En moltes ocasions, la protesta i la queixa van de la mà. Els ciutadans solen mostrar el seu descontentament de diverses maneres. Alguns prefereixen participar en manifestacions, mentre que d’altres opten per queixar-se en converses informals.
La democràcia i la protesta
Les democràcies estan dissenyades per a gestionar les protestes. Els ciutadans tenen la llibertat d’expressar el seu descontentament públicament. Aquestes accions estan reconegudes i protegides en la majoria de règims democràtics. La participació ciutadana en aquests moviments és vista com una peça clau per a garantir una societat activa i compromesa.
La dificultat amb la queixa
Tot i així, el sistema democràtic no és tan efectiu per gestionar les queixes. La queixa, més subtil i sovint personal, no sempre troba una resposta adequada. A diferència de la protesta, que és més visible, la queixa sol quedar silenciada. Aquesta diferència genera frustració en sectors de la població que no veuen ateses les seves demandes.
El llibre de Joan Vergés
Joan Vergés Gifra aprofundeix en aquest tema al seu nou llibre. L’obra explora la relació entre protesta i queixa dins les democràcies modernes. L’autor argumenta que existeix una relació dialèctica entre l’èxit de la protesta i les dificultats per atendre la queixa.
Ressenyes i opinions sobre l’obra
Diversos mitjans han destacat aquest llibre com una obra clau per a comprendre la situació actual. El 2 de setembre de 2024, El País va incloure aquest assaig entre els 25 llibres més esperats de la temporada literària. Joan Burdeus, en una entrevista a Quadern d’El País, destaca la figura del “demòcrata cremat”, una metàfora per descriure aquells que, malgrat participar activament, es veuen frustrats pel sistema.
D’altra banda, Antoni Gutiérrez-Rubí, en una columna a La Vanguardia del 16 de setembre de 2024, invita els lectors a “parar de queixar-se i protestar”. Aquest consell subratlla la idea que la protesta té un major impacte polític que la queixa.
Joan Vergés
Joan Vergés Gifra, nascut a Banyoles el 1972, és professor de Filosofia Moral a la Universitat de Girona. També és consultor a la Universitat Oberta de Catalunya i dirigeix la Càtedra Ferrater Mora. Ha desenvolupat estades de recerca a universitats de renom com Harvard i Oxford, consolidant-se com una figura destacada en la filosofia política contemporània. Els seus estudis se centren en la teoria del nacionalisme i el pluralisme, amb especial atenció a l’obra de John Rawls.
A més, ha publicat diverses obres sobre llibertat, justícia i nacionalisme, destacant el seu llibre Libertad: una inmersión rápida i el premiat La nació necessària.
En definitiva, l’assaig de Joan Vergés representa una reflexió important sobre el paper de la protesta i la queixa en les democràcies actuals.
