L'editorial Raig Verd té a punt la publicació de La teoria de la bossa de la ficció, d'Ursula K. Le Guin, una obra que ja es pot adquirir en prevenda. El volum es converteix en el sisè títol de la col·lecció d'assaig breu ‘Cicló’, dedicada a aprofundir en la importància del llenguatge i en el poder transformador de la paraula. Aquest llançament s'emmarca en una línia editorial on també convergeixen les veus d'Oriol González Tura, Ngũgĩ wa Thiong’o i Ali Smith, autors que aborden la literatura i el relat com a eines per qüestionar la realitat.
L'assaig d'Ursula K. Le Guin i la col·lecció ‘Cicló’
La nova edició de La teoria de la bossa de la ficció arriba acompanyada del relat «Més vast que els imperis i més lent» i compta amb una introducció de Donna Haraway. En aquest assaig, Ursula K. Le Guin qüestiona la idea establerta que la llança va ser l'eina humana més antiga i argumenta que, en realitat, ho va ser el recipient. D'aquesta manera, l'autora posa en dubte la lògica fàl·lica i assassina de la llança per explicar la història de la bossa portadora.
El text reformula l'origen de la humanitat redefinint el recipient com el primer dispositiu cultural i planteja una manera d'explicar relats centrada en la vida. L'assaig formula preguntes sobre el treball i l'economia, interroga el gènere en relació amb les formes narratives heretades i examina el poder de la història tant per explicar com per silenciar.
Aquesta defensa de la creació literària ja va quedar palesa l'any 2014, quan Ursula K. Le Guin va rebre la Medalla a la Contribució Distingida a les Lletres Americanes de la National Book Foundation. En el seu discurs d'acceptació, l'escriptora va afirmar: «Els llibres no només són mercaderies. L’ànsia de benefici sovint entra en conflicte amb la creació artística. Vivim en el capitalisme. El seu poder sembla ineludible. També ho semblava el dret diví dels reis. Tot poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen amb l’art, i molt sovint amb el nostre art, l’art de les paraules».
Educació i pensament crític a 'Un incís'
Dins la mateixa col·lecció ‘Cicló’ s'hi troba Un incís, d'Oriol González Tura, un llibre sobre educació i llenguatge que inclou un epíleg d'Enrique Vila-Matas. L'obra pensa l'educació des del llenguatge, la interrogació i la relació amb l'altre. Oriol González Tura reivindica que educar no consisteix a transmetre continguts, sinó a obrir camins, transformar la mirada ordinària de les coses, fer pensar, fer parlar i situar l'alumne davant del món i de si mateix.
L'autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista dels sistemes educatius, que han reduït la paraula a informació i l'aprenentatge a consum. Davant d'això, defensa una educació humanística centrada en el llenguatge complex, la lectura literària i la capacitat de decisió. Alternant reflexió teòrica i experiència docent, l'assaig defensa el valor de l'error com a motor d'aprenentatge i el pensament crític com a acte de resistència a través de la literatura. L'obra sosté que l'educació serà humanista, literària, errant, assenyada i resistent, o no serà.
La resistència des de la cel·la de Ngũgĩ wa Thiong’o
El poder transformador de la paraula també articula l'obra de Ngũgĩ wa Thiong’o. Durant una conversa celebrada el 2019 al CCCB amb motiu de la publicació en català de La revolució vertical, l'escriptor va declarar: «Els humans no podem acceptar que les coses han de romandre com estan. Hem d'imaginar altres mons. I no podem deixar de somniar i imaginar. Perquè el resultat de somniar i imaginar és un món millor».
A Lluitar amb el diable. Memòries de la presó, Ngũgĩ wa Thiong’o relata la seva condemna sense judici a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ per haver escrit una obra de teatre en la seva llengua. El llibre arrenca situant el lector en la seva realitat carcerària: «Ocupo la cel·la 16 d’un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77».
En aquestes memòries, l'autor expressa el dolor per la separació de la seva família i explica com decideix escriure una novel·la en kikuiu sobre paper higiènic, amagant-se dels carcellers per combatre la humiliació. «De tant en tant miro les parets, buscant-hi una paraula, un nom, una frase. Les parets de la cel·la 16 ara són el meu diccionari de paraules i música», escriu. I afegeix: «Una novel·la. Això és el que he de fer. En kikuiu. Seria divertit escriure una novel·la en la llengua per la qual he vingut a parar aquí. Sí. Passar-m’ho bé, lluitar i fugir tot alhora».
'Gliff', d'Ali Smith: llenguatge contra el capitalisme de vigilància
La tercera autora que aborda el poder transformador de la paraula al catàleg és Ali Smith amb Gliff, guardonada l'any 2026 amb el Premi IMPAC. Chris Morash, del Trinity College de Dublín i president del jurat del 2026, va destacar que la novel·la «mostra com el millor del que som sobreviu a l’estupidesa del poder en un món que sembla decidit a ensopegar cap a l’autoritarisme».
La distopia de Gliff retrata una societat marcada per la desigualtat on el govern destrueix sistemàticament les llars assenyalades amb una línia vermella. Les protagonistes, Bri i Rose, són considerades «no-verificables» perquè la seva mare va rebutjar el model de capitalisme de vigilància. Sense accés als privilegis digitals i en situació d'exclusió, inicien una nova forma de resistència quan troben un gliff, una marca mínima o esquerda en la realitat. L'obra fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món a partir d'allò que no encaixa.












