El pensador Slavoj Žižek presenta el seu nou assaig Una izquierda que se atreva a decir su nombre, publicat per Anagrama amb traducció de Damià Alou, on defensa que la perspectiva comunista és l’única via per afrontar els actuals antagonismes del capitalisme global. A través d’una recopilació d’intervencions breus reescrites, l’autor analitza reptes actuals com el canvi climàtic, el control digital, el populisme de dretes o els moviments d’emancipació sexual. L’obra rebutja una esquerra avergonyida i aposta per un comunisme per al present capaç d’assumir el poder i la responsabilitat estatal, lluny de les postures oposicionistes tradicionals.
Els reptes i la necessitat de la perspectiva comunista
L’assaig recull les intervencions mediàtiques de Slavoj Žižek transformades en textos punzants que aborden la inestabilitat econòmica, les tensions internacionals amb Xina, la crisi de l’Orient Mitjà o fenòmens com el #MeToo, el moviment LGBT+, la identitat trans i la masculinitat tòxica. Segons l’autor, els efectes del capitalisme global generen dinàmiques com la desorganització en la producció alimentària o el descontrol dels fluxos de refugiats que requereixen la intervenció d’un organisme global fort.
Slavoj Žižek argumenta que la necessitat d’aquesta perspectiva comunista es fa palesa davant fenòmens de caire anti-Il·lustració. L’obra exemplifica aquesta deriva global amb la crema de llibres de Harry Potter per part de sacerdots catòlics a Koszalin (Polònia) o les declaracions de científics al congrés de ciència de la India del gener de 2019, on es defensaven teories alternatives basades en textos antics com els Vedos per combatre el colonialisme occidental.
La responsabilitat de l’esquerra i la gestió de l’Estat
El filòsof exposa una crítica cap al pensament d’esquerres de les darreres dècades, al qual acusa d’haver caigut en la trampa de l’oposicionisme per mantenir-se allunyat de l’aparell estatal. A diferència d’autors com Jürgen Habermas, considerat de vegades el filòsof estatal de l’esquerra liberal europea, Slavoj Žižek reivindica la figura de dirigents com Lenin, que va assumir el poder a Rússia l’octubre de 1917 malgrat les dificultats del context històric. També analitza el posterior xoc entre Trotski i Stalin, assenyalant que aquest darrer va guanyar el favor d’una població que anhelava la normalitat després de deu anys de guerra civil, en contraposició a la revolució permanent.
L’autor conclou que, per modificar el futur de la societat en un univers determinista, és imprescindible reinterpretar retroactivament el passat. L’assaig recull debats que transiten des d’encontres històrics fins a figures com Greta Thunberg, Vladimir Putin, Donald Trump o Julian Assange, estructurant una crida a una esquerra que assumeixi el seu nom sense amagar-se darrere cap fulla de parra cultural.
Trajectòria de l’autor
Slavoj Žižek, nascut a Liubliana l’any 1949, posseeix una àmplia formació en Filosofia per la Universitat de Liubliana i en Psicoanálisis per la Universitat de París. Exerceix com a director internacional de l’Instituto Birkbeck para las Humanidades de la Universitat de Londres, investigador a l’Institut de Sociologia de la Universitat de Liubliana i professor a la European Graduate School.
Dins la seva producció com a teòric cultural i assagista, destaquen més de quaranta llibres publicats sobre materialisme dialèctic, cinema i crítica de la ideologia. Amb l’editorial Anagrama ha publicat obres com Mis chistes, mi filosofía, Problemas en el paraíso, La nueva lucha de clases, El coraje de la desesperanza, Incontinencia del vacío, Como un ladrón en pleno día, La vigencia de «El manifiesto comunista», Pandemia, El cielo en desorden i Demasiado tarde para despertar.
