Quan arriba el mes de juny, la Fundació Mallorca Literària activa un dels seus projectes més visibles i sostinguts en el temps: el cicle La Lluna en Vers. Enguany, la proposta s’estendrà del 21 de juny al 6 de setembre, amb actuacions arreu de l’illa i una selecció d’artistes marcada per la diversitat lingüística, territorial i estètica. Al capdavant del projecte, com de tota la Fundació, hi ha Carme Castells, que en aquesta entrevista amb UEP! Mallorca obre la porta a entendre els criteris, les idees i les dinàmiques que sostenen un projecte cultural que ja ha superat la quinzena d’edicions.
Una programació pensada com a laboratori
“La selecció dels artistes la feim durant tot l’any”, explica Castells. No es tracta de cobrir places amb noms coneguts, sinó de seguir una línia de treball definida: “Artistes emergents, propostes que no són de circuit mainstream, però que tenen qualitat i aporten mirades noves”. Aquesta selecció posa l’accent en la paraula, ja sigui literària o cantada, i busca sempre una connexió amb la tradició i la contemporaneïtat.
Al llarg de les edicions, La Lluna en Vers ha anat obrint el focus més enllà de l’àmbit illenc i dels Països Catalans. Enguany, per exemple, la programació inclou ZETAK del País Basc, Christina Rosenvinge, Maestro Espada (de Múrcia), Bewis de la Rosa (de Castella-La Manxa), DJAMRA (electrònica en àrab), Rachele Andrioli (de la Puglia, al sud d’Itàlia) i Franca Masu (Sardenya). “Són veus que mostren maneres diferents de fer, i programar-les també ens ajuda a ampliar horitzons”, diu Castells.
“És una marca creada i molt representativa del que entenem per literatura: una paraula que es canta, que es viu, que es comparteix”
– Carme Castells

Municipis, escenaris i complicitats
Els concerts es reparteixen entre diversos escenaris: Sant Joan, Santanyí i Binissalem —els tres centres de la Fundació— però també Porreres i Montuïri, que enguany s’incorporen com a novetats. “El criteri és sempre col·laboratiu amb els municipis”, explica. Cada espai aporta condicions pròpies. A Binissalem, per exemple, el jardí de la Casa Museu és l’escenari habitual, mentre que a la Colònia de Sant Pere s’ha apostat per fer un concert vora mar amb Franca Masu, una proposta “que encaixa molt bé amb l’espai”.
La logística del cicle no és senzilla: “Són tres mesos, amb concerts setmanals i localitzacions canviants”, remarca Castells. Amb tot, des de la Fundació es valora com un projecte consolidat i essencial: “És una marca creada i molt representativa del que entenem per literatura: una paraula que es canta, que es viu, que es comparteix”.
Una fundació que treballa tot l’any
Més enllà del cicle estiuenc, Mallorca Literària desenvolupa una activitat sostinguda i diversa. “El nostre dia a dia inclou programació educativa, exposicions, museografia i activitats literàries”, resumeix Castells. La vocació divulgativa marca totes les línies de treball: “Des de setembre fins a juny, tenim un volum molt alt d’activitat amb escoles, i això és clau per sembrar cultura i literatura entre els primers lectors”.
En aquest sentit, la reobertura de la Casa Blai Bonet a Santanyí ha estat un pas important. “És un espai polivalent: museu, sala d’activitats, centre de residències… Ja hi han passat moltes coses aquest primer any”, explica. S’hi han fet des de lectures poètiques fins a jornades acadèmiques, i ja estan en marxa les primeres residències literàries.

“La literatura sempre ha estat un espai de veu”
– Carme Castells
Reivindicació i mirada de gènere
Sense entrar en valoracions polítiques, Carme Castells no evita parlar de la dimensió social del projecte. “La literatura sempre ha estat un espai de veu”, diu. I en aquest espai, la Fundació aposta per visibilitzar autores silenciades: “És inevitable. La història ha silenciat moltes veus femenines, i nosaltres les volem recuperar”. Castells insisteix que la guia del projecte no és una consigna ideològica, sinó el compromís amb la literatura com a pràctica oberta i compartida.
La frase que resumeix l’esperit de la Fundació és antiga però vigent: Fer de la literatura un plaer compartit. “A vegades és una ruta, altres un concert o una exposició. L’important és obrir portes perquè el públic s’hi pugui acostar”, conclou Castells.
Fotos: @Tolo Balaguer












