
El projecte literari té el seu origen en una narració breu homònima amb la qual Olívia Lund va guanyar el premi Art Jove de relat breu l’any 2024. Gràcies al suport de l’Institut Balear de la Joventut i el Consell de Mallorca, el relat s’ha expandit fins a convertir-se en una novel·la que explora la genealogia femenina. A través de personatges com la mare, la padrina i la repadrina, l’autora basteix una rondalla mallorquina contemporània que transita entre la quotidianitat i elements fantàstics.
La narració s’ubica a Felanitx com a referència geogràfica i emocional, on afloren elements de la idiosincràsia local: el paisatge de la mar, les olors dels forns de pa i les celebracions estivals. El text aprofundeix en les herències invisibles, on les vivències de la protagonista es barregen amb els records de generacions anteriors que, segons l’autora, sobreviuen sota el present.
Mites, tradició oral i realitat social
A Corcs, la tradició oral recollida històricament per Antoni Maria Alcover s’entrellaça amb el relat modern. Personatges com en Bernadet o figures com una geganta i animals que parlen conviuen amb la realitat social de l’illa. L’obra no evita aspectes complexos de la història de Mallorca, com la discriminació patida pels xuetes, descendents de jueus conversos.
L’estil de Lund, definit per l’escriptora Antònia Vicens com una exploració dels “camins invisibles de la memòria heretada”, s’allunya del ruralisme màgic convencional per endinsar-se en un llenguatge autòcton i viu. Aquesta rondalla mallorquina contemporània utilitza la figura del corc com a metàfora dels records que erosionen i marquen la identitat dels personatges, recuperant amors, deliris i mites que conformen l’imaginari col·lectiu de la Part Forana.
