L’editorial Raig Verd amplia el seu catàleg amb tres propostes que aborden, des de gèneres i perspectives diverses, la fragilitat de la identitat contemporània, la crisi climàtica i la complexitat dels drets socials. Les novetats Raig Verd d’aquesta temporada inclouen la darrera ficció del reconegut autor francès Jean Echenoz, una incursió en la ciència-ficció de Bernat Romaní i un volum col·lectiu sobre la pràctica de la interseccionalitat coordinat per les acadèmiques Alícia Villar i Vicenta Tasa. Aquestes publicacions mantenen la línia de l’editorial d’oferir textos que conviden a la reflexió sobre les estructures que defineixen el món actual, ja sigui a través de la narrativa irònica o de l’anàlisi sociològica i jurídica.
La dissolució del subjecte a ‘Bristol’ de Jean Echenoz
L’escriptor Jean Echenoz (Orange, 1947) torna a la llibreries amb Bristol, una novel·la que utilitza la figura d’un director de cinema, Robert Bristol, per explorar la desconnexió amb la realitat. L’obra s’inicia amb una escena on el protagonista ignora un fet violent —un suïcidi— que ocorre a pocs metres d’ell, establint així un to de comèdia negra i distanciament. A través d’una prosa que renuncia a l’artifici sentimental, Echenoz descriu la deriva d’un home absorbit per la rutina i la incapacitat de dotar de sentit el seu entorn.
Echenoz, que compta amb distincions com el premi Goncourt i el Médicis, aplica en aquesta obra una “ironia quirúrgica” per disseccionar el món de la creació audiovisual i la vida urbana. La narració ressegueix el fracàs professional i personal del cineasta, des d’un rodatge fallit a l’Àfrica fins a la seva desaparició voluntària. Més enllà de la trama, el text funciona com una anàlisi sobre com la saturació d’estímuls insignificants acaba desarticulant la percepció individual i la identitat.
‘Feminismes interseccionals’: de la teoria a la gestió pública
En l’àmbit de l’assaig, Alícia Villar i Vicenta Tasa coordinen Feminismes interseccionals, un volum que recull dotze converses amb investigadores i activistes. El llibre s’allunya de la retòrica institucional per examinar com operen realment les desigualtats de gènere, raça, classe i capacitat quan s’entrellacen en la pràctica política i social. Les autores, ambdues professores a la Universitat de València, aporten una mirada situada que qüestiona els riscos de la “institucionalització acrítica” d’aquests conceptes.
L’obra dedica espai a qüestions com els drets humans, els feminismes trans i els drets lingüístics, una de les especialitats de Tasa. L’objectiu del text és oferir eines per comprendre com la interseccionalitat pot passar de ser un concepte teòric a una eina útil en la formulació de polítiques públiques, evitant que les dimensions culturals o polítiques quedin excloses dels marcs d’igualtat convencionals.
‘La cinquena extinció’ i el vertigen del col·lapse planetari
Finalment, Bernat Romaní presenta La cinquena extinció, una proposta narrativa que s’ubica en un escenari de crisi ecològica extrema. L’autor, enginyer de formació i professor de ciències, utilitza la figura d’un jove astrònom, l’Aamunsi, per narrar els darrers intents d’una civilització de troodons per preservar la biodiversitat abans d’abandonar un planeta que s’ha tornat inhabitable.
Romaní, que recentment ha estat guardonat amb el Premi Alba 42, planteja en aquesta obra dilemes ètics sobre què mereix ser salvat en un context de destrucció climàtica. Tot i la duresa de la premissa, el relat busca un equilibri entre la descripció de la devastació i una perspectiva que reclama la necessitat de mantenir certa esperança davant el futur incert dels ecosistemes.
