El filòleg i investigador Tomàs Vibot ha publicat el segon volum de l’obra Possessions de Felanitx, editada per El Gall Editor, on continua el seu estudi sobre aquestes unitats de producció i poder que han configurat la història de Mallorca. Aquesta nova entrega aprofundeix en la complexitat de les possessions de Felanitx com a eixos de concentració humana i arquitectònica, analitzant des de l’enginyeria aplicada al territori fins a la seva funció social i política en el passat feudal i liberal de l’illa.
El paper de la possessió en la història mallorquina
L’obra sosté que no es pot entendre la trajectòria històrica de Mallorca sense la influència d’aquestes finques, que van actuar com a centres de producció autosuficients. Tomàs Vibot planteja que estudiar aquests espais avui dia s’aproxima a una tasca arqueològica, atès que la realitat que representaven ha desaparegut. Històricament, les possessions de Felanitx i del conjunt de l’illa van ser l’origen de nombrosos llogarets actuals i escenari de conflictes socials com els de Canamunt i Canavall.
Aquests centres van concentrar la força de treball de la població de la Part Forana i van ser el principal instrument de control de recursos per part de l’alta noblesa, el clergat i els rics comerciants. La propietat de la terra no era només una font econòmica, sinó un símbol de prestigi on el poder es mesurava per la quantitat de dominis acumulats per una sola nissaga.
Cartografia del patrimoni felanitxer
En aquest segon volum, l’autor realitza un recorregut detallat per una selecció de finques del terme municipal. Entre les possessions de Felanitx analitzades figuren noms com Sa Badalona, Son Barceló, Son Burguera, Sa Cavella, Son Calderó, Firella, S’Horta Vella, Son Nadal, So n’Oliver, Son Pou, Son Ramon, Son Ramonet, Son Rosselló, Es Rossells Grossos, Son Sala, Son Soleret, Torre de cas Saliner, Tortitx, Sa Tortuga i Son Mas i Son Valls de Padrines.
L’estudi també destaca la transformació d’aquests latifundis amb l’arribada de l’estat liberal i les posteriors desamortitzacions, processos que van permetre les parcel·lacions i l’accés a la terra per part de la pagesia. L’autor, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics i de la Societat Arqueològica Lul·liana, vincula així l’evolució arquitectònica d’edificis com Alfàbia o Raixa amb el dia a dia de la col·lectivitat que hi residia i hi treballava.
