L’1 de novembre, al mur de la memòria del cementeri de Palma, se celebra un acte de record i homenatge a totes les víctimes del cop militar, la guerra i la dictadura. En aquest context, UEP! Mallorca entrevista Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, una entitat fundada l’any 2006 per la recuperació de la memòria històrica a les Illes Balears.
Amb veu directa, crua i plena de càrrega personal, Oliver traça un recorregut per la memòria democràtica i les seves mancances. No parla en abstracte: parla des de la pròpia experiència, la de la seva família i la de desenes de testimonis que ha conegut al llarg de dues dècades de feina.
Un dia per recordar, però no només avui
“El dia 31 és el dia de memòria democràtica estatal. La llei autonòmica el situa el 29. Però vaja, són dies oficials. Està bé que n’hi hagi, perquè les víctimes del franquisme han estat molt oblidades.” Amb aquestes paraules comença Maria Antònia Oliver, puntualitzant que, malgrat la importància simbòlica de la jornada, “no és un dia especial per nosaltres”, però sí que reconeix la importància del reconeixement institucional. “Les víctimes no són només de les famílies ni de les entitats de memòria, són de tothom”.
La societat, segons Oliver, “està malament de memòria”
“Hi ha hagut un pacte de silenci durant la transició que encara pesa. La dictadura va ser molt llarga, molt cruel, i va afectar moltes generacions. Això ha deixat por, silenci i falta de justícia”, resumeix. La presidenta de Memòria de Mallorca afirma que no hi ha hagut cap responsable que s’hagi assegut davant un tribunal.
Fa 25 anys, recorda, quan començà a parlar amb familiars de víctimes, “tenien por. Hi havia silenci”. Aquest silenci, assegura, ha passat de generació en generació. I insisteix: “estem malament de memòria”.
“A la meva mare li van matar el pare. Sempre deia que duia una pedra molt grossa a l’esquena. Jo crec que aquesta pedra encara la duim com a societat”
– Maria Antònia Oliver

L’educació, una eina que no s’està emprant
“No s’ensenya prou als joves”, alerta Oliver. Per ella, el fet que molts joves considerin que “la dictadura d’en Franco no va ser res” és un símptoma greu. “No ho han viscut ni saben res, i això és molt greu”.
Reclama que la memòria democràtica entri als centres escolars. “És una eina per combatre el feixisme i garantir que no es repeteixin els errors del passat.”
El silenci institucional i l’absència de justícia
Maria Antònia Oliver recorda que “no hi ha hagut una consulta pública sobre monarquia o república. La monarquia la va imposar Franco.” Considera que no s’ha fet una justícia transicional ni s’han aplicat mecanismes per reparar el dany causat. “La memòria ha estat maltractada. S’han derogades lleis de memòria i ara es fan coses a cop de decret, sense la participació de les entitats ni de la societat civil.”
També lamenta que la comunitat de les Illes Balears estigui “oblidada” en les polítiques estatals. “Quan es va anunciar l’any del 50 aniversari de la mort de Franco, no hi havia cap iniciativa per les Illes”.
El Fortí d’Illetes, Sa Feixina i la lluita pel reconeixement
Maria Antònia Oliver destaca que, malgrat la feina feta, hi ha indrets vinculats a la repressió franquista que encara no han estat reconeguts ni protegits. Un dels exemples que cita és el Fortí d’Illetes, antiga presó militar durant la dictadura: “Està caient a bocins. Encara conserva l’estructura dels temps en què s’afusellava gent”.
Des de Memòria de Mallorca s’ha demanat reiteradament que es declari com a indret de memòria, però no s’ha fet. “S’estan declarant altres llocs a l’estat espanyol, com la Magdalena a Santander o Carabanchel. Però aquí no s’ha fet res.”
També han sol·licitat que el monument de Sa Feixina s’inclogui al cens estatal de simbologia franquista, però tampoc no han rebut resposta. “És una reivindicació històrica que no s’ha atès.”
Oliver expressa decepció davant la manca d’atenció per part del govern central. “Hem demanat moltes coses, però pareix que les Illes estiguin oblidades.”
Fosses obertes i vides silenciades
Segons Oliver, la comunitat balear ha estat pionera en obrir fosses. “S’han obert pràcticament totes”, assegura. Però admet que n’hi ha que no s’han pogut obrir, com la del cementeri de Palma. “Allà podria haver-hi fins a 500 víctimes assassinades, no mortes en combat. Assassinades.”
També recorda casos com el de les cinc milicianes d’en Bayo: “Van ser violades, prostituïdes i assassinades. No les hem trobades.” I parla de Pilar Sánchez, de Palma, el cos de la qual aparegué a Sencelles, la documentació la va localitzar Memòria de Mallorca. “Tot i això, no s’ha trobat.”
Oliver insisteix: “Recuperar la memòria no és només trobar cossos. És posar cara, posar nom, posar vida. I això encara no s’ha fet.”

“La gent no sap què és la memòria democràtica. Han après a conformar-se, a no significar-se. Això ve de la dictadura, de la por a perdre el que tens”
– Maria Antònia Oliver
El cost personal d’una memòria silenciada
Maria Antònia Oliver parla des de l’experiència familiar. “A la meva mare li van matar el pare. Sempre deia que duia una pedra molt grossa a l’esquena. Jo crec que aquesta pedra encara la duim com a societat.”
Per ella, la manca de consciència col·lectiva és greu. “La gent no sap què és la memòria democràtica. Han après a conformar-se, a no significar-se. Això ve de la dictadura, de la por a perdre el que tens.”
Victimització i reparació: dues paraules clau
Oliver expressa que no vol que les víctimes continuïn sent víctimes. “La justícia i la reparació són principis dels drets humans. No ens ho hem inventat nosaltres. Són eines perquè deixin de ser víctimes.”
Insisteix que la reparació no és només econòmica. “És reconeixement, és memòria a les escoles, és accés a la documentació, és retirar simbologia franquista.”
Derogar drets humans per aconseguir acords de govern
Maria Antònia Oliver denuncia amb claredat l’impacte de la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears, aprovada en l’anterior legislatura i retirada per l’actual executiu del PP i VOX. “Han derogat tota una llei que atorga drets fonamentals. No només a les víctimes, a tota la societat.”
Segons Oliver, aquesta derogació no respon a una revisió legislativa, sinó a una estratègia política: “És un acord de governabilitat. És a dir, derog la llei per poder governar. Això és molt greu.”
La presidenta de Memòria de Mallorca remarca que la norma autonòmica garantia drets. “Derogar aquesta llei és jugar amb els drets humans com si fossin cromos. No es pot fer això.”
Quan se li demana per què ho fan, Maria Antònia Oliver respon amb contundència: “Ho fan per mantenir la seva butaca i la seva butxaca plena. Utilitzen la memòria com una partida de cartes.”
Afegeix que “la memòria democràtica no pot ser un joc de poder. És una qüestió d’estat. Afecta a tothom.”
Un acte per recordar i protestar
Per Maria Antònia Oliver, l’acte de dia 1 de novembre no és només un homenatge. “Ha de servir per protestar. Cada llibre, cada acte, cada nom llegit és també una denúncia del que estan fent amb la memòria democràtica a la nostra comunitat.”
Explica que des de fa anys, Memòria de Mallorca organitza una lectura de noms al mur del cementeri de Palma. “És un dia en què ve molta gent a veure els seus, i nosaltres aprofitam per fer pedagogia.”












