L’obra Una altra persona, de la companyia Teatro Círculo, arriba al Teatre Sans de Palma els dies 25, 26 i 27 d’abril. La peça, interpretada per Beatriz Fariza i Nef Martínez i centrada en el conflicte intern d’una filla cuidadora, aborda les relacions familiars des d’una perspectiva íntima, quotidiana i, alhora, socialment reivindicativa. UEP! Mallorca ha conversat amb l’actriu sobre el muntatge, el procés creatiu i la vigència d’un tema que travessa generacions: qui cuida i com es cuida.
Un dilema familiar molt real
Beatriz Fariza encarna el paper d’una dona que s’enfronta al dilema de cuidar o no el seu pare, un home en situació de dependència que en el passat va maltractar la seva dona i la seva filla. El conflicte s’intensifica quan la protagonista rep preguntes constants de la seva pròpia filla: “Per què ho fas? Per què hi vas?”. Aquestes qüestions, repetides gairebé com un mantra, estructuren la tensió de l’obra.
“És una filla cuidadora que s’ha de posicionar davant d’un passat difícil”, explica Fariza. La peça va néixer com un monòleg, però amb el temps, i a partir dels assajos, es va incorporar la figura del pare a l’escenari, aportant noves dimensions a la història.
«Hi ha una generació de dones que cuiden dels pares com si fos una obligació»
– Beatriz Fariza
Entre la infància i l’edat adulta
Fariza no només interpreta la dona adulta, sinó també la nena que va ser. Aquesta doble perspectiva permet mostrar la complexitat de la relació amb el pare. “De petita tenia records feliços amb ell. La portava al parc, li donava de menjar… I aquest record és el que li dona força per fer-se’n càrrec ara”, diu. El text, amb molts matisos i un recorregut emocional intens, també inclou passatges on la protagonista assumeix el rol de la mare.
Malgrat la temàtica, l’actriu insisteix que no es tracta d’una obra que fa patir l’espectador durant tota la representació. “També té moments divertits. La música hi juga un paper molt important. És com una muntanya russa emocional”, explica. La posada en escena evita caure en el dramatisme per oferir un viatge sincer per les contradiccions humanes.
El paper de la filla cuidadora
Fariza destaca que la proposta no només exposa un conflicte personal, sinó que apel·la a una problemàtica molt actual: la invisibilització de les cures. “És una obra reivindicativa. Reivindica que cuidar és una tasca important, que ha d’estar present a la societat, no només dins la família.” També obre la porta a reflexionar sobre el perdó, la necessitat de superar el passat i integrar el dolor dins la pròpia història per poder continuar endavant.
Segons l’actriu, la figura de la filla cuidadora respon a un patró generacional. “Hi ha una generació de dones que cuiden dels pares com si fos una obligació. I una altra generació més jove que ja no ho contempla. La peça mostra aquest canvi”, explica.
També s’hi planteja la manera com avui en dia es viu la vellesa i la mort. “Ens n’allunyam. Els infants ja no acompanyen els padrins, aquests estan a residències, i després, quan moren, pràcticament ni se’n parla”, afegeix.
Un procés interpretatiu exigent
Per preparar el personatge, Fariza ha comptat amb l’acompanyament de la directora, de qui destaca la capacitat d’extreure nous matisos durant els assajos. “Fa créixer les petites llavors que li duc. M’ha ajudat moltíssim a construir aquest paper”, diu. «La part de la infància li va resultar natural, també l’adolescència i la relació amb el pare maltractador, però com aquesta relació amb el pare ha condicionat la manera de vincular-se amb els homes després ha estat més difícil d’abordar. El tema del maltractament més o menys explícit ès un tema recurrent: venim d’una època en que si un home no era una mica cabró, no era considerat prou home», reflexiona.
L’actriu no ha necessitat investigar gaire fora del seu entorn. “Totes hem viscut de prop aquestes dinàmiques. No cal anar gaire lluny per entendre-les”, afirma.
«Venim d’una època en què, si un home no era una mica cabró, no era considerat home«
– Beatriz Fariza
Interpretar, no dirigir
Amb experiència tant davant com darrere de l’escenari, Fariza reconeix que se sent més còmoda a la interpretació. “He dirigit perquè tenia clar un projecte i volia tirar-lo endavant, però si hagués pogut delegar, ho hauria fet. La direcció és molt complexa.”
Tot i això, al si de Círculo del Arte en la Escena, les tasques sovint es comparteixen. “Tots fem una mica de tot, però hi ha rols que gaudeixes més. En el meu cas, interpretar.”
Tornar a Mallorca
No és la primera vegada que Beatriz Fariza trepitja l’escena mallorquina. Ja va visitar l’illa com a directora de Gaskin, una obra de memòria històrica. Ara torna com a actriu i espera retrobar un públic que recorda com a proper i receptiu.
“Vam tenir molt bona acollida. Estam encantats de tornar. Aquesta vegada amb una obra que parla de temes molt humans, molt presents, que ens travessen a tots d’una manera o altra.”
Una altra persona es podrà veure al Teatre Sans del 25 al 27 d’abril. Una proposta íntima que obre un espai per a la reflexió sobre la memòria, les cures i les ferides familiars no tancades, on Fariza ha comptat amb l’acompanyament de Nef Martínez en el seu paper de pare i de la directora Cruz Hernández.
