Aquesta setmana, del 21 al 23 de novembre, Neus Cortès torna al Mercat de Pere Garau amb una nova edició de microteatre immersiu. Ja havia participat a la primera convocatòria, quan les actrius interpretaven diferents personatges enmig de les parades. Ara, el projecte s’endinsa en la realitat del mercat i dels qui hi treballen.
“Hi participen placeres de veres. Les actrius actuam com a guies d’aquestes històries, que parteixen de l’autoficció. Coneixerem la vida real d’aquestes persones”, explica Cortès. L’espectacle s’ofereix divendres horabaixa, dissabte horabaixa i diumenge matí. Totes les sessions es fan amb el mercat tancat, però dins l’espai real on tenen lloc les històries.
Un escenari proper, una emoció intensa
Amb experiència prèvia en teatre de barra i microteatre, Cortès afirma que “com més veritat, més arriba”. En aquest format, el cos es relaxa i l’atenció emocional augmenta: “No cal projectar cap a la fila 15. Pots moure només els ulls i ja arriba el missatge. És gairebé com fer televisió”.
Aquest tipus de projectes, diu, tenen una “emocionalitat afegida”. El mercat no és només un escenari: és un lloc viu, amb històries arrelades, que “no hauria de tancar mai”. En aquest sentit, valora l’oportunitat de contar històries humanes i locals dins un espai que forma part de la vida del barri.
Tres actrius, tres placeres, sis veus
Aquesta segona edició del projecte reuneix sis dones. Tres actrius professionals (Neus Cortès, Lorena Faús i Marga López) comparteixen escena amb tres placeres del mercat. “No hi ha una separació entre actriu i personatge. Tot són veus reals i ficció alhora”, explica Cortès, que viu el projecte amb implicació personal.
No és una clienta habitual del mercat, però hi acudeix per coses concretes: “Quan he d’arreglar sabates, vaig al sabater de Pere Garau. O si he de comprar segons quins formatges, també. I tenc clar que un barri sense mercat perd molta humanitat”.
“La cultura també es viu des del consum, no només des de la creació”
– Neus Cortès
Una trajectòria diversa i en moviment
Neus Cortès (Palma, 1991) es va formar a l’ESADIB i ha desenvolupat una trajectòria entre Mallorca, Madrid i Barcelona. Va viure vuit anys a la capital espanyola, on va treballar amb companyies com “Somos la joven” i la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico. Ha actuat a escenaris com el Teatre Principal de Palma, el Principal d’Inca i l’Auditori de Manacor.
També ha participat en propostes de petit format, incloent festivals com C.I.CL.O.P i Píndoles, i ha actuat en peces de teatre de barra arreu de l’illa. A la televisió, ha aparegut en sèries com Norats, Mossèn Capellà, Hotel Bellavista i Com si fos ahir. En cinema, destaca la seva participació a curtmetratges com Volàtil, Nerites, El nido, Tras el portal o Foley Artist, dirigit per Toni Bestard.
Ficció internacional i teatre en anglès
Aquest mes de novembre, Cortès ha rodat una sèrie alemanya a Mallorca: The Au Pair, on parla anglès. “És un somni poder rodar amb un equip internacional. Eren molt humans, i vaig poder gaudir del present de cada escena”, recorda. També ha participat a Selling Shade, una obra de gran format en anglès estrenada a l’Auditòrium de Palma aquest octubre.
Gràcies a la seva feina docent a l’escola The Academy, ha pogut millorar l’idioma i incorporar-lo a la seva carrera: “Treballar en anglès obre portes. I quan roda en aquest idioma, ho viu com un repte que li permet aprendre i expandir-se”.
Cos, escenari i disciplina
En parlar de la preparació física, Neus és clara: “Qualsevol persona hauria de mantenir-se saludable. No és una qüestió d’estètica, sinó de salut”. Practica esport per equilibrar el cos i l’emoció. “L’activitat física oxigena la ment. Si ets artista, encara t’ajuda més a gestionar la intensitat emocional de la feina”.
Reivindica un model d’interpretació basat en la veritat i la diversitat. “A la nostra professió no s’ha d’estar guapa. Hi ha personatges de totes les edats, formes i rostres. Aquesta idea de bellesa és una falsa imposició”.
Gèneres i desitjos interpretatius
Amb una dècada de carrera, Neus vol seguir experimentant. Després de diversos papers dramàtics, expressa el desig d’explorar la comèdia i el terror. “Quan ja has fet molt drama, tens ganes de jugar, de riure. El meu somni seria protagonitzar un paper al cinema, en una pel·lícula o una bona sèrie”.
Té clar que aquest paper arribarà. “Potser no me’l donaran, i l’hauré de crear. Soc d’accionar. Si esperes, no arriba. Estic escrivint un documental sobre una persona de la meva família, i d’aquests projectes propis en surt molt aprenentatge”.
“L’activitat física oxigena la ment. Si ets artista, encara t’ajuda més a gestionar la intensitat emocional de la feina”
– Neus Cortès
Una vida intermitent i plural
Cortès viu la realitat de moltes actrius: “Són feines puntuals. Pots tenir quatre projectes l’any, però cap et dona continuïtat”. Compagina la interpretació amb la docència i la presentació d’actes culturals a Mallorca. També ha fet classes, dirigit peces amb els seus alumnes i escrit guions propis.
“La intermitència és inherent a la professió. I això és una cosa que no se’ns ensenya. Si l’acceptes, vius més tranquil·la”. Alhora, denuncia la manca de suport estructural: “A Irlanda, als artistes se’ls dona un sou mensual. Aquí, tot és més inestable.”
L’espai privat, un refugi necessari
Més enllà dels escenaris, valora l’entorn personal. “M’encanta estar a casa, llegir, compartir amb la meva família i les amigues. També vaig a festivals, a clubs de lectura… La cultura també es viu des del consum, no només des de la creació”.
Aquesta mirada humana i compromesa travessa tota la conversa. Cada projecte, cada personatge, cada escenari és una oportunitat per mirar el món amb més consciència i empatia. I dins aquest mercat de veus i oficis, Neus Cortès enllaça realitats i ficció, escena i vida.
Fotos: Marc Sirisi
