L’editorial El Gall Editor ha publicat «ELS GOIGS. Pietat i cultura popular a Mallorca (segles xvii-xix)», una investigació literària i històrica signada per Francesc Riera Vayreda i Santiago Cortès i Forteza. L’obra documenta l’evolució d’aquestes composicions poètiques de gènere líric, que van transcendir la litúrgia catòlica per convertir-se en un reflex fidel de les pors, les creences i el llenguatge de la societat illenca durant tres segles.
Què són els goigs i quin és el seu origen històric
Els goigs a Mallorca s’insereixen en una tradició de la literatura llatina medieval que es remunta al segle XII. Inicialment destinats a lloar la vida de la Mare de Déu o dels sants, documents històrics com el Missal mallorquí de 1506 ja n’acollien referències. El cos d’aquestes composicions beu d’himnes llatins clàssics, però figures del pensament illenc com Ramon Llull en van definir el to de cant molt aviat. Així mateix, altres textos cabdals de la cultura medieval, com el Llibre vermell de Montserrat o les cròniques de Ramon Muntaner, conserven testimonis del seu arrelament des del segle XIV.
L’evolució del format: del cant litúrgic a l’arxiu lingüístic
A diferència dels oficios divins impartits exclusivament en llatí, la impressió de goigs en fulls solts a partir del segle XVI va apropar els textos a peu de carrer. Les confraries s’encarregaven de difondre aquests papers efímers, d’aparença humil, durant les festivitats o en l’acapte d’almoines. Estaven escrits en un llenguatge col·loquial, proper a la gent, un fet que converteix actualment aquests documents en una font històrica de primer ordre per estudiar l’evolució lingüística. En el seu vessant musical, les composicions van transitar dels tons comuns originaris fins a transformar-se, a partir del segle XVIII, en peces polifòniques creades expressament a dues, tres i quatre veus.
Reflex de les pors i esperances del poble
Més enllà del relat biogràfic de sants i la veneració mariana, les cobles documentades amaguen la realitat sociològica de la seva època. Aquestes peces actuaven com a mecanisme de protecció contra la pesta —amb invocacions a sant Roc— o els temporals que amenaçaven els navegants. També servien per escenificar les angoixes col·lectives, com el pes dels pecats al purgatori, la pressió de les males collites o el sentiment bel·ligerant contra els heretges i allò percebut com a encarnació del dimoni.
Una recerca d’experts en arxivística i patrimoni
La recopilació recull l’experiència de dos investigadors de llarga trajectòria documental. Francesc Riera Vayreda, nascut a Palma l’any 1957, ha dedicat la seva vida professional a la gestió d’arxius a administracions com el Consell de Menorca i el Consell de Mallorca. Per la seva banda, Santiago Cortès i Forteza, originari d’Inca i ordenat l’any 1973, compta amb un extens bagatge com a articulista, subdirector de l’Arxiu Diocesà de Mallorca, vicepresident de la Societat Arqueològica Lul·liana i impulsor de l’Associació de Premsa Forana.
