El patrimoni mallorquí assoleix una fita doble aquest dijous amb l’aprovació unànime de dues mesures cabdals: la creació d’una comissió per orquestrar el trasllat dels caps de bou de Costitx cap al Museu de Mallorca i la protecció definitiva de la festa de la Beata com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM).
El full de ruta per als caps de bou de Costitx
El bloqueig generat per la negativa del Ministeri de Cultura a cedir temporalment els caps de bou de Costitx força un canvi d’estratègia. La nova comissió, presidida pel departament de Cultura del Consell de Mallorca, vol establir fórmules de cooperació directa amb l’Estat per aconseguir que les peces, actualment al Museu Arqueològic Nacional (MAN), s’exposin de manera permanent a l’illa.
Com que tots dos centres museístics són de titularitat estatal, el trasllat no implica cap canvi de propietat. L’òrgan interadministratiu, que es reunirà com a mínim dues vegades l’any i on també tindran presència el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Costitx, s’encarregarà d’impulsar estudis de conservació i de reclamar un pla tècnic per blindar la seguretat de les peces durant el viatge cap al Museu de Mallorca.
La festa de la Beata, màxima protecció immaterial
Més enllà de l’arqueologia, el pols cultural de l’illa batega al ritme de santa Catalina Tomàs. La declaració com a BICIM de la festa de la Beata culmina un procés iniciat l’octubre passat. Aquest reconeixement unificat per a Palma, Valldemossa i Santa Margalida beu de la investigació de l’historiador Gabriel Carrió i certifica el valor artístic, musical i social de la celebració.
Aquest és el tercer reconeixement de gran format promogut pel Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial des de la seva creació, sumant-se a les neules calades i a les rondalles mallorquines.
Tres pobles, tres identitats
Tot i compartir l’arrel devocional i la simbologia del triomf del bé sobre el mal, la festa de la Beata muta a cada municipi:
- A Palma, el tercer dissabte d’octubre reviu una tradició iniciada el 1792. Els carrers s’omplen amb el carro triomfal de 1868, els carretons enramats i el cant de «Sor Tomaseta», en una ruta que acaba a la canònica de Santa Magdalena.
- A Valldemossa, la festivitat de finals del segle XIX va esdevenir municipal el 1978. Cada 28 de juliol, el poble escull la Beateta, que encapçala els carretons emmurtats acompanyada de colles de pagesos.
- A Santa Margalida, el primer diumenge de setembre té un to diferent. Els dimonis guanyen terreny fins a la catarsi final: la icònica trencadissa de gerres per part dels pagesos.
