La dramaturga Marta Barceló torna a escena amb Els darrers sis dies, una obra basada en una experiència personal que s’estrenarà aquest dissabte 3 i diumenge 4 de maig a les 18 h al Teatre Principal de Palma, de la mà d’El Somni Produccions. L’espectacle, que ahir va tenir una primera funció al Teatre Sa Teulera d’Andratx, convida a reflexionar sobre l’acompanyament en els darrers moments de vida, l’espai per a l’humor i la convivència intensa.
A UEP! Mallorca hem conversat amb l’autora sobre el procés creatiu, les cures pal·liatives, la precarietat en el món de l’autoria i els projectes que té en marxa.
Sis dies d’intensitat emocional
Els darrers sis dies parteix d’un fet real: una dona en cures pal·liatives rep una sedació per alleujar el patiment. “En principi, els seus fills pensaven que la seva mare moriria en 24 o 48 hores, però s’allarga a sis dies”, relata Barceló. L’obra se centra en aquests dies d’espera, on la tensió emocional conviu amb moments de tendresa i humor.
“No és una obra de només plorar”, puntualitza. “Hi ha espai per a la rialla, perquè l’humor ens ajuda a enfrontar-nos a les nostres pors.” El text combina drama i comèdia, reflectint la complexitat de les emocions humanes davant la mort.
Una preestrena per sentir la resposta del públic
L’estrena a Andratx va ser la primera oportunitat de presentar l’obra davant el públic. “Va anar molt bé. L’espectador pot identificar-se fàcilment amb la situació i els personatges”, explica Barceló. La connexió emocional es va confirmar a la sala, en una prova que l’autora considera essencial abans de la presentació oficial a Palma.
“És una obra molt emotiva”, destaca, subratllant la voluntat d’oferir una mirada propera i sincera sobre el procés de final de vida, sempre sense caure en l’excés dramàtic.
Premis que obren camins
Els darrers sis dies va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Sagunt, afegint-se a una trajectòria reconeguda. Barceló ha rebut diversos premis en els darrers anys, un reconeixement a una feina constant dins un sector sovint poc visible. “Costava assumir-ho, però la veritat és que gairebé totes les meves obres han estat premiades”, assenyala.
Els premis, més enllà del reconeixement, obren portes: faciliten la publicació, l’accés a subvencions i ajuden a vendre espectacles. “Qualsevol suport és important quan es tracta d’apostar per textos contemporanis”, comenta. “Un premi pot ser un aval que facilita que les productores apostin per una obra.”
Tot i aquest recorregut, Barceló recorda que moltes obres es queden als calaixos per manca de productores o per les dificultats econòmiques del sector.
“Anem a deixar que Els darrers sis dies circuli”
– Marta Barceló
Una trajectòria oberta al món
Marta Barceló també ha treballat en el món de l’òpera, col·laborant amb una compositora suïssa en una creació de petit format estrenada a Suïssa. L’experiència, explica, va ser un repte enriquidor que li va permetre adaptar el text a les necessitats musicals.
Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes, com l’anglès, italià, romanès, polonès, alemany o grec. Aquesta difusió internacional va començar gràcies a una trobada d’autors i traductors organitzada per la Fundació Ramon Llull a la Sala Beckett.
“Que les obres es tradueixin i es representin fora és un premi molt important”, destaca. Entre les peces més difoses es troba Tocar mare, amb muntatges a Grècia, Romania, Alemanya, Finlàndia i Xipre.
La importància del suport públic
Els darrers sis dies va rebre una beca de creació de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), que va permetre a Barceló dedicar-se a l’escriptura amb més tranquil·litat. “Aquest tipus d’ajudes són essencials, perquè el món de l’autoria és molt precari”, afirma.
Malgrat els premis i les traduccions, la dramaturga no pot viure exclusivament del teatre. “No puc viure de l’autoria”, resumeix. Els ingressos que rep són complementaris, però insuficients per sostenir una vida professional només com a autora.
Segons Barceló, aquesta realitat és comuna entre artistes de diferents disciplines. “La cultura se sustenta per la vocació”, afirma. L’amor pel que es fa és, segons diu, l’únic motor que permet continuar creant en un sector econòmicament feble. “No conec cap altra feina que una persona faria si li pagassin zero euros o el que anàs sortint. Està tan mal pagat que l’únic que ho pot sustentar és la vocació”, conclou.
L’audiovisual i nous projectes
Paral·lelament a l’autoria teatral, Barceló ha treballat com a guionista en diverses sèries de televisió com Laberint de passions, Llàgrimes de sang, Mossèn Capellà i Pep. Aquesta feina li ha aportat ofici i estabilitat econòmica, tot i que actualment no té cap projecte audiovisual en marxa.
De cara a 2025, preveu una gira d’Els darrers sis dies després de la seva estrena al Teatre Principal. Un dels punts destacats serà la participació al Festival Temporada Alta a Girona, una cita que pot obrir noves oportunitats de difusió.
També té en marxa un projecte documental personal, tot i que encara es troba en fase inicial. “Anem a deixar que Els darrers sis dies circuli”, diu Barceló, amb la il·lusió de continuar compartint històries que connectin amb el públic.
Foto Marta Barceló: @Sabrina Jordà
