Aquesta setmana necessitava riure, passar-ho bé, desinhibir-me, amollar aquesta angoixa que em travessa nit i dia. La meva jubilació suposa que UEP! Mallorca tancarà les seves publicacions el 31 de desembre de 2026. Tal vegada per això em sento com un gilipollas, per estar angoixat per una bona decisió, la jubilació, i per una conseqüència previsible però no desitjada. El 10 de desembre posaré fi a quaranta-quatre anys de feina, una aventura que vaig començar el febrer de 1982 a Ràdio Mallorca presentant "For those about to rock (we salute you)" sense saber tot el rock and roll que m'esperava.
I amb aquests pensaments vàrem arribar al Teatre Sans a veure "La teoria dels gilipolles" de Rodo Gener, reconec que no m'agraden els monòlegs, sempre els he trobat masclistes, de mal gust, idò ahir vaig riure, vaig visualitzar un darrere l'altra els gilipolles que anava descrivint en Rodo Gener.
I és que gilipolles ni ha pert tots els costats i sectors, a casa, a la del veïnat, a la feina i al partit de futbol i a l'altra partit, en realitat no podríem viure sense els gilipolles, el món seria només de "peace and love", i tal vegada seria molt bonic, però molt avorrit.
Damunt l'escenari centenari del Sans, Gener dibuixa situacions, personatges, escenes de la vida quotidiana que hem viscut o tal vegada protagonitzat, Trump, Ayuso, o Vinicius, només són l'exemple més conegut del gilipollisme, però hi ha molts més que com ens recorda en Rodo estan amagats, esperant el seu moment.
Si voleu passar una bona estona, riure fins a plorar (literal) no deixeu escapar a Rodo Gener i els seus gilipolles, i penseu que tal vegada el gilipollas potser sigui un mateix, el que escriu.
