En un context marcat per la desconfiança i l’estigmatització de les expressions religioses no hegemòniques, Virus Editorial ha reeditat El islam como anarquismo místico, un text d’Abdennur Prado que proposa una lectura radical i crítica de l’islam, amb connexions amb la tradició llibertària. Publicada inicialment el 2010 i revisada el 2025, l’obra defensa una espiritualitat arrelada, no jeràrquica, que rebutja tant l’autoritat política com la religiosa.
Qui és l’autor?
Abdennur Prado (Barcelona, 1967) és una de les veus més actives del pensament islàmic crític a l’Estat espanyol. Fundador i expresident de la Junta Islàmica Catalana i director de projectes com Webislam i el Congrés Internacional de Feminisme Islàmic, també ha col·laborat amb instàncies com les Nacions Unides en matèria de drets i islamofòbia. Actualment forma part del grup interreligiós Tradició i Progrés i de la xarxa europea The Soul of Europe.
Què proposa el llibre?
Lluny d’oferir una fusió superficial entre anarquia i islam, Prado analitza punts de contacte que han estat silenciats tant per les autoritats religioses tradicionals com per les lectures dominants del pensament llibertari. El llibre presenta figures històriques com Avempace, Sheikh Bedreddin i Ibn Jaldún com a referents d’una visió col·lectivista i antiautoritària de la comunitat musulmana.
L’obra defensa que certes nocions clau del pensament islàmic —com l’ajuda mútua, la justícia social i el rebuig del poder centralitzat— poden ser llegides en clau llibertària. Al mateix temps, assenyala que el misticisme sufi comparteix amb l’anarquisme una aposta per l’experiència directa, el rebuig del dogma i la resistència a les formes instituïdes de poder.
Per què ara?
La reedició de El islam como anarquismo místico arriba en un moment en què, segons l’autor, s’accentuen els intents de reduir l’islam a una única doctrina homologada, gestionada des d’una autoritat estatal o religiosa. Prado denuncia una «paradoxal convergència d’interessos» entre els enemics de l’islam i els qui pretenen monopolitzar-ne la interpretació des de dins.
Amb un estil assagístic però accessible, el llibre convida a reconsiderar les fronteres entre religió i pensament crític, entre espiritualitat i política. Prado adverteix que la comparació entre islam i anarquia no implica una equivalència total, sinó la identificació d’un espai compartit de resistència i transformació.
Altres obres
L’autor ha desenvolupat una trajectòria prolífica amb llibres com El islam anterior al Islam (2007), El lenguaje político del Corán (2010) i Genealogía del monoteísmo. La religión como dispositivo colonial (2018). A través de la seva obra, defensa un islam lliure de tuteles polítiques i clericals, obert al diàleg intercultural i compromès amb els valors de justícia i emancipació.
