La periodista Laura Jurado reconstrueix cinc-cents anys de memòria col·lectiva al llibre Mallorca romaní. Una història de la comunitat gitana, publicat per Lleonard Muntaner, Editor. L'obra rescata del silenci la trajectòria d'aquest poble a Palma i a la resta de Mallorca, abordant des de les primeres petjades documentades fins als debats socials actuals. En aquesta conversa l'autora despulla el procés d'investigació que l'ha duta a traçar aquesta crònica històrica des dels marges, enfrontant-se a l'estigma, l'absència de veus i l'oblit institucional.
L'estructura de l'oblit i els orígens de la investigació
L'origen d'aquesta obra es remunta a la tasca periodística de l'autora. El contacte directe amb la realitat dels barris més vulnerables va ser l'espurna que va encendre la necessitat d'anar més enllà dels titulars de successos.
"Quan estava al diari El Mundo fa ja quinze anys quasi, en els darrers anys feia molt de temes socials", explica Jurado. "I vaig escriure sobre Son Banya unes quantes vegades. Era quan no me'n recordo quin dels plans estava en marxa, però es parlava molt de desmantellament i em vaig adonar que havien perdut un poc de vista la part social i ja bàsicament parlaven o de desallotjaments o de narcotràfic. I vaig estar investigant primer d'on sortia Son Banya, vaig fer unes primeres entrevistes a gent que hi havia fet feina allà, professors i altres".
Aquesta inquietud inicial va trobar el seu marc teòric fora de l'illa. "Després vaig viure uns anys a Barcelona i vaig veure una exposició que es deia 'Máquinas de vivir'", recorda. "Allà parlaven d'arquitectura, de nòmades, de flamenc i d'altres poblats gitanos tant d'Espanya com d'Europa. I jo allà vaig veure que Son Banya no era una cosa aïllada, que era part d'una corrent que havia arribat a Espanya a principis dels anys seixanta. I a partir d'aquí vaig fer un poc cada vegada una mica més enrere, vaig trobar el llibre d'en Ramon Rosselló Vaquer, que es deia 'Noticias sobre gitanos y extranjeros', i vaig fer com una versió ampliada de tot el que ell havia descobert, ampliada tant en èpoques com en informació".
El resultat d'aquesta recerca exhaustiva és un volum que abasta cinc segles. "El llibre explica des de l'arribada, des de les primeres referències de la població gitana a Mallorca que estan datades en el final del segle XVI, fins als darrers plans del desmantellament de Son Banya", assenyala l'autora.
Per fer-ho abastable, Jurado detalla com ha organitzat el relat històric: "Està dividit en dues parts. Una primera part és general, és la comunitat gitana a Mallorca, que comença al segle XVI fins a principis del 2000, més o manco. Així per totes les èpoques que ha passat, les primeres informacions que tenim que són vinculades a la Inquisició, matrimonis entre parelles gitanes que estaven establertes a la parròquia de Sant Miquel de Palma, com la comunitat va creixent a partir del segle XIX i després com es distribueix en el segle XX i com l'afecten també canvis com per exemple el boom turístic o els plans de reforma que hi va haver al centre de Palma, tant del Puig de Sant Pere, com de la Calatrava i de Santa Catalina".
La perifèria física i social ocupa el tram final de l'obra. "I la segona part és Son Banya, és a dir, com passem de l'assentament barraquista gitano que hi havia a Es Molinar a la construcció de Son Banya, i els diferents intents que hi ha hagut des dels anys vuitanta de desmantellar Son Banya que no s'ha aconseguit".
"No volia que el llibre tingués o donés una imatge encara més estigmatitzant de la població gitana. I això era complicat, perquè quan agafes la premsa del segle XIX i principis del segle XX, el discurs que hi ha és un discurs bàsicament estigmatitzat i jo diria racista"
– Laura Jurado
El repte d'escriure des de fora i la veu de la comunitat
L'aproximació a un poble històricament tancat per pura supervivència va suposar un desafiament metodològic fonamental per a la periodista. Tot i l'ofici, Jurado confessa les limitacions d'endinsar-se en la comunitat des d'una perspectiva exclusivament oral.
"No m'hi he ficat molt", reconeix amb franquesa. "En el principi vaig voler fer aquesta investigació a l'inrevés, és a dir, a partir de testimonis, però clar, m'adonava que era molt complicat cercar els fets a partir de les vivències de la gent. És a dir, com intentar demostrar-ho tot amb un moment històric o amb unes lleis concretes, i clar, em vaig adonar que era impossible. I llavors vaig decidir fer-ho a l'inrevés, és a dir, a partir d'aquesta informació que tenim d'institucions, del govern civil, de diferents lleis, de la premsa, traçar aquesta història, incloure alguns testimonis en les èpoques que he pogut. M'agradaria fer una segona part que sigui purament de vides gitanes. És a dir, ara que ja tenim com una estructura, com una columna vertebral de fets i d'evolució aquí, poder incloure aquestes vivències".
La mirada de la professió ha marcat el pols del text. "Està escrit com una investigació. No està novel·lat", aclareix l'autora. "Crec que m'ha donat una altra visió, la de què si hagués estat historiadora... estic més acostumada a escriure d'una manera que ho pugui entendre gairebé tothom, que no sigui purament històrica. I també la manera del que més va costar, jo crec que va ser trobar una estructura, de com distribuir, com explicar tota aquesta informació i renunciar a coses que havien de quedar fora per espai i perquè no podia fer una tesi doctoral de sis-centes pàgines. Però sí, saber escriure d'abans i escriure amb aquesta visió periodística m'ha ajudat molt i sobretot a organitzar la informació i haver de renunciar a coses".
Aquest acostament des dels documents oficials li ha permès traçar com els propis fets culturals, com l'eclosió dels tablaos, van transformar la dinàmica de l'illa. "Es produeix també un boom de l'espectacle aquí a Mallorca sobretot. Vaig parlar amb gent de les diferents sagues que hi ha d'espectacles, és a dir, de com famílies de Granada, per exemple, venien a treballar de guitarristes, de cantants, de 'bailaores'. Venien primer a fer temporades aquí i després s'establiren. I com això va donar lloc a tot un mapa de tablaos flamencs, de llocs amb actuacions d'espectacles amb gent gitana. Aquí sí que m'era molt més fàcil trobar testimonis i encaixar-los perquè ells construïen la història bàsicament".
L'estigma, el racisme històric i el silenci sobre La Paca
Abordar la història contemporània de la comunitat gitana a Mallorca implica transitar per terrenys on el sensacionalisme ha esborrat la dignitat. Per això, Jurado ha pres decisions editorials rotundes, com l'omissió intencionada de figures vinculades al narcotràfic que han monopolitzat el relat mediàtic.
Quan se li demana per l'aparició de La Paca en el llibre, la resposta és directa: "Hi surt, com altres, no volia que el llibre tingués o donés una imatge encara més estigmatitzant de la població gitana. I això era complicat, perquè quan agafes la premsa del segle XIX i principis del segle XX, el discurs que hi ha és un discurs bàsicament estigmatitzat i jo diria racista".
L'autora defensa la necessitat de separar la història d'un poble dels processos de marginalitat. "Al final és un llibre de l'evolució de la comunitat gitana", argumenta. "La Paca és una part que li correspon, que és quan comença a complicar-se la situació dins Son Banya amb l'arribada de la droga. Que també és una part de Son Banya, és a dir, Son Banya el projecte inicial no té res a veure amb el que es va acabar construint. Però clar, el projecte inicial no preveia res d'això".
La investigació posa de manifest que l'estigmatització actual és només l'últim capítol d'una persecució sistèmica avalada per l'estat des de fa segles. "Tota la normativa antigitana que va existir des dels Reis Catòlics fins a finals del segle XVIII, incloent-hi un capítol com va ser la Gran Batuda l'any 1749, que va ser bàsicament la detenció de tots els gitanos d'Espanya", relata Jurado. "I els discursos que aquestes lleis anaven fent dels gitanos, et pots imaginar com això, antigitano, racista, els acusaven de tot, de lladres... eren intents de sotmetre una població que era bastant rebel i que no volia quedar inclosa en el sistema de la societat majoritària, així com la societat majoritària volia".
Les conseqüències d'aquelles polítiques es projecten encara avui. Malgrat l'esforç democratitzador recent, l'etiqueta continua vigent. "S'associa ser gitano amb ser de Son Banya i amb ser narcotraficant. I això no és cert".
"Ja hi ha una primera generació de gitanos universitaris a Balears. I hi ha gent doncs això, que està fent feina al Secretariat Gitano, hi ha advocats, hi ha policies, hi ha una població completament integrada"
– Laura Jurado
L'expulsió cap a la perifèria, la Part Forana i el futur
El traçat urbà de Palma i de la resta de l'illa s'ha utilitzat històricament com a eina d'exclusió. El llibre documenta com el creixement de la ciutat ha expulsat sistemàticament la població gitana cap a l'extraradi.
"Son Gotleu entra dins el que són els polígons d'habitatge", exposa la periodista sobre aquest procés. "És un moment en què veiem com la població gitana va sent expulsada cada vegada més a la perifèria, s'instal·len en barris que són barris d'habitatge social, que es converteixen en llocs d'acollida de gent de classe obrera, classe baixa. I clar, està Son Gotleu, està també el polígon de Llevant, La Soledat. De fet, Son Gotleu és un dels barris majoritaris de població gitana". Aquesta expulsió té un patró econòmic innegable: "Ha canviat també moltíssim amb el temps, perquè a mesura que la població original de Son Gotleu ha tingut millors condicions econòmiques, molts han anat sortint, i cada vegada és un barri molt degradat i cada vegada la població que hi arriba és una població que no es pot permetre viure en cap altra banda".
Però la realitat romaní mallorquina va més enllà de la capital. Jurado destaca el paper de la Part Forana: "Sí que queden nuclis importants a Manacor principalment. Hi va haver també un nucli important als anys vuitanta a altres llocs, però la població majoritària està a Palma. Hi ha hagut gitanos, sobretot jornalers, que venien de la península a fer la temporada i marxaven. Alguns han quedat, òbviament. Això va començar als anys seixanta, setanta, sobretot a Llucmajor, a Campos, a Santanyí. Ja després al segle XXI també els han tingut per fer la campanya de la garrova, també continuaven arribant de la península".
El present, no obstant això, mostra espurnes de canvi. L'autora subratlla l'articulació creixent de la comunitat. "Hi ha una població gitana completament integrada. El que passa és que, clar, aquesta és la que mai surt als mitjans ni mai surt enlloc", afirma. "Ja tenim, per exemple la Teresa Fernández, ja hi ha una primera generació de gitanos universitaris a Balears. I hi ha gent doncs això, com ella que està fent feina al Secretariat Gitano, hi ha advocats, hi ha policies, hi ha una població completament integrada".
Aquest avenç es consolida amb noves xarxes de suport institucional. "Ara no sé com està la situació dins les institucions, però sí que de fa un any va obrir aquí el Secretariado Gitano, que és una fundació que existeix a tota Espanya i que va obrir per primera vegada aquí i que està intentant canalitzar un poc això, és a dir, no són una associació sinó que són una entitat de suport a la població gitana".
La conversa finalitza revelant el camí que encara queda per recórrer. Tot i l'esforç titànic per documentar aquest forat negre des dels documents oficials, Jurado té clar quin ha de ser el següent pas per fer justícia a la memòria del poble romaní. "Sí que m'agradaria fer una segona part que sigui purament de vides gitanes", confessa l'autora. Mentrestant, el llibre iniciarà el seu propi camí per trencar l'estigma, amb presentacions com la programada el 27 de novembre a la Fundació Toni Catany de Llucmajor, on les paraules s'acompanyaran de projeccions fotogràfiques històriques i les de Coloma Julià, per continuar posant llum allà on el sistema, durant cinc segles, només hi ha volgut projectar ombres.
Fotos: Ana B. Muñoz / Coloma Julià
