El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, es va reunir recentment amb l’autora del llibre L’art urbà a Mallorca, Neus Aguiló, i amb el gestor cultural Daniel Mora, especialitzat en aquesta disciplina. La trobada va servir per posar damunt la taula diverses propostes orientades a la protecció del patrimoni mural de la ciutat.
Propostes per compatibilitzar regulació i creativitat
Durant la reunió, Aguiló i Mora varen exposar diverses iniciatives per preservar les intervencions artístiques urbanes. Entre les idees plantejades, es contempla la creació de murs lliures per a la pràctica del street art, la promoció del muralisme de gran format i l’aplicació de criteris artístics per diferenciar les obres que mereixen ser respectades.
El batle va expressar la voluntat de valorar aquestes propostes, sempre que siguin compatibles amb les actuacions municipals dirigides a eliminar les pintades vandàliques i fer complir l’Ordenança per al Foment de la Convivència Cívica.
Cap a una regulació compartida amb artistes i institucions
Martínez Llabrés va remarcar la necessitat d’establir canals de col·laboració entre l’Ajuntament, Emaya i els col·lectius d’artistes urbans. L’objectiu seria definir mecanismes per preservar les creacions que compleixin amb uns mínims criteris de qualitat i intenció artística, diferenciant-les de les accions que vulnerin l’espai públic.
El compromís adoptat pel consistori passa per estudiar les vies que permetin fomentar el respecte per l’art urbà sense renunciar a les polítiques contra els grafits considerats incívics.
Un debat obert sobre el valor cultural de l’art al carrer
L’interès institucional per abordar la situació de l’art urbà a Palma sorgeix després de la publicació del llibre L’art urbà a Mallorca, en què Neus Aguiló documenta el recorregut, l’impacte i la diversitat d’aquest tipus d’expressió a l’illa. El treball també incideix en la necessitat de protegir-ne els exemples més significatius, davant les actuacions que n’han provocat l’esborrat o deteriorament.
La trobada amb el batle obre la possibilitat de nous marcs de regulació i reconeixement per a aquestes formes artístiques, sovint marginades per la normativa però integrades en el paisatge visual contemporani de la ciutat. La proposta d’habilitar espais per a la creació lliure es presenta com un primer pas per facilitar la convivència entre expressió artística i normativa municipal.
