ROSALÍA ha estat guardonada amb el premi International Songwriter of The Year durant la 71a edició dels Ivor Novello Awards, celebrada a Londres. Lluny de limitar-se als agraïments protocol·laris, el seu discurs d’acceptació ha posat el focus en els mecanismes invisibles de la indústria musical, qüestionant obertament l’estabilitat del sector i la desigualtat d’oportunitats per als creadors.
Durant la gala organitzada per The Ivors Academy, ROSALÍA ha compartit el repte personal que ha suposat el seu darrer projecte. L’artista ha confessat que «el pensament d’escriure un quart àlbum» la va aterroritzar, un procés que s’ha estès durant tres anys sota l’ombra de la possibilitat de ser «esborrada» per la pròpia dinàmica del mercat.
Un sistema que «nodreix un monstre insaciable»
La reflexió de ROSALÍA ha anat més enllà del vessant personal per atacar allò que ha definit com un «monstre insaciable»: la indústria musical. Segons l’artista, aquest ecosistema requereix un aliment constant que sovint acaba ofegant la creativitat. El seu discurs ha apuntat a una realitat estructural: el sistema privilegia els artistes que poden mantenir una carrera gràcies a condicions de vida estables.
L’artista ha denunciat l’existència de nombrosos compositors de gran talent que no obtenen el reconeixement que mereixen perquè «no són classe mitjana, blancs europeus» amb una «criança prou estable» per convertir una petita part del seu talent en una carrera d’èxit. Aquestes paraules han assenyalat directament les barreres socioeconòmiques que limiten la visibilitat de moltes veus dins el panorama musical contemporani.
El context dels Ivor Novello Awards
La intervenció de ROSALÍA ha tingut lloc en una edició dels Ivor Novello Awards que ha reconegut diverses figures clau. Mentre Thom Yorke rebia el Fellowship of the Ivors Academy i Elton John era distingit amb un nou rol presidencial per defensar els drets dels creadors —especialment davant el repte de la intel·ligència artificial—, el discurs de ROSALÍA ha servit per posar sobre la taula les disparitats d’origen que encara marquen la trajectòria dels artistes.
Amb aquest guardó, The Ivors Academy reconeix l’impacte de ROSALÍA en la composició global i el pop experimental, però les seves paraules han deixat un missatge més incòmode: la indústria musical, malgrat els premis, encara té deures pendents pel que fa a l’equitat i la democratització de l’èxit.
