L’actriu Àurea Márquez i la música en directe d’Olga Pes arriben al CaixaForum Palma aquest dilluns 23 a les 19.00 h amb l’espectacle L’hort dels cirerers (o el jardí de la senyora). La funció forma part del cicle Grans mestres del teatre i planteja una versió, adaptació i direcció de Francesc Cerro-Ferran a partir de l’obra d’Anton Txékhov, amb l’objectiu d’explorar la dimensió humana del personatge d’Iermolai Lopakhin i reivindicar la vigència de l’autor rus.
Una reescriptura centrada en Iermolai Lopakhin
El muntatge pren forma de monòleg intimista i posa el focus exclusivament en Iermolai Lopakhin, el comerciant que acaba adquirint l’emblemàtica finca i que encarna el fenomen de l’ascens social. Més enllà de la trama coneguda de L’hort dels cirerers —la venda inevitable de la propietat, el final d’una època aristocràtica i la consolidació d’un nou ordre burgès—, la reescriptura de Francesc Cerro-Ferran s’endinsa en les capes més íntimes i sensibles del protagonista.
Sobre l’escenari, Àurea Márquez dona cos i veu a aquest personatge controvertit. El públic hi descobreix un home marcat per profundes carències i ferides del passat. Nascut i criat en un entorn de misèria i humiliació, Iermolai Lopakhin arrossega una fam indestructible de superació que conviu amb el ressentiment.
Confessions directes i posada en escena austera
L’espectacle articula un diàleg directe amb la platea. Iermolai Lopakhin exposa sense filtres les seves inseguretats, la manca d’educació i el dolor d’un amor no correspost. El text subratlla com l’èxit material assolit pel personatge no ha aconseguit guarir les deficiències afectives que el defineixen.
La direcció aposta per una posada en escena austera i carregada d’emoció, on la interpretació d’Àurea Márquez dialoga amb l’acompanyament musical en directe d’Olga Pes. Al llarg de L’hort dels cirerers (o el jardí de la senyora), el monòleg alterna els records dolorosos amb reflexions sobre el pas del temps, la bellesa de l’efímer i l’impuls imparable del progrés.
Aquesta lectura de l’obra d’Anton Txékhov planteja una mirada actual i poètica que interpella els espectadors sobre les pròpies arrels, els sacrificis associats a l’ambició i la melancolia inevitable que comporta qualsevol canvi.












