Us n’hem fet la prèvia de Literal, hem publicat l’entrevista amb l’autor, Xavier Uriz, i potser encara no us heu animat a veure-la perquè no creieu que us pugui sorprendre o fer-vos pensar. O, potser, és que no voleu pensar massa.
Ahir era un bon dia per anar al Teatre del Mar a veure Literal. Mentre un grup de feixistes prenia part de Ciutat, uns quants anàvem a aquesta mena de comunió que és consumir cultura; precisament, un dels primers objectius a abatre quan l’extrema dreta arriba als governs. Vist el que s’ha vist a Valladolid, Literal seria una d’aquestes obres de contingut ideològic que desapareixeria de la nostra cartellera teatral si governessin els fatxes, o bé seria inclosa obligatòriament als llibres de text si ho fessin els podemites. Sense dubte, aquesta és la clau de l’obra.
Un retrat de les ideologies i el debat dels nous llenguatges
Però Literal no és una obra amb càrrega ideològica, sinó una reflexió, una fotografia i un retrat del moment actual. Que ningú s’enganyi quan veu i sent la radicalització d’en Max Roig cap als plantejaments més ultres: aquesta només n’és una de les meitats. Na Joana, na Gemma o en Juan Carlos també hi queden retratats. L’obra aborda la utilització dels nous llenguatges —els anomenats inclusius o de gènere— i transita des de Nietzsche fins a la castració de la masculinitat, el patriarcat i conceptes similars. Tots portats a l’exageració (o no), tots en clau d’hipèrbole; la mateixa que vivim ara i que reflecteix la realitat de ben a prop. Literal mostra una part d’aquesta polaritat que va més enllà de la macropolítica: la que es viu a les aules, a les famílies i al carrer.
Xavier Uriz dissecciona les exageracions de cada ideologia, des del feminisme fins a la supremacia masculina. No deixa que cap protagonista se salvi de la seva pròpia personalitat; fins i tot quan creus que en Max ha canviat, per a bé o per a mal, Uriz et dona un bany de realitat i constates com la vida segueix exactament igual. L’autor també t’acosta a un llenguatge que, si ets un boomer, potser desconeixes, o et descriu a la perfecció aquesta addicció malaltissa a l’scroll de les pantalles.
Interpretacions magistrals i èxit de públic jove a Mallorca
Cal fer una menció especial a la interpretació de Sergio Baos. Sense dubte ho té més fàcil per destacar que Marga López i Laura Morónez, ja que sobre ell pivota l’argument principal, però el seu Max Roig no podria existir sense la presència i els múltiples papers que interpreten de forma magistral les dues actrius.
Avui, dia 25, encara podràs veure Literal a Palma. El dia 1 de novembre arriba a Manacor, i ben segur que farà una bona gira. Si arriba al teu municipi, no la deixis escapar: ahir, en el cinquè dia de representació al Teatre del Mar, hi va haver ple absolut amb molta presència de públic jove. Tot un èxit, literal. Si hi vas, cerca quin és el teu moment de l’obra i amb quin personatge et sents més identificat. A Literal, tots tenim el nostre «moment Max».
