L’Obra Cultural Balear ha advertit que la sentència recent del Tribunal Constitucional no suposa cap aval a les mesures que han eliminat l’exigència de coneixements de català a la sanitat pública. Segons ha explicat el president de l’entitat, Antoni Llabrés, el tribunal encara no s’ha pronunciat sobre el fons del recurs, i només s’ha pronunciat sobre un aspecte formal.
Un recurs sense objecte per la derogació de la norma
El pronunciament del TC fa referència al primer dels recursos interposats, impulsat per l’OCB a través de 50 diputats del PSOE i Sumar, contra el Decret llei 5/2023. Aquesta norma, però, ja està derogada. El TC considera, per tant, que el recurs ha perdut el seu objecte.
El Decret llei 5/2023 va quedar derogat arran de la votació per error, al Parlament, de 34 esmenes de VOX per part del Partit Popular. Com a conseqüència, el Govern va aprovar el Decret llei 5/2024, amb el suport dels grups de l’oposició, per recuperar el contingut original. Contra aquesta nova norma, es va presentar un segon recurs que encara és en tramitació.
Tres motius substantius pendents d’anàlisi
Llabrés ha insistit que la sentència no resol els tres motius de fons que els recurrents consideren inconstitucionals. Aquests motius es podran examinar previsiblement amb el segon recurs, que s’ha d’admetre a tràmit dimarts 27 de maig.
El president de l’OCB també ha remarcat que el Constitucional només ha abordat la qüestió formal de si es podia regular aquesta matèria per decret llei. Segons la interpretació de l’OCB, el TC dona la raó al Govern sobre les raons d’urgència, però ho fa basant-se en informes que la mateixa entitat considera “ficticis”.
El debat sobre la manca de professionals i el coneixement del català
Els informes esmentats, emesos per l’administració sanitària durant la legislatura anterior, justificaven l’exempció del català per una suposada manca de professionals. L’OCB assegura que aquests informes no es corresponen amb la realitat.
L’entitat recorda que en el procés d’estabilització de places sanitàries amb requisit de català, es van presentar més candidats capacitats que places convocades. A més, una vegada finalitzat aquest procés, no han quedat places desertes per motius lingüístics. L’OCB ja va fer públic que, de les 1.277 places d’infermeria, cap no va quedar deserta, i anuncien que aviat publicaran també les dades relatives al personal mèdic.
L’OCB demana evitar interpretacions errònies
Llabrés ha volgut deixar clar que, amb independència del contingut del futur pronunciament del Constitucional, el fet que una norma sigui constitucional només significa que no contradiu la Constitució, però no invalida normes anteriors que també ho eren.
En aquest sentit, recorda que l’obligatorietat del català a la sanitat pública també era constitucional. Per això, considera que seria més adient que el Govern de les Illes Balears optàs per defensar els drets lingüístics dels ciutadans i no per restringir-los.












