Un centenar de persones s’han reunit avui per radiografiar la salut de la llengua catalana en l’arrencada del Seminari Blanquerna 2026. Els lingüistes i professors de la UIB, Eloi Bellés i Isabel Crespí, han obert les jornades alertant que, tot i mantenir-se un alt coneixement del català a les Illes Balears, tant el seu ús social com el seu domini han patit una reculada respecte a anys anteriors.
La urgència d’una política lingüística basada en dades
Davant d’aquesta realitat sociolingüística, marcada per un territori cada vegada més multilingüe i divers, els acadèmics defensen la necessitat de planificar mesures amb rigor. Tot i això, el context actual no acompanya: la manca de grans consensos polítics deixa un marge d’actuació molt reduït per protegir els drets lingüístics.
L’impacte de l’habitatge en el teixit lingüístic
El debat no s’ha limitat únicament a les aules. El Seminari Blanquerna ha posat damunt la taula com l’emergència de l’habitatge i la massificació urbana impacten directament en la supervivència de la llengua. Albert Massana ha evidenciat les conseqüències que les altes densitats de població als Països Catalans tenen sobre l’idioma, mentre que Walis George i John Prendergast han aportat la mirada internacional compartint les realidades similars que pateixen a Gal·les i Irlanda.
L’escola i les xarxes socials, fronts oberts
El paper del català a les escoles continua sent un pilar central del debat. La jornada d’avui aprofundeix en els reptes educatius amb les experiències de l’Escola Gavina, Mata de Jonc, l’Escola el Puig i l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. A més, la construcció d’identitat a l’entorn digital agafarà el relleu amb els creadors de contingut Xavier Dengra i Joan Moñino, que exploraran el potencial de les xarxes socials per articular el país.
40 anys de la Llei de normalització lingüística
La cloenda de demà posarà el focus en la legislació amb motiu del quarantè aniversari de la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears. Aquesta fita històrica reunirà voces destacades com Damià Pons, Beatriu Defior, Antoni Llabrés i Maite Salord per tancar un cap de setmana dedicat íntegrament a la pervivència del català.
