La Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears ha fet pública una valoració institucional sobre les propostes lingüístiques incloses a l’acord de governabilitat signat per VOX i el Partit Popular el 30 de maig de 2025. El document, aprovat per la Junta de Facultat el 13 de juny, expressa preocupació per l’impacte de les mesures anunciades en el model educatiu balear i defensa el marc normatiu vigent com a garantia d’equitat i cohesió social.
Defensa del model de conjunció lingüística
El posicionament del centre universitari es fonamenta en l’anàlisi de la legislació autonòmica i estatal que estableix el català com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu. El text recorda que el model actual —conegut com a de conjunció lingüística o bilingüisme integral— garanteix el domini equivalent del català i el castellà, tot evitant la segregació de l’alumnat per motius lingüístics.
La Facultat destaca que aquest model compta amb suport legal des de la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia, la Llei de normalització lingüística i la Llei d’educació de les Illes Balears. A més, remarca que el Decret 92/1997 prohibeix explícitament la separació d’alumnes per llengua i exigeix l’elaboració de projectes lingüístics per part dels centres.
Crítica a la lliure elecció de llengua i a la segregació
Un dels punts centrals de la crítica se centra en el pla pilot de lliure elecció de llengua. Segons la Facultat d’Educació, aquest plantejament no compta amb fonaments pedagògics ni jurídics i pot vulnerar el principi d’equitat. El document alerta dels efectes fragmentadors de permetre grups segregats per idioma i considera que estendre aquesta mesura a l’educació secundària agreujaria les desigualtats i limitaria l’autonomia dels centres docents.
També es qüestiona la proposta de modificar la Llei 1/2022 per declarar el castellà com a llengua vehicular. Segons el text, la normativa ja garanteix el coneixement de les dues llengües oficials, i reforçar la presència del castellà pot desvirtuar el paper del català com a llengua cohesionadora i històricament minoritzada.
Advertència sobre la rebaixa de requisits i els recursos
El posicionament recull altres aspectes que considera preocupants, com la rebaixa de la nota mínima per obtenir els certificats oficials de català, l’accés a places docents sense acreditació lingüística prèvia i l’exempció automàtica per alumnes que estudien fora d’Espanya. Aquestes mesures, segons la UIB, contravenen els principis de mèrit, capacitat i equitat educativa.
Pel que fa a la planificació econòmica, el document critica l’assignació de recursos addicionals a models que no han estat generalitzats ni validats per estudis pedagògics, mentre persisteixen mancances estructurals dins el sistema educatiu.
Crida a preservar el consens i l’estabilitat del sistema
Finalment, la Facultat d’Educació insta el Govern de les Illes Balears a mantenir el model de conjunció lingüística i a respectar l’autonomia pedagògica dels centres. Considera que qualsevol reforma hauria de basar-se en criteris tècnics, avals acadèmics i processos participatius. També adverteix dels riscos d’utilitzar la política lingüística com a eina de confrontació i demana responsabilitat institucional per protegir la funció cohesionadora de l’educació pública.
