Guillem Frontera, escriptor i periodista nascut a Ariany el 1945, ha mort a l’edat de 79 anys. Format inicialment al seminari Seràfic de la Porciúncula, aquesta experiència va marcar profundament la seva visió crítica envers la religió. L’aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes va ser autodidacte, emmarcat en cercles culturals sovint clandestins durant la dictadura franquista.
Primers passos literaris
Als vint anys, funda la col·lecció de poesia La Sínia, on publica els seus primers llibres: A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966). Tot i aquest debut poètic, es decanta aviat per la narrativa, amb la novel·la Els carnissers (1968), que aborda els impactes del turisme a Mallorca. Guardonada amb el Premi Ciutat de Palma, l’obra marca l’inici d’una trajectòria compromesa amb el realisme social.
Narrativa i denúncia social
La seva obra literària es caracteritza pel retrat crític de la societat mallorquina. Publica novel·les com Cada dia que calles (1969) i Rera els turons del record (1970). El 1977, Tyrannosaurus aborda els abusos sexuals al seminari on es va formar, un tema polèmic que va patir la censura. La versió revisada es publica el 2020.
Consolidació literària
Amb Les estrelles suaus de primavera (1979) inicia una etapa fructífera que inclou la primera novel·la negra mallorquina, La ruta dels cangurs. Altres títols destacats són Una dolça tardor (1983), Un cor massa madur (1994), Sicília sense morts (2015) i La vida dels cossos (2019). Algunes d’aquestes obres han estat traduïdes a diverses llengües i adaptades per a televisió.
Narrativa breu i altres gèneres
En narrativa breu, destaca La mort i la pluja, reconeguda amb els premis Mercè Rodoreda i Crítica Serra d’Or. També publica Bombolles de sabó (2006), un recull d’aforismes amb to irònic, i Els plaers i les virtuts (2017), una selecció de contes que sintetitzen la seva mirada literària.
Crítica d’art i periodisme
Frontera va exercir com a crític d’art, comissari d’exposicions i director de la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Des del 2011, era acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma. Com a periodista, va col·laborar en mitjans com Diari de Balears, Última Hora i Ara Balears.
Premis i reconeixements
El seu compromís amb la cultura balear es va veure reconegut el 2007 amb el Premi Gabriel Alomar dels Premis 31 de Desembre, atorgat per l’Obra Cultural Balear. El 2023, el festival Tiana Negra li concedeix el primer Premi Trajectòria a la Creació per la seva contribució a la novel·la negra catalana.
Amb la seva mort, Mallorca perd una veu destacada del panorama literari i cultural.
