L’atmosfera es densifica quan s’obre el piano i la veu de Pau Debon comença a habitar els versos de Pere Suau. No estem davant d’un producte musical convencional, sinó d’un exercici de simbiosi on la melodia i la paraula escrita esdevenen indissociables, gairebé una sola criatura. Aquest treball discogràfic s’erigeix en un viatge per les emocions de la veu poètica de Suau, trobant en la música d’Antoni Bujosa i la interpretació de Debon el vehicle perfecte per transcendir el paper. Ens asseiem amb el poeta Pere Suau per desgranar les entranyes d’un projecte que ell defineix com una relació de “persianes obertes”. Entre el paisatge, la passió i la reflexió sobre la condició humana, Suau ens confessa com una amistat de tres referents de la cultura balear, ha acabat navegant com un “majestuós veler” per l’escena contemporània en llengua catalana.
Una gènesi accidental a Ona Llibres
La història de Debon canta Suau no neix d’una taula de producció, sinó de la casualitat i la confiança entre amics. Pere Suau recorda amb precisió el moment en què tot va canviar: “Realment el projecte neix gairebé sense voler,perquè l’any 2021… bé, realment l’any 2020 em donen el premi Maria Manent de poesia i em publiquen un parell de mesos més tard, coincideix molt a prop del dia del llibre i em demanen de presentar-lo a Ona Llibres de Palma”.
Davant la perspectiva d’una presentació acadèmica i convencional, l’autor va decidir trencar el protocol: “Els organitzadors em demanaren si, a part de la típica presentació habitual de que ve algú que et presenta i parla un poc del llibre, podria fer alguna cosa una mica diferent. Ells sabien que jo recitava i em varen dir si pogués fer alguna cosa de recitació, alguna cosa amb música,fins i tot”. Va ser llavors quan va aparèixer la figura clau de Pau Debon: “En aquell moment jo vaig pensar: mira, fa molt de temps que som amics amb en Pau Debon, amb n’Antoni Bujosa, que és compositor de piano, ja havia fet alguna cosa i li vaig dir: Pau, et faria il·lusió cantar-me un poema d’aquest llibre nou? Un, li vaig dir un poema. N’Antoni el musicaria, tu el cantaries, anem a la presentació, fem la presentació habitual i en acabar fentaixò”.
Suau confessa que la resposta de Debon va ser purament emocional: “Ell em va dir que sí, sembla més per amistat que realment,perquè li va com semblar una mica estrany, però és veritat que vàrem anar a fer la presentació i ell va quedar molt content, li va agradar molt l’experiència”.
“Un poema ben recitat, només ben recitat, ja guanya molt. Un poema musicat i ben recitat ja guanya molt. I un poema musicat i ben cantat… són com a diferents nivells”
– Pere Suau
El creixement orgànic i l’èxit a Inca
El que havia de ser una col·laboració puntual va agafar una inèrcia pròpia a mesura que Suau continuava la seva producció literària. L’arquitectura sonora del disc s’anava edificant recital rere recital: “Va ser la casualitat que jo en tres o quatre anys seguits vaig guanyar més premis i vaig publicar més llibres i cada vegada que presentava el llibre fèiem el mateix”.
L’evolució va ser imparable: “Si la primera vegada era un poema, la segona ja varen ser dos, la tercera tres, la quarta quatre… i vàrem arribar a cinc llibres i, en certa manera, sense proposar-nos-ho, vàrem veure que realment ja teníem una cosa que podria anar separada d’una presentació d’un llibre”. El salt definitiu es va produir el 2023, quan el projecte va passar dels prestatges de les llibreries a les taules del Teatre Principal d’Inca: “L’any 2023 vàrem fer aquesta estrena al Teatre Principal d’Inca. La veritat és que vàrem quedar molt contents de com ens sentíem damunt l’escenari, perquè tampoc era una cosa que sabíem si funcionaria o no, i vàrem quedar molt contents del producte i de l’escalf del públic”.
Suau és plenament conscient del fenomen que representa Pau Debon en aquest context: “Jo vinc del món de la poesia, jo he fet molts recitals i normalment un recital de poesia si venen 30 o 40 persones és un èxit mundial. I clar, ens n’anàrem al Teatre Principal d’Inca i crec que eren pràcticament 400 persones, evidentment arrossegades pel nom d’en Pau Debon”.
L’efecte tsunami d’Antònia Font
Just quan el projecte semblava consolidat, una força externa i monumental va aturar el rellotge: el retorn d’Antònia Font. Pere Suau descriu aquest parèntesi amb honestedat: “En aquell moment ja pensàrem que això té possibilitat de ser enregistrat. Què passa? Que pràcticament en aquell moment n’Antoni Font torna a fer aquesta gira, que en principi havia de ser un any, després l’allarguen com amb una gira de teatres”.
La decisió de Debon va ser clara per coherència artística i logística: “En Pau ens diu que ell el que no pot fer és dur dues coses. Ell ho explica de vegades, diu que és com una espècie de tsunami que s’ho emporta tot en el bon sentit de la paraula, i ens diu d’aturar aquest projecte”. Suau i Bujosa varen acceptar l’aturada amb una filosofia basada en la mateixa amistat que va engendrar el disc: “Nosaltres, com que tampoc no era una cosa que haguéssim pres pressa, li vàrem dir: Pau, tu tranquil, si algun dia la cosa té possibilitats ho reprenem i si no ja està, el que hem fet ja hem passat gust i ja ho hem fet”.
Finalment, la represa va venir de la mà d’una empresa de gestió cultural que va oferir l’ajuda necessària per entrar a l’estudi: “Farà qüestió d’un any que es varen aturar i un dia, també per circumstàncies, va haver-hi una empresa que sabia que nosaltres havíem fet això i ens va dir que, si ens interessava enregistrar-ho, ells ens podrien ajudar en el tema de subvencions i ens hi vàrem posar”.
Reivindicant l’essència oral de la poesia
Dins de Debon canta Suau hi ha una reivindicació profunda del paper de la poesia en la societat actual. Per al poeta, el format del disc és un retorn als orígens: “Molta gent em diu que jo no soc un lector de poesia… jo sempre els dic que realment ser un lector de poesia és una mica trair l’essència de la poesia, perquè la poesia, en el fons, va néixer sempre musicada i cantada i recitada”.
Aquesta reflexió és el pilar mestre de la seva obra: “Els orígens poètics eren comunitats de gent que, davant un recurs que tenia un acompanyament musical, escoltaven la paraula poètica. Seria una mica com si ara et diguessin: ara has d’escoltar o gaudir d’una cançó d’Antònia Font només llegint la lletra. Segur que seria diferent”. Per a Suau, la música no és un ornament, sinó una dimensió necessària: “Un poema ben recitat, només ben recitat, ja guanya molt. Un poema musicat i ben recitat ja guanya molt. I un poema musicat i ben cantat… són com a diferents nivells. La proximitat amb la gent és molt superior que si és una lectura silenciosa a casa, que és el que de vegades costa a molta gent”.
“L’any que ve trauré una cosa que he fet per primera vegada… no li diria novel·la i no li diria poesia, se situa allà mig. I una mica també circumstancialment té una mica de relació amb Antònia Font”
– Pere Suau
L’arquitectura del disc: 16 peces de simbiosi
El disc final és una destil·lació del que han viscut en directe durant aquests anys. Suau detalla l’estructura de l’obra: “Realment el disc té 16 peces i d’aquestes 16 peces, jo crec que n’hi ha 8 o 9 que canta en Pau, després crec que en tenim dues que compartim (en Pau canta i jo també recit) i em sembla que jo després recit cinc o sis poemes”.
Encara que l’espectacle en viu és més extens, la selecció per al format físic va ser meditada: “L’espectacle en directe en té més, crec que ens movem entre 22 o 23, però vàrem trobar que si les hi posàvem totes tal vegada seria una mica massa dens i vàrem cercar aquelles 16 que creiem que hi podrien funcionar millor”. El procés creatiu amb Antoni Bujosa també ha estat fluid: “En certa manera, en n’Antoni ha agafat una mica aquest modus operandi, que quan jo public un llibre l’agafa i li serveix una mica de font d’inspiració, i a partir d’aquí de vegades hem fet coses ell i jo junts, de vegades fins i tot ell, en solitari amb altres components musicals, ha fet altres coses i de vegades en la línia d’en Pau Debon”.
El futur: Batiscafo Katiuscas i la gènesi d’un llibre nou
Mentre Debon canta Suau comença a caminar, el poeta ja té nous horitzons a la vista. Revela que el 2027 veurà la llum un treball inèdit amb una editorial catalana: “L’any que ve trauré una cosa que he fet per primera vegada… no li diria novel·la i no li diria poesia, se situa allà mig. I una mica també circumstancialment té una mica de relació amb Antònia Font, perquè un dels gèrmens seria una cançó d’Antònia Font, que a mi m’agrada molt, que és Batiscafo Katiuscas“.
A partir d’aquella cançó, Suau ha teixit un relat híbrid: “A partir d’aquesta cançó passen coses en un llibre que no és una novel·la,tampoc és un llibre de poesia. Això molt probablement a principis de l’any que ve es publiqui”. Sobre la continuïtat del projecte musical, el poeta es mostra caut: “Un segon disc no sé si ens funcionaria tan bé i no sé si perdríem aquesta facilitat i aquesta naturalitat que hem tingut. Però tampoc no ho sabem, pot ser que si quedem tan satisfets d’aquí a uns anys poguéssim tornar a intentar fer alguna cosa”.
Una gira per espais amb encant poètic
La presentació de Debon canta Suau no serà en recintes convencionals, sinó que han buscat escenaris que reforcin l’atmosfera intimista del piano i el quartet de corda. La gira ja té dates confirmades:
- 29 de maig: Inca (Claustre de Sant Domingo).
- 20 de juny: Bunyola (Claustre de la possessió de Raixa).
- 14 de juliol: Palma (Castell de Bellver).
- 28 d’agost: Premià de Dalt (Festival Poetes sota la lluna).
- 3 d’octubre: Eivissa (lloc per concretar).
Suau insisteix en la importància de l’entorn: “Pensant els llocs on farem això, com que és un recital de poesia, han de tenir una miqueta d’encant poètic. Si t’hi fixes, els llocs que t’he dit en tenen”. Aquesta gira és la culminació d’un projecte que s’ha “cuinat molt a poc a poc”, respectant el temps familiar i laboral de cadascun dels tres amics.
