La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet va presentar dissabte passat al Palau de la Música Catalana el seu nou treball discogràfic, titulat L’aigua no cansa. La cita, integrada en la programació del festival Guitar BCN, va consistir en un recital estructurat en tres blocs on l’intèrpret va combinar les noves cançons amb les peces més conegudes de la seva trajectòria professional davant el públic que omplia l’auditori.
Cançons de proposta feminista i social
El bloc central de l’actuació es va centrar íntegrament en la presentació de L’aigua no cansa. L’obertura d’aquest segment va anar a càrrec del tema “Blaus i blaus”, una composició de sonoritat mediterrània executada amb el suport de la guitarra de Marc Grasas i el contrabaix de Marko Lohikari.
Seguidament, l’artista va interpretar “S’aigo no”, una peça de denúncia explícita contra la violència envers les dones i la gestió política de catàstrofes recents com la DANA. Durant l’execució d’aquest tema, els assistents van interrompre la lletra amb aplaudiments dirigits als versos de caràcter social.
El repertori del nou disc va incloure la revisió de la cançó popular mallorquina “Sa ximbomba” i la interpretació de “Nit”, una adaptació d’un poema d’Alcmane de Sardes (segle VII aC) musicat per Mauro Pagani. Així mateix, es van desgranar composicions com “L’arbre campaner”, escrita per la mateixa intèrpret amb música de Toni Cuenca, i “Cançó dels disbarats”, signada conjuntament amb Toni Pastor.
Tradició i memòria històrica a l’escenari
La part final d’aquest bloc va recollir el tema “Blaus i sol de roses blanques”, basat en un text de l’escriptor Blai Bonet amb melodia d’Antoni Parera Fons. A continuació, la cançó homònima de l’àlbum, L’aigua no cansa, es va oferir en un format acústic interpretat exclusivament amb el suport rítmic de les percussions de José Llorach.
El tancament de les novetats discogràfiques el va marcar “Lluna de pau”, una lletra escrita originalment per la cantautora durant la primera Guerra del Golf que s’ha recuperat amb una partitura del compositor cubà José María Vitier. L’execució d’aquesta pregària pacifista va comptar amb el pianista Gori Matas com a col·laborador a l’escenari.
El recital es va completar amb un diàleg musical al costat de títols històrics i emblemàtics del cançoner de l’artista, tals com “Què volen aquesta gent”, “Cançó de la bona mort”, “Abril” i la peça final “La balanguera”, interpretada de manera conjunta amb el públic del Palau.
Foto: Anita Sancho
