Les autores Aina Estrades Bauzà i Aura Moyà Aguiló presenten aquest dissabte, 27 de juny, a les 11:30 h, el seu primer conte infantil escrit a dues mans, titulat Les nits del ratolí (Sa Filosa Editorial). L’acte es durà a terme en format de contacontes a l’Espai Suscultura, ubicat a Palma, on s’oferirà una lectura de l’obra per part de les mateixes creadores i una posterior sessió de firma de llibres. Aquesta publicació obre una finestra a la gestió emocional de la infantesa des d’una perspectiva íntima i compartida. Aura Moyà, biòloga de formació i en aquesta ocasió il·lustradora per amistat, exposa el procés de creació, les pors i la realitat d’un projecte gestat des de la complicitat absoluta.
Un projecte conjunt nascut de l’amistat
El vincle personal entre les dues creadores ha estat el motor principal per donar forma a una obra on el text i la imatge comparteixen la mateixa importància totalment. Aura Moyà detalla de manera directa com es va forjar aquesta col·laboració estructural:
«És un conte que està enfocat a un rang d’edats, pedagògicament parlant, i explora una mica el sentiment de la por i el sentiment de sentir-se tot sol. És el que pot transmetre sense tampoc ser un conte didàctic, però ja depenent un poc dels usos que se li vulgui donar. La por és por de la foscor, pors en general, suposo que es podria extrapolar, també aquest sentiment de solitud, de tenir por d’estar tot sol. Jo crec que un poc són dues pors entrelligades.»
«Òbviament, ella ha escrit i jo he il·lustrat, però també ha estat un procés molt conjunt. Ella tenia un text escrit arran d’un curs que va fer de literatura, va fer un taller relacionat amb l’escriptura de contes i arran d’aquest taller o d’aquest curs va fer un esborrany i li va estar donant retocs durant uns quants anys i llavors em va demanar a mi si volia il·lustrar-lo. Bé, primer li vaig voler fer esbossos perquè ho il·lustrés qualsevol altre, però després, com que casava amb els nostres imaginaris i com el que ella volia i com el que jo volia, era molt similar, vam acabar fent conjuntament el conte. Ella m’ha acompanyat durant tot el procés d’il·lustració amb les seves idees, com ella ho veu. Jo també, si no sabia com avançar, li demanava l’opinió mentre pintava. Som millors amigues al final. Ha estat una col·laboració molt unida.»
«També vaig col·laborar amb la revisió dels texts, vam canviar l’ordre d’uns esdeveniments del conte que va fer que encara millorés més. Som coautores d’aquest conte, ella és l’escriptora, jo soc la il·lustradora, encara que continuem sent coautores, ho hem volgut posar així a la portada perquè considerem que hem fet un projecte conjunt totalment.»
«Els contes també poden ser de plaer. Igual que nosaltres llegim novel·les els adults, novel·les per gaudir sense haver de pensar gaire, també hi ha consum de contes per entretenir-se i per gaudir d’una lectura i d’unes imatges»
– Aura Moyà
La maduració d’una història sense pressa
L’obra no respon a terminis immediats, sinó a un procés de sedimentació temporal on la sensibilitat pedagògica té un pes formatiu essencial. Aura Moyà descriu la trajectòria del text i el perfil de la seva companya de viatge literari:
«L’Aina ho tenia, crec que van ser uns dos anys que ho tenia escrit, però sense presentar a ningú. Després se li va presentar l’oportunitat i el va mostrar a l’editorial i els va agradar i van voler publicar. I aquí va ser quan va començar a cercar il·lustrador, que va ser l’any passat. Aquesta història l’ha revisada bastant i ella és molt sensible amb les seves paraules i li agrada trobar la paraula perfecta per transmetre alguna cosa. També pels nens, vull dir, té un ventall pedagògic brutal. És mestre infantil, és una mestra espectacular. I crec que això fa que també tingui aquest ull per allò que els nens necessiten.»
«I al final d’aquest conte, crec que té aquestes eines, que poden ser eines més de parlar de les pors i coses més profundes, emocionals, o simplement pot ser un conte de parlar d’una aventura que li passa al ratolí i a ell li passen coses i després supera reptes que es troba i ja està. Vull dir, es pot veure a diferents nivells depenent de per a què es vulgui emprar.»
«Òbviament, la tecnologia i els mòbils i el món virtual en què estem endinsats afecta molt la literatura en general i, a la literatura infantil. Però crec que hi ha més gent del que a vegades ens pensam, que llegeixen contes, que intenten continuar amb aquestes eines pedagògiques i també de gaudi. Els contes també poden ser de plaer. Igual que nosaltres llegim novel·les els adults, novel·les per gaudir sense haver de pensar gaire, també hi ha consum de contes per entretenir-se i per gaudir d’una lectura i d’unes imatges.»
El debut artístic des de la mirada naturalista
La transició des de la biologia cap a la il·lustració manual ha configurat un estil de dibuix que s’allunya de les metodologies digitals majoritàries per retrobar-se amb la identitat clàssica de l’aprenentatge autònom. L’autora manifesta la seva evolució i l’arrelament naturalista de la proposta:
«Jo no soc il·lustradora, fins ara no havia il·lustrat res. Soc biòloga i sempre he estat molt creativa i sempre he fet regals amb la pintura, com de manualitats o d’altres coses. I vaig fer també un any de disseny, cosa que em va donar un parell d’eines, però òbviament no tinc un rang acadèmic brutal, artístic. Tot ha estat més del que he anat aprenent, dels interessos que he tingut. I la veritat és que ha estat un procés de connectar amb la meva nena petita, que m’encantava pintar amb pinzell i que vaig voler fer un conte.»
«He fet un dibuix amb un estil que a mi em recorda més de quan jo era petita o dels dibuixos més clàssics, on el dibuix va canviant també les seves tendències. Vull dir que trobo que és bastant únic i tampoc sé dir quin registre he emprat. Simplement, és el que m’ha sortit i el que ha sortit de l’imaginari de l’Aina.»
«Sempre he tingut traça per a dibuixar, sempre m’ho han motivat i valorat, inclús per damunt del que jo feia, de dir, pinta més, dibuixa més, i jo ara estic fent altres coses. És una cosa que sempre duia a dins i vaig decidir llançar-me en això, però també per la confiança que l’Aina tenia en mi. No dibuixo mai res així o tan gros o amb tantes hores de dedicació i de feina i de configurar, d’esbossar i de descartar… La veritat és que ha estat tot un repte, però em sento orgullosa de la feina feta i em faria ganes continuar explorant aquest vessant.»
«Sempre tinc aquesta cosa naturalista dins el meu cap i aquest ratolí està basat en un ratolí de camp, d’imatges d’una espècie de ratolí i també hi ha una petita eruga passejant-se pel conte. M’he centrat en espècies reals i després ja les he fet més còmiques o més dibuixades. I també els paisatges que hi pugui haver… Jo crec que al final sempre se m’han lligat les dues coses.»
«Pot servir per encetar o parlar d’aquestes emocions en lloc de reprimir-les o deixar-les a un calaix dins el teu cap»
– Aura Moyà
Enfrontar i gestionar les emocions des de l’inici
L’objectiu profund del text transcendeix l’entreteniment superficial per esdevenir una plataforma de diàleg sobre les pors estructurals que afecten el desenvolupament de l’infant. Aura Moyà conclou definint la utilitat pedagògica de l’obra:
«Al final les pors també són per un motiu, tots els sentiments que tenim venen per alguna cosa o venen a dir-nos alguna cosa i crec que pot servir per obrir el tema, pot servir per encetar o parlar d’aquestes emocions en lloc de reprimir-les o deixar-les a un calaix dins el teu cap. I sobretot en els nens, perquè trobo que els nens han d’explorar aquestes emocions i s’ha d’aprendre a gestionar-les. Potser algú pot tenir por a alguna cosa tota la seva vida, però pot aprendre a gestionar-ho. No vol dir superar-ho directament, sinó aprendre a viure amb allò d’una forma sana i equilibrada. Crec que pot ajudar a encetar aquesta conversa amb els més petits. Crec que pot convidar a millorar la gestió d’aquests sentiments.»
