L’escriptor Enrique Vila-Matas ha estat guardonat amb el Premio Nacional de las Letras Españolas de l’any 2026. Aquest reconeixement, atorgat pel Ministerio de Cultura i dotat amb 50.000 euros, distingeix la seva influència decisiva en la narrativa contemporània i la seva originalitat formal. El jurat ha destacat la fidelitat de l’autor a l’esperit metaficcional de Cervantes al llarg d’una trajectòria dilatada i exemplar.
L’art de la ficció postmoderna
L’obra del barceloní encarna els principis de la ficció postmoderna. El seu estil desdibuixa les fronteres entre la realitat i la fabulació amb fluïdesa. Aquest univers literari dialoga constantment amb la tradició mentre la reinventa. L’autor converteix el dubte en un mètode de treball i la lectura en una aventura intel·lectual i plaent.
La seva narrativa es caracteritza per qüestionar l’autoritat del relat. Aquesta mirada s’acompanya d’un humor que s’acosta a la ironia i al laconisme, convertint-lo en un dels escriptors més subversius del panorama literari. El seu projecte creatiu dins les lletres hispàniques s’estructura com un viatge metaliterari. A través de la cita, el mestissatge i l’assaig, investiga el gènere de la novel·la, la identitat personal i el futur de l’escriptura.
El jurat subratlla que la seva creació és filosòfica, poètica i lliure. Les seves obres reflexionen sobre el paper de la literatura al món actual i dialoguen amb la d’altres autors inconformistes. Aquesta capacitat d’obrir nous fronts i enfrontar-se al fracàs ha convertit Enrique Vila-Matas en un autor inclassificable i reconegut a escala internacional.
Una trajectòria marcada pel reconeixement
Nascut a Barcelona l’any 1948, Enrique Vila-Matas va estudiar dret i periodisme. Els seus inicis professionals el situen com a redactor de la revista de cinema Fotogramas. La seva obra està traduïda a una trentena d’idiomes i abraça diversos gèneres. Destaca amb novel·les com ‘El viaje vertical’ (1999), ‘Bartleby y compañía’ (2000), ‘Doctor Pasavento’ (2005) o ‘Ocho entrevistas inventadas’ (2024). També compta amb llibres de relats com ‘Suicidios ejemplares’ (1991) i assajos recents com ‘La locura’ (2024).
Aquest Premio Nacional de las Letras Españolas s’afegeix a una llarga llista de distincions. Entre aquestes destaquen el premi Herralde de Novela per ‘El mal de Montano’, el Nacional de la Crítica i el Prix Médicis étranger. L’any 2014 va rebre el Formentor de las Letras pel conjunt de la seva obra. A més, ostenta el títol de Caballero de la Legión de Honor francesa i és Oficial de la Orden de las Artes y las Letras del govern de França.
El prestigi d’un guardó consolidat
Aquest guardó reconeix la tasca literària global d’un autor espanyol en qualsevol de les llengües de l’Estat. En la passada edició, la premiada va ser María Victoria Atencia. La llista històrica inclou figures essencials com Manuel Rivas, Cristina Fernández Cubas, Rosa Montero o Bernardo Atxaga.
La decisió d’enguany ha estat presa per un jurat presidit per María José Gálvez Salvador, directora general del Libro, del Cómic y de la Lectura. Jesús González González ha actuat com a vicepresident. L’equip avaluador ha comptat amb vocals representants de les grans institucions de la llengua, com la Real Academia Española, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, juntament amb experts de la crítica i el periodisme.
