La sisena campanya d’excavacions al jaciment de Son Mas des Potecari, situat al municipi d’Inca, ha tret a la llum una part de l’anell perimetral del seu túmul. Aquesta troballa arqueològica suposa un pas decisiu per comprendre la configuració arquitectònica del monument i resol algunes de les incògnites sobre la seva construcció. L’equip multidisciplinari, format per arqueòlegs i restauradors, ha aconseguit delimitar l’estructura durant els treballs executats aquest 2026, confirmant així les hipòtesis plantejades en campanyes anteriors.
Un viatge des de l’època talaiòtica fins a l’andalusina
L’origen d’aquest conjunt monumental es remunta al voltant de l’any 1000 aC, en ple període talaiòtic. Tot i això, el jaciment de Son Mas des Potecari evidencia una ocupació continuada que abasta diverses etapes històriques fins a arribar a l’època andalusina. Durant les tasques recents, fins i tot han aflorat indicis d’una possible estructura encara més antiga que actualment es troba en fase d’estudi. Aquests elements converteixen l’enclavament en un espai clau per aprofundir en la prehistòria i l’evolució històrica de Mallorca.
Les intervencions en aquest espai es desenvolupen de forma programada des de l’any 2017. El projecte compta amb l’impuls local i el suport del Consell de Mallorca, a més de la col·laboració de la propietat de la finca, una suma d’esforços que fa possible l’estudi sostingut d’aquest patrimoni.
Treballs de consolidació i protecció del monument
Més enllà de la recerca científica, una part fonamental de la intervenció actual s’ha centrat en la preservació del monument. Des de 2021, l’equip ha prioritzat la consolidació dels túmuls esglaonats, que presentaven un estat de conservació delicat. Enguany, les tasques s’han concentrat en els sectors sud-oest i nord, on especialistes forestals han intervingut per retirar de forma controlada soques i arrels de grans ullastres. Aquesta vegetació amenaçava el perímetre dels murs exteriors.
Les tècniques de restauració apliquen un estricte respecte per l’arquitectura original. S’utilitzen solucions tradicionals com la pedra seca i el morter de calç, acompanyades d’aixecaments topogràfics i tasques de condicionament de l’entorn per protegir el context arqueològic de la terra desplaçada.
La regidora de Cultura d’Inca, Alice Weber, subratlla el potencial de l’enclavament. Cada nova campanya, segons apunta, aporta informació vital per resoldre els misteris que encara envolten el monument i reforça la necessitat de continuar impulsant la investigació i la recuperació d’aquest patrimoni històric.
