L'entitat Joves de Mallorca per la Llengua celebrarà aquest dissabte 14 de novembre la setena edició del festival Treu la Llengua a Esporles. L'esdeveniment oferirà una revetlla popular amb un cartell musical íntegrament en català per reivindicar l'ús de la llengua als espais d'oci i de socialització del jovent.
Un cartell divers devora Son Quint
La festa tindrà lloc devora el camp de futbol de Son Quint i arrencarà a les vuit del vespre amb una ballada a càrrec d'Al-Mayurqa, grup de referència de la música tradicional. Tot seguit, PD Místiques posarà música a la revetlla amb una sessió de punxadiscos, pas previ a l'actuació de Rudymentari, que traslladarà el seu reggae des de Menorca.
Passada la mitjanit, l'escenari acollirà Ouineta, figura emergent del pop electrònic en català. La nit continuarà amb els felanitxers Romandre, que oferiran un repertori de versions des del pop fins a l'ska, i conclourà amb NYAMI NYAMI, encarregats de posar el punt final a aquesta edició del Treu la Llengua. La iniciativa busca acostar l'oci en català a preus populars, demostrant que les revetlles en llengua pròpia funcionen.
Un catàleg per garantir la música en català als municipis
L'esdeveniment s'emmarca dins una campanya iniciada fa dos anys per l'entitat juvenil. En aquell moment, Joves de Mallorca per la Llengua va firmar un acord amb vuit partits polítics i una trentena d'ajuntaments per garantir que, com a mínim, el 50% de les actuacions de les revetlles fossin en català.
Per facilitar el compliment d'aquest pacte, l'organització ha presentat un catàleg digital amb prop de noranta artistes, grups i punxadiscos en català. Aquesta eina, elaborada mitjançant un procés participatiu a les xarxes socials i disponible al seu web, inclou des de propostes emergents fins a professionals consolidats de l'escena musical. Josep Buades, portaveu de l'entitat, ha recordat que fiscalitzaran els consistoris signants perquè compleixin el compromís adquirit, alhora que ha convidat la resta de municipis a sumar-s'hi. Segons Buades, la cultura és una porta d'entrada per fer sentir el català com a propi, convertint la festa en un espai de "lluita i reivindicació".
