El temps, en la música, sovint funciona com un sedàs implacable. Dotze anys de silenci absolut poden esborrar el rastre de qualsevol projecte, o bé, com en el cas de Vacabou, poden servir per depurar-ne l’essència fins a deixar només allò estrictament necessari. El pop polièdric i les atmosferes de trip-hop que van definir la identitat del duet mallorquí s’han sotmès a un procés d’hibernació profunda. Ara, la maquinària es torna a engegar, però ho fa amb unes regles del joc radicalment diferents.
El pròxim 19 de setembre, el Teatre del Mar serà l’aparador de DECODED, el projecte que marca el final d’aquest silenci. Lluny de les grans infraestructures i la complexitat tècnica del passat, el duet aposta per una desconstrucció conscient. L’objectiu no és recuperar el temps perdut, sinó mostrar el nucli original d’una obra que es resisteix a caducar. Per entendre la magnitud d’aquesta aturada i la naturalesa d’aquest retorn, s’imposava un exercici de desdoblament periodístic: escoltar les veus de Joan Feliu i Pascale Saravelli per separat. Dues meitats d’un mateix eix creatiu que, des de les seves respectives trinxeres vitals i professionals, reconstrueixen el relat d’un esgotament, d’una transformació i d’una retrobada inevitable amb els escenaris.
Joan Feliu
La confessió s’inicia amb una declaració frontal, desproveïda de qualsevol romanticisme. Quan se li pregunta pels motius que van forçar la desaparició de Vacabou ara fa més d’una dècada, Joan Feliu ho resumeix amb una precisió contundent, posant sobre la taula el pes de la càrrega psicològica que suposava liderar el projecte musical:
«En el meu cas per esgotament mental, principalment.»
Aquest esgotament, però, no va significar una paràlisi creativa, sinó un canvi radical de disciplina i format. Lluny dels escenaris, l’activitat de Feliu s’ha multiplicat en l’àmbit de la il·lustració i la composició per a projectes singulars, trobant en el dibuix i en les col·laboracions específiques un nou espai d’expressió durant tot aquest temps de silenci musical:
«A títol creatiu jo he publicat 9 llibres de còmic amb Takatuka: Las aventures de Esteisi y Pimiento. També tinc acabades unes 300 pàgines d’una sèrie de sis llibres anomenada Con lo guapos que éramos y mírate ahora, ja veurem si es publica (i quan i com i amb qui). He col·laborat en algunes BSO i en alguns projectes artístics com el Projecte Wittgenstein, de Bernardí Roig, on vaig adaptar i interpretar a una mà amb la guitarra una peça de Ravel.»
La complexitat insalvable i el minimalisme com a salvació
El retorn als escenaris no ha estat una decisió impulsiva. El guitarrista detalla com la idea de reprendre l’activitat de la banda topava frontalment amb la memòria de l’estructura feixuga que els acompanyava en el passat. L’obstacle no era la manca de ganes de tocar, sinó la logística i la pressió que l’envoltaven:
«Són molts d’anys de respondre a la pregunta de si tornarem i quan, i per a mi ha estat una cosa inconcebible durant 11 anys. Veus un concert i et ve de gust tocar, però el camí que em tocava recórrer fins al dia del concert és una cosa que no estava disposat a repetir a causa de la complexitat insalvable del meu paper en el grup.»
La solució, per tant, passava per una reducció dràstica. DECODED neix d’aquesta necessitat d’eliminar les capes superficials i els elements tecnològics que, en el passat, havien arribat a ofegar el compositor. Feliu estableix les noves línies vermelles que han fet possible aquest retorn al Teatre del Mar:
«Ha canviat, precisament, el concepte: no electrònica, no programacions, no visuals, no sincronitzacions, no viatges, no coordinar a un munt de persones. Ara hi ha més exposició, tot més pelat i minimalista, era l’única possibilitat perquè em vingués de gust tornar.»
Sota aquesta nova perspectiva, el material de Vacabou s’enfronta a la prova del temps i de la nuesa instrumental. Feliu es mostra segur de la solidesa fonamental de les composicions, alliberades ara del pes de la producció passada:
«Les melodies són bones, no necessiten tota aquella sofisticació, és el que intentem demostrar ara. Les lletres són de tall poètic o màgic, atemporals, una obligació insalvable quan tens música i melodia (ja que cal fer-les, intentes fer-les bé, per descomptat).»
Descodificar el passat sense fer promeses
El concepte del nou espectacle respon de manera literal al seu títol. És una tasca d’arqueologia musical que busca recuperar l’origen de les cançons, incloent-hi aquelles que van quedar marginades en el seu moment. L’explicació de l’artista subratlla aquesta voluntat de simplificació:
«Doncs això, descodifiquem els nostres vells temes per mostrar el seu nucli original. També traiem la pols a cançons que mai van veure la llum, però en clau descodificada, per no fer coses rares.»
Davant la incògnita de si aquesta actuació suposa una resurrecció definitiva de la banda o només un episodi aïllat, Feliu manté una postura distant, rebutjant les inèrcies i pressions de la indústria musical convencional:
«No ho sé. Si ens arriben propostes estimulants, genial, però jo ja no lluitaré per coses d’aquestes.»
«Ens hem despullat d’adornaments i de les bases electròniques que ens han acompanyat des del principi de Vacabou»
– Pascale Saravelli
Pascale Saravelli
La visió de Pascale Saravelli complementa i dimensiona les declaracions del seu company. La cantant aporta la peça fonamental que faltava per entendre la radiografia completa d’aquella aturada l’any 2012. A l’esgotament de Feliu s’hi va sumar un punt d’inflexió vital que va obligar a reordenar les prioritats familiars de manera immediata:
«Vacabou es va aturar principalment per dos motius: primer, per l’esgotament mental de Joan i, després, perquè vam ser pares el 2012 i, lògicament, vam decidir prioritzar la infància de la nostra filla per sobre de la nostra carrera musical.»
Durant aquest exili musical compartit, la trajectòria de Saravelli s’ha allunyat radicalment dels escenaris per endinsar-se en un àmbit completament diferent. La seva veu s’ha dedicat a comprendre una altra mena de silencis, enfocant-se cap al món de l’antrozoologia i la teràpia:
«Per la meva banda, m’he especialitzat en comportament caní. Juntament amb el meu soci Thay dirigeixo Social Dogs Mallorca, un centre d’educació canina on ajudem les famílies a comprendre millor els seus gossos i a resoldre els problemes de comportament que puguin sorgir. A més, estic especialitzada en el vincle humà-gos, l’ansietat per separació i l’antrozoologia. En breu ampliaré també la meva tasca a l’acompanyament de persones que travessen el dol per la pèrdua d’un animal amb el qual compartien un fort vincle afectiu.»
«Són molts d’anys de respondre a la pregunta de si tornarem i quan, i per a mi ha estat una cosa inconcebible durant 11 anys«
– Joan Feliu
L’energia retrobada i la reinterpretació conscient
El canvi de circumstàncies vitals és, precisament, el motor que ha fet girar de nou la roda. Segons relata la cantant, la pausa no va ser una qüestió de desamor per la música, sinó d’una impossibilitat logística i emocional temporal que ara, dotze anys més tard, s’ha resolt:
«Perquè ara disposem de més temps i ens sentim amb l’energia necessària per tornar. La decisió de deixar-ho va ser conseqüència de la situació que estàvem vivint llavors; en realitat, ens hauria agradat seguir, però era incompatible amb tot el que estava passant en aquell moment.»
Saravelli reflexiona sobre la vigència de l’obra de la banda, defensant la validesa d’un repertori que, gràcies a la seva naturalesa oberta, manté la capacitat de connectar amb l’oient actual:
«Crec que les nostres cançons segueixen sent actuals dins del seu estil, és clar. A més, moltes de les nostres lletres no tenen un missatge tancat, així que cada persona pot interpretar-les a la seva manera.»
El format de DECODED exigeix una nova manera de presentar-se davant del públic. La reducció d’elements que exigia Feliu es tradueix en una posada en escena que la cantant descriu amb detall, destacant la vulnerabilitat i la força d’aquest nou format a tres bandes:
«El que presentarem al Teatre del Mar el 19 de setembre seran cançons que el nostre públic ja coneix, però revisitades d’una forma molt minimalista i íntima. Ens hem despullat d’adornaments i de les bases electròniques que ens han acompanyat des del principi de Vacabou. Fins i tot la formació s’ha reduït: estarem només tres persones sobre l’escenari. Carles Feliu a la bateria, Joan Feliu a la guitarra i jo a la veu.»
L’adaptació a aquest espai sonor despullat requereix un exercici de confiança mútua. Saravelli descriu aquest procés d’adaptació i el paper fonamental que hi juga la direcció de Feliu:
«Crec que el resultat serà molt potent i, al mateix temps, molt delicat. Estem treballant d’una forma molt conscient per aconseguir aquest equilibri. No és fàcil revisitar-se a un mateix, però Joan té una capacitat creativa i musical impressionant i ens està guiant molt bé cap a aquest nou escenari. Carles i jo ens deixem portar; confiem moltíssim en el seu criteri i en la seva intuïció.»
Una porta oberta al circuit
A diferència de la visió més escèptica o reservada del seu company sobre el futur de la formació, Saravelli deixa entreveure una voluntat molt més activa i una predisposició evident cap a la continuïtat del projecte, tot i que reconeix que el ritme i les decisions recauran sobre la creativitat del compositor:
«La veritat és que, de moment, volem veure quines són les sensacions, tant les nostres com les del públic. Deixarem que les coses succeeixin de forma natural. Al final dependrà, sobretot, de Joan, que és el compositor de Vacabou.»
La cantant conclou la seva intervenció llançant una declaració d’intencions que manté viva l’esperança dels seguidors històrics de la banda, assumint el repte que suposa un panorama musical completament transformat:
«Personalment, m’encantaria tornar a introduir-nos en el circuit i fins i tot publicar material nou. Les coses han canviat moltíssim des que vam editar el nostre últim disc, així que caldrà veure quin camí volem recórrer… i com volem fer-ho.»
UEP! Mallorca és una plataforma cultural amb una pàgina web www.uepmallorca.app dedicada a l'actualitat cultural i amb una aplicació dedicada exclusivament a esdeveniments a Mallorca relacionats amb la cultura i el lleure
To provide the best experiences, we use technologies like cookies to store and/or access device information. Consenting to these technologies will allow us to process data such as browsing behavior or unique IDs on this site. Not consenting or withdrawing consent, may adversely affect certain features and functions.
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
